Recerca
Un estudi conclou que la hidroxicloroquina no preveu el contagi de la covid
Els doctors Bonaventura Clotet i Oriol Mitjà desaconsellen la profilaxi post-exposició amb aquest medicament
Un assaig clínic dirigit pels epidemiòlegs Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet conclou que la hidroxicloroquina (HCQ) no prevé el contagi del coronavirus en persones sanes que han estat exposades a un cas positiu ni tampoc ajuda a millorar els símptomes de la malaltia.
L'estudi, publicat a la revista New England Journal of Medicine, apunta que la hidroxicloroquina no influeix en el desenvolupament de la covid-19 en persones sanes exposades a un cas positiu per test PCR ni tampoc té efectes en la millorança de la simptomatologia de la infecció.
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van administrar el medicament durant set dies a persones que havien estat prèviament exposades al virus, la qual cosa els ha permès desaconsellar la profilaxi postexposició amb HCQ.
L'assaig es va dur a terme a Catalunya del 17 de març al 28 d'abril de 2020, durant la primera onada de la pandèmia de covid-19 i va consistir en un estudi aleatoritzat de fase 3 realitzat entre població de la Catalunya central, la zona metropolitana nord i la ciutat de Barcelona, amb un total de 2.314 contactes participants d'entre 672 casos positius.
Els participants eren tots majors d'edat i havien d'haver estat en contacte estret, de menys de dos metres, amb la persona contagiada durant almenys 15 minuts i en els set dies previs al reclutament.
Els criteris d'exclusió eren presentar símptomes de covid-19 en el moment de la inscripció, prendre medicaments contraindicats amb la hidroxicloroquina, tenir antecedents d'arítmies cardíaques, insuficiència renal o estar en període d'embaràs o lactància.
Els participants van ser assignats aleatòriament de manera que a un grup se li va subministrar 800 mg d'hidroxicloroquina el dia 1, seguit d'una dosi diària de 400 mg, i a un altre grup no se'l va sotmetre a cap tractament.
Paral·lelament, van rebre una primera visita mèdica presencial en la qual es van realitzar qüestionaris de salut i entrevistes estructurades, un reconeixement físic i la recollida de mostres nasofaríngees PCR per analitzar-les al laboratori, mentre que els dies 3 i 7 el seguiment clínic es va fer a través de trucades telefòniques de control.
Si un participant va desenvolupar símptomes de covid-19 durant el tractament o en els set dies posteriors, també va rebre la visita d'un equip de camp per sotmetre'l a un nou examen mèdic i una nova col·lecció de mostres de nasofaringe PCR.
El dia 14 de l'estudi, els contactes que no havien desenvolupat covid-19 van ser visitats a domicili per sotmetre's a un test PCR i a una prova serològica.
L'estudi ha revelat que la incidència i progressió de la malaltia en els contactes participants és similar entre els pacients del grup de tractament (5,7 %) i els del grup de control (6,2 %).
La taxa de transmissió -mesurada per PCR- va mostrar la mateixa tendència, amb un 18,7 % en el grup de tractament enfront del 17,8 % del de control.
Pel que fa als efectes adversos, un 5 6 % dels pacients del grup de tractament en van experimentar almenys un durant els 14 dies de seguiment, la gran majoria de naturalesa lleu, però en sis pacients els investigadors van observar fins a cinc episodis de palpitacions potencialment relacionades amb el tractament i un causat per insuficiència respiratòria.
En el projecte hi han participat 21 institucions catalanes, entre elles el Departament de Salut, Aquas, el Ceeiscat, l'Hospital Germans Trias i Pujol, l'Hospital Bellvitge, l'Hospital de Mataró, els equips d'atenció primària de Catalunya Central, Metropolitana Nord, Barcelona, Tarragona, i els equips d'EAP Sarrià i EBA Centelles, així com l'ONG Open Arms.
Per finançar-lo, l'organització ha comptat amb el suport de més de 72.000 persones i entitats, que han donat fons a través de la campanya #YoMeCorono, engegada el passat 18 de març per tirar endavant aquesta recerca i altres encaminades a poder fer front a la pandèmia.