Educació treballa perquè tots els centres tinguin un referent en educació afectiva i sexual

El programa es va començar a implantar al gener amb una oferta de dos cursos per cada servei territorial o consorci, tot i que durant el tercer trimestre no se'n va poder fer cap per la pandèmia. En total s'han fet 11 cursos de 20 hores i s'està tancant la certificació d'uns 200 docents que ja els han acabat. També s'han certificat unes 600 persones a través de la formació telemàtica Coeducació per a una educació no sexista.

Aquest curs, des del Departament s'ha instat els centres a incorporar la perspectiva de gènere, la coeducació i l'educació afectivosexual al projecte educatiu del centre i a la programació didàctica de totes les etapes o projectes. Aymerich ha insistit que no es tracta de fer un taller o acció aïllada sinó que l'objectiu és que aquesta coeducació estigui entroncada en tot el currículum i tot el projecte del centre. Un exemple és l'ús del llenguatge inclusiu en la documentació o a l'hora d'impartir una classe.

Aquest curs, s'han ofert 60 cursos, dos per trimestre i per servei territorial. En el primer trimestre se n'han obert 17 i s'hi han inscrit 577 docents de 424 centres educatius. La formació es fa de manera virtual i consta de cinc sessions de videoconferència i dues sessions autoformatives, amb un total de 30 hores.

Aymerich ha apuntat que la coeducació és «un element necessari per combatre les violències i garantir una societat on les relacions no són abusives». L'objectiu és «ajudar i acompanyar» els centres en l'aplicació d'aquesta coeducació en la tasca docent en totes les etapes de l'educació obligatòria. «La voluntat és que tothom pugui fer una revisió de quins materials utilitza, com s'expressa i com comunica als alumnes, això suposa una reflexió personal de cadascun dels docents per detectar com sense adonar-nos estem transmetem mentre fem matemàtiques una visió que no té perspectiva de gènere sinó que repeteix estereotips que no ens ajuden a avançar en una societat inclusiva», ha plantejat.

Un cop finalitzi aquesta formació a docents, l'objectiu és treballar també directament amb els alumnes i les seves famílies. I és que Aymerich ha destacat que cal la «coresponsabilitat» de tota la comunitat educativa i la societat en general per assolir l'objectiu.

La inspecció inclourà la lluita contra la violència de gènere

El Departament d'Educació ha ordenat també a la inspecció que inclogui la lluita contra la violència de gènere en el Pla director de la inspecció 2021-2026. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha dit que aquest ha de ser una de les eines de treball de la inspecció per ajudar i acompanyar els centres però també «d'avaluació» dels centres educatius i d'actuació «contra persones de la comunitat educativa que han actuat indegudament». Bargalló ho ha dit durant una sessió virtual del Parlament per parlar del programa Coeduca't.

El conseller ha defensat que la coeducació és una «línia estratègica» del Departament amb l'objectiu de «trencar tabús i actuar on sovint s'ha mirat cap a una altra banda». Ha afirmat que les escoles també han de ser «segures» més enllà de l'àmbit sanitari i no permetre que actuacions d'abusos i maltractaments quedin impunes. «Durant massa anys hem silenciat casos d'abusos, en general com a societat i també en l'àmbit escolar», ha lamentat.

En aquest sentit, ha afirmat que «ha arribat el moment de trencar l'espiral del silenci» i situar-se en la «tolerància zero i transparència màxima». «Un centre no superarà mai la violència amagant-la, la supera també explicant-la», ha valorat.

D'altra banda, ha considerat que «falten canvis legals» per deixar més clar què s'ha de fer davant d'un presumpte cas d'abusos, ja que ha afirmat que ara per ara és sovint el Departament d'Educació qui per iniciativa pròpia aparta a la persona afectada.

El cas de l'Institut Bernat Metge

Un dels centres que treballa aquesta coeducació és l'Institut Bernat Metge de Barcelona. La membre de l'equip directiu Eva Abril ha explicat a l'ACN que l'any passat van posar en marxa una tutoria LGTBI i de gènere i treballa dins del programa Coeduca't. Aquesta tutoria vol ser un «espai de reflexió de docents» i posteriorment es va establir com un espais on els alumnes podien acostar-se a parlar amb ells i fer també sessions grupals.

Abril ha destacat la importància d'oferir aquestes recursos especialment a secundària, «on la sexualitat, el gènere i la orientació seuxal poden ser un motiu de molta complexitat i possible assetjament».

La docent s'ha mostrat molt satisfeta amb els resultats i ha assegurat que encara existeixen «resistències» a la realitat LGTBI. «A secundària no es parla d'educació sexual ni sexualitat i ho necessiten molt», ha asseverat. A més, ha posat sobre la taula que també cal formar els docents perquè la LGTBI-fòbia «està al carrer i el professorat no se'n lliura d'això».

En aquest sentit, ha defensat que la formació als professionals ha de permetre «canalitzar casos que sinó passarien desapercebuts». Abril ha anat més enllà i ha considerat que la formació en coeducació hauria de ser «obligatòria» i no només per als docents sinó per a tota la comunitat educativa.