Salut
El nou Pla de la Qualitat de l'Aire abastarà tot Catalunya i incorporarà l'ozó
El transport terrestre representa el 48% de les emissions totals dels diferents òxids de nitrogen
Pel que fa a les partícules en suspensió PM10, el transport terrestre representa el 46% de les emissions totals, i el transport marítim i la indústria, el 21%. L'inventari mostra que les emissions del transport baixen el 2017 respecte del 2011, passant del 54% al 46%. Tanmateix, pugen les de la indústria i el transport marítim, del 13 al 20% en el primer cas, i del 16 al 21% en el segon.
D'altra banda, per primer cop les mesures dels nivells de diòxid de nitrogen durant la pandèmia i la relació amb les xifres d'anys anteriors han permès elaborar una projecció de superació dels límits per al 2020. Així, a partir de les dades disponibles i completades amb les de la mitjana dels anys 2017-2019, el Departament de Territori i Sostenibilitat preveu que no es produirà cap superació del valor límit anual.
En el que va d'any, aquest gas és el contaminant que ha presentat una reducció més brusca, segons s'indica des del Govern. Les reduccions més grans han tingut lloc a les estacions urbanes amb major influència del trànsit, amb una mitjana del 61% de descens.
Els documents que avui s'han presentat a la Taula formen part dels treballs d'elaboració del nou Pla de Qualitat de l'Aire de Catalunya, que es preveu aprovar el 2021, amb un horitzó temporal del 2025. Abastarà tot Catalunya, a diferència de fins ara, que se centrava més en Barcelona i la seva àrea d'influència. Així, s'identifiquen les àrees de millora prioritària de la qualitat de l'aire, on caldrà prendre mesures més contundents, per la seva singularitat.
A més, el nou pla incorporarà nous agents contaminants, com ara l'ozó (O3), el benzo(a)pirè (BaP), i l'amoníac (NH3), sobretot en aquells àmbits territorials especialment problemàtics. En el cas de l'ozó troposfèric, el pla incorporarà, addicionalment a les mesures de reducció dels precursors que el generen, accions per augmentar el coneixement del seu comportament, atès que a hores d'ara la comunitat científica encara necessita més informació per entendre els mecanismes pels quals es produeixen alguns episodis de contaminació.