Salut farà PCR amb kits d'automostra que es recolliran a la farmàcia
Es faran proves en zones d'alta incidència però també en llocs estratègics i en entorns com el laboral o l'esportiu
PCR, cribatge, Lleida, coronavirus, covid-19
El Departament de Salut ha anunciat aquest divendres una estratègia de cribrartge massiu amb PCR d'automostra a les farmàcies i amb la incorporació de 500 rastrejadors més (arribant als 3.000). La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que la intenció és «anar a buscar el virus» amb cribratges comunitaris, intensius, en zones d'alta incidència però també en llocs estratègics amb unitats mòbils i temporals. A les farmàcies es podran recollir kits per agafar-se una mostra per a una PCR, en un sistema que s'inspira en el cribratge de càncer de còlon i per tant amb prèvia invitació. D'altra banda, també hi haurà cribratges a col·lectius vulnerables, com ara a les residències, i també en entorns específics, com ara el laboral o en clubs esportius.
Una de les principals novetats serà el cribratge amb la participació de les farmàcies, que començarà d'aquí a un mes aproximadament. Es dirigirà a totes les persones majors de 18 anys, tot i que es començarà amb els majors de 50 anys. Aquest cribratge replica el mecanisme que ja es fa servir en el programa de detecció precoç del càncer de còlon, que consisteix a recollir i retornar un potet a la farmàcia després d'haver rebut una invitació a participar-hi.
En aquest cas, cada persona recollirà un kit per a l'automostra, que serà de frotis nasal; és a dir, el que haurà de fer és introduir-se el bastonet a dins del nas uns 2 centímetres i fer-lo girar. El doctor Argimon ha subratllat que, a diferència de la mostra nasofaríngia, aquest no és un procediment invasiu i cadascú se'l pot fer. «És molt més invasiu furgar-se el nas», fins i tot ha dit per deixar-ho clar.
«No és un cribratge a l'eslovaca»
El secretari de Salut Pública ha destacat que aquest sistema té els avantatges de comptar amb les farmàcies a partir d'una logística que ja tenen preparada amb el cribratge de càncer de còlon. El doctor Argimon ha subratllat que és una estratègia «cent per cent viable».
Argimon ha puntualitzat que el que proposen no és un «cribratge a l'eslovaca», amb referència al que van fer en aquest país per testar tota la població en pocs dies. El secretari de Salut Pública ha assenyalat que aquest tipus de cribratge massiu de pocs dies no se'l poden plantejar a curt termini, ja que requeriria una gran capacitat logística, amb uns 35.000 voluntaris. Ara bé, ha apuntat que no descarten cap estratègia per més endavant.
Cribratges en zones d'alta incidència
Salut recuperarà els cribratges poblacionals que van començar a l'estiu i que van allargar-se fins abans de la segona onada, en zones amb alta incidència. Aquests cribratges començaran la setmana que ve a Terrassa i a Rubí i, en aquest cas, se n'encarregarà el Banc de Sang i Teixits (BST). Les proves que es faran en les dues ciutats vallesanes seran PCR amb frotis nasal. S'aniran estenent en altres poblacions a mesura que se'n concreti la logística.
Una de les novetats de les proves en zones amb alta incidència del virus és que s'incorporaran unitats mòbils en llocs estratègics amb la idea que es puguin desplaçar de forma àgil pel territori quan convingui.
Tests ràpids en clubs esportius
Una altra de les propostes és fer tests ràpids amb automostra en clubs esportius entre majors de 18 anys. La idea és aprofitar l'esport amateur per arribar a persones de més de 18 anys, ja que els infants ja es troben en un entorn bastant testat com és l'escola. Així, en el marc dels cribratges a les escoles, s'han fet en dos mesos 488.000 proves i s'ha arribat pràcticament a les 500.000 que es van anunciar.
Aquest projecte amb els clubs es treballarà en les properes setmanes amb la Secretaria General de l'Esport. Per implantar aquest tipus de cribratge, caldrà una persona responsable del club per anar a recollir els tests i recabar la informació dels participants i els resultats, que haurà d'enviar al sistema sanitari. «És molt important que es pugui fer traçabilitat», ha recalcat.
També caldrà trobar la persona que faci les extraccions, com per exemple un jugador o familiar que sigui professional sanitari, quan s'hagin d'obtenir mostres nasofaríngies -un procediment que no es pot fer un mateix-. Amb tot, es preveu que es puguin fer tests amb mostres nasals molt aviat.
Argimon ha puntualitzat que no són proves per poder competir, com les que es fan als esportistes professionals, sinó que l'objectiu d'aquests cribratges és trencar cadenes de transmissió. També ha advertit que no han de generar una falsa seguretat si es té un resultat negatiu, ja que aquestes proves són una foto fixa del moment.
També es volen potenciar els cribratges en entorns laborals i entre els professionals sanitaris.
Més proves a les residències
Salut vol intensificar els cribratges a les residències, on ara se n'estan fent cada quinze dies entre els professionals. La idea és augmentar la freqüència i que siguin setmanals i també fer proves entre les persones residents. Actualment, un 70% de les residències no tenen casos (classificades com a verdes) de manera que no es realitzen cribratges als residents.
Reforç del circuit de rastreig
Salut preveu incorporar 500 professionals per als serveis de vigilància epidemiològica. Amb aquestes noves contractacions, el circuit de rastreig tindrà prop de 3.000 professionals entre tots els perfils.
A principis de novembre, hi havia 1.707 gestors covid d'atenció primària i hospitals; 432 gestors escolars; 120 professionals dels serveis de vigilància epidemiològica i 180 gestors de contactes, que es preveuen ampliar a 250 en breu, segons dades consultades per l'ACN.
Prudència en la reobertura
Els responsables sanitaris han volgut donar un missatge de màxima prudència davant de l'inici del pla de reobertura, previst per aquest dilluns, i l'anunci d'aquests cribratges. La consellera de Salut ha incidit en la importància de protegir-se del virus tot i que es facin cribratges poblacionals, ja que, fer proves «no serveix de res» sinó es poden tallar després les cadenes de contagi amb les quarantenes i aïllaments corresponents.
El secretari de Salut Pública ha advertit que la reobertura de la segona onada s'iniciarà amb unes taxes molt més elevades que la desescalada de la primera. Aleshores, ha recordat, hi havia uns 30 casos per 100.000 habitants, mentre que ara la incidència és deu vegades major. Actualment es declaren uns 2.000 casos diaris i hi ha més de 500 pacients ingressats a les UCI, una situació molt més greu que la de principis de juny.
«Partim d'una situació de base molt pitjor», ha alertat Argimon, que ha argumentat, però, que l'emergència, a més de sanitària, també és «social i econòmica». Vergés ha destacat que estan intentant buscar «l'equilibri entre la vitalitat i la seguretat» i que això «porta implícit un risc epidemiològic».
La consellera de Salut ha assenyalat que és «factible» una flexibilització asimètrica de les restriccions per territoris mentre es vagi avançant en el pla d'obertura segons quina sigui l'evolució de la pandèmia. Vergés ha evitat pronunciar-se quan se li ha preguntat per la possibilitat que ha apuntat la portaveu del Govern, Meritxell Budó, de permetre la mobilitat dins de la comarca pel pont de desembre.
