El Suprem anul·la el tercer grau dels presos independentistes per considerar-lo «prematur»
El tribunal també els denega el 100.2 perquè no hi veu «connexió amb un procés de reinserció»
Tres anys de l'1-O: Ni aplicació del referèndum, ni solució per als polítics presos ni taula de diàleg en marxa
En les seves nou interlocutòries, d'entre 13 i 23 pàgines cadascuna que han trigat més d'una setmana en resoldre i redactar, i més de quatre mesos en debatre, la sala destaca que cal que transcorri un període de temps més llarg per avaluar adequadament l'evolució de l'intern i el tractament penitenciari, més quan es tracta de condemnes elevades (de 9 a 13 anys de presó) de les que cap ha complert la meitat, i la majoria ni tan sols una quarta part. Els magistrats estimen els recursos d'apel·lació de la fiscalia contra el progrés a tercer grau penitenciari concedit per la Generalitat i ratificat després pels jutjats de vigilància penitenciària, de manera que hauran de continuar en segon grau.
Així mateix, estima el recurs de la fiscalia en relació a l'aplicació a aquests interns de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que suposava també un règim de semillibertat, i que els denega, reiterant els arguments que va donar a Carme Forcadell el passat mes de juliol, per la manca de connexió d'un programa de tractament d'aquest tipus amb un procés de reinserció dels delictes comesos.
El tribunal que ha dictat les actuacions està format per Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio de l'Moral, Andrés Colom i Ana Ferrer.
En les nou interlocutòries, de contingut similar, els magistrats expliquen que la concessió del tercer grau a un intern que no hagi complert la quarta part de la condemna (que és el cas de tots excepte Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, que tampoc han complert la meitat) és excepcional i exigeix «una justificació reforçada, lògicament, respecte la justificació exigible en els supòsits en què es proposa per al tercer grau a un intern que ja ha complert la quarta part de la condemna».
«No estan condemnats per perseguir la independència»
El Suprem afegeix que «cap dels acusats en aquest procediment ha estat condemnat per perseguir la independència de Catalunya. Les idees de reforma, fins i tot ruptura, del sistema constitucional no són, per descomptat, delictives. La seva legitimitat és inqüestionable, està fora de qualsevol dubte. El pacte de convivència proclamat pel poder constituent no persegueix el discrepant. Empara i protegeix la seva ideologia, encara que aquesta atempti als pilars del sistema». Per això, el tribunal destaca que «erra la jutjadora d'instància en deixar entreveure que l'estimació del recurs del ministeri fiscal implicaria exigir a l'intern que modifiqués la seva ideologia».
Segons els magistrats, l'exvicepresident Oriol Junqueras «no va ser condemnat per la seva ideologia independentista. Va ser declarat autor d'un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació de fons públics en la seva modalitat agreujada, amb base en els fets declarats provats en el judici històric de la sentència» dels mateixos magistrats. A més, destaquen que «ningú compleix condemna en un centre penitenciari per les seves idees polítiques».
El tribunal indica que «en la tasca d'acomodar el compliment de les penes imposades a les finalitats constitucionals que inspiren l'execució de les penes privatives de llibertat, la sentència no ha de ser permanentment reinterpretada. En els fets declarats provats i en la seva fonamentació jurídica es troben les claus per explicar la gravetat dels fets sentenciats i el seu efecte demolidor per a la convivència democràtica. La seva detinguda lectura descarta qualsevol fallida del principi de proporcionalitat».
La sala també reitera el distanciament d'algunes de les decisions adoptades per l'administració penitenciària catalana respecte del que hauria de ser l'adequat compliment de les seves funcions. «El principi de flexibilitat (...), de tanta importància per fer realitat la finalitat constitucional de resocialització del penat, no converteix a les juntes de tractament en una última instància cridada a corregir els desacords dels funcionaris que les integren amb el desenllaç d'un determinat procés (...). Tampoc permet el trasllat injustificat d'un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència del jutge de vigilància penitenciària, fixada en atenció a l'àmbit territorial on està la presó», assenyalen els jutges, en referència velada al canvi de centre penitenciari de Forcadell.
Els òrgans administratius no són una «extravagant tercera instància»
Les interlocutòries destaquen que «l'administració penitenciària no pot distanciar-se dels principis i garanties que informen l'execució de les penes de presó imposades pels tribunals. El seu acatament de la legalitat no s'ha de fer dependre del seu grau d'identificació o desacord amb l'argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna. En cas contrari, se subverteix el paper que la llei reserva als òrgans administratius que, d'aquesta manera, es converteixen en una extravagant tercera instància que s'arroga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i tribunals constitucionalment cridats a l'exercici de la funció jurisdiccional. Els òrgans de l'administració penitenciària no poden buidar la resposta penal proclamada per un tribunal de justícia, sotmetent la seva sentència a una relectura que disfressa un tractament penitenciari privilegiat i, precisament per això, improcedent. La reiteració d'aquesta idea --que la sala ja ha exposat en anteriors resolucions-- no hauria de resultar ja necessària».
No es pretén que reneguin de les seves conviccions polítiques
En un altre apartat de les interlocutòries, el tribunal assenyala que «no es pretén que l'intern 'renegui de les seves conviccions polítiques', senzillament perquè aquestes són alienes a la seva condemna. Sostenir que el compliment de les penes imposades en la sentència que està sent objecte d'execució exigeix com a pressupost que l'intern «renegui de les seves conviccions polítiques», suposa aferrar-se a una línia argumental equivocada, que no té res a veure amb el significat del compliment d'una pena privativa de llibertat en una societat democràtica». Els magistrats afegeixen que «la llibertat ideològica de qualsevol intern ha de romandre intacta i no pot ser erosionada durant el temps de compliment. El sistema penitenciari no autoritza intromissions en l'espai ideològic dels reclusos».
Així, de Jordi Sànchez diuen que «no pot veure agreujat el seu estatut jurídic per la seva identificació amb un projecte independentista de ruptura. Aquesta idea, expressiva d'una de les notes definitòries del sistema constitucional, hauria de ser l'eix sobre el qual es basessin les resolucions dictades per l'administració penitenciària i les emanades de l'òrgan jurisdiccional cridat a fiscalitzar-les». Així, explica que Jordi Sànchez «no ha estat condemnat per subscriure una determinada concepció política. La seva autoria es vincula als fets descrits en el 'factum' de la sentència dictada per la sala. La ruptura de les regles que delimiten el funcionament normal de qualsevol estat de dret i la promoció d'incidents violents cridats a demostrar que la competència dels jutjats i tribunals ordinaris havia d'aturar-se a les portes d'una conselleria autonòmica, són les raons que estan en la base de la condemna ara en execució». «Desfer capacitat executiva a les resolucions judicials, recorrent per a això a la incontrolada mobilització ciutadana, implica la comissió d'un delicte de sedició, amb independència de la ideologia que subscrigui l'autor d'aquesta conducta», destaca el tribunal.
«Van dinamitar les bases de la convivència»
En la interlocutòria de Junqueras, se subratlla que «ningú compleix condemna en un centre penitenciari per les seves idees polítiques. Bona prova d'això és que el govern autonòmic de Catalunya, en l'actualitat, està presidit per un dirigent del mateix partit polític que l'intern recorrent, i, per tant, de la mateixa ideologia». «La sentència que encapçala aquesta executòria --malgrat que la seva fonamentació i abast vulguin afeblir-se mitjançant una inadmissible reinterpretació per part de l'administració penitenciària-- no condemna dissidents polítics, no condemna líders independentistes. Considera autors d'un delicte de sedició i, en el present cas, d'un tipus agreujat de malversació, als que van dinamitar les bases de la convivència promovent un alçament tumultuari amb l'objectiu de demostrar que les resolucions del Tribunal Constitucional i dels jutges radicats a Catalunya ja no eren executables».
Aplicació del 100.2 no justificada
Per justificar l'anul·lació del règim de semillibertat de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que els permetia sortir unes hores els dies laborables per treballar, fer voluntariat o tenir cura de familiars, la sala explica que no s'ha apreciat «cap vinculació» entre l'aplicació d'aquest article i el procés de reinserció social d'aquests penats, de manera que aquest règim sigui l'adequat a la seva situació actual. «Aquesta falta de connexió entre el programa de tractament i els delictes comesos fa injustificable un règim de semillibertat.
La sala no posa en dubte el bon comportament dels interns, la seva actitud plenament col·laboradora amb els equips de tractament i la seva implicació respecte a la correcta assistència, rendiment i actitud de les diferents activitats. Tampoc dubten de les seves trajectòries acadèmiques i professionals prèvies a la comissió dels delictes pels quals han estat condemnats. Però, com ja van advertir els magistrats en el moment de rebutjar l'aplicació d'aquest mateix règim respecte a Carme Forcadell i altres condemnats en aquesta causa especial, «res d'això permet salvar aquesta absència absoluta d'enllaç entre el programa que es proposa i el procés de reinserció social del penat, que, com és obvi, no pot ser aliè als delictes comesos, un delicte de sedició i un delicte de malversació de fons públics en la seva modalitat agreujada», indiquen en les interlocutòries.