Judicial
L'Audiència impedeix que les seus embargades a l'antiga CDC siguin pels creditors
Entre elles les que la formació convergent tenia a Tarragona, Reus, Amposta, Tortosa i Gandesa
L'Audiència de Barcelona ha impedit que les 22 seus embargades a CDC pel cas Palau de la Música, destinades a rescabalar l'entitat cultural i Hisenda per l'espoliació, acabin integrant la massa activa de l'extinta formació en el concurs de creditors que va presentar fa mesos.
Les finques, antigues seus que CDC tenia a Amposta, Barcelona, l'Hospitalet, Figueres, Igualada, Lleida, Mataró, Gandesa, Reus, Sant Boi, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona i Tortosa, van ser embargades pel jutjat d'instrucció el 2015 per cobrir l'eventual responsabilitat civil de CDC pel desviament de fons del «cas Palau».
Al desembre del 2017, la secció desena de l'Audiència de Barcelona ordenava el decomís de 6,6 milions d'euros a CDC i condemnava el seu extresorer Daniel Osàcar pel cobrament de comissions il·legals de la constructora Ferrovial a través del Palau de la Música, en una sentència que el Suprem va confirmar el passat mes d'abril.
Dos mesos després, la formació que Jordi Pujol va fundar el 1974 i que el 2016 va cedir el testimoni polític al PDeCat, va presentar un concurs voluntari de creditors davant els jutjats mercantils, en un penúltim pas per a la seva liquidació definitiva.
En el marc d'execució de la sentència, l'Audiència de Barcelona va acordar el passat mes d'octubre que els béns decomissats a CDC en sentència es destinessin al pagament de les responsabilitats civils pendents del Palau de la Música, l'Orfeó Català i Hisenda, com a perjudicats per l'espoli, i la resta a l'Estat.
No obstant això, en una resolució del passat 27 d'octubre, a la qual ha tingut accés Efe, la titular del jutjat mercantil número 9 de Barcelona, que porta el concurs de CDC, va acordar cancel·lar l'embargament preventiu dels immobles que en el seu dia va ordenar el jutge instructor del «cas Palau» per integrar-los, lliures de càrregues i gravàmens, en la massa activa del concurs.
La jutge del mercantil argumenta en la seva interlocutòria que, d'acord amb la jurisprudència, entra en les seves competències resoldre sobre l'execució dels béns i patrimoni de l'entitat concursada, però l'Audiència de Barcelona no ho veu així.
Per aquest motiu, la secció desena de l'Audiència acaba de dictar una interlocutòria en què ordena als registres de la propietat abstenir-se de cancel·lar els embargaments de les seus del CDC i s'erigeix en «l'únic tribunal competent» per decidir sobre la destinació de les finques mentre que una instància superior no resolgui el conflicte entre tots dos òrgans.
La sala raona que, d'acord amb la llei, «el que ha de fer el jutjat mercantil és requerir aquest tribunal perquè procedeixi a aixecar les mesures adoptades» i, en el cas que no s'accedeixi, plantejar el corresponent «conflicte de jurisdicció, de competència o qüestió de competència».
«No és això el que ha portat a terme el referit jutjat mercantil, i s'ha de tenir en compte a més que els béns embargats ho són per fer efectiva la quantitat fixada com a decomís pel delicte de tràfic d'influències de qual el concursat apareix com a entitat perceptora», recalca la interlocutòria de l'Audiència, a la qual ha tingut accés Efe.
El tribunal sosté que «l'ordre penal és preferent a qualsevol altre» i recorda que l'execució de la sentència del «cas Palau» es va iniciar abans que la declaració del concurs de creditors.
Segons la sala, «el decomís suposa la privació definitiva de la propietat dels béns o drets decomissats o la quantia equivalent, per a l'efectivitat de la qual es van travar els embargaments sobre les finques relacionades, i, per tant, mai van haver de formar part del patrimoni del concursat».
Per aquest motiu, considera l'Audiència que les finques embargades «han de sostreure's de la massa activa del concurs» i adjudicar-se a l'Estat i a pagar les responsabilitats civils pendents en aquest cas.