Diari Més

Salut

Científics de la UB identifiquen el mecanisme d'acció d'un nou fàrmac contra l'Alzheimer

El compost redueix la neuroinflamació i millora la cognició en ratolins model de la malaltia

Mercè Pallàs, de l'Institut de Neurociències de la UB, i de Carmen Escolano, de l'Institut de Biomedicina de la UB

Científics de la UB identifiquen el mecanisme d'acció d'un nou fàrmac contra l'AlzheimerACN

Publicat per
ACN

Creat:

Actualitzat:

Un estudi amb ratolins publicat a la revista 'Geroscience' ha identificat el mecanisme d’acció d’un compost contra l’Alzheimer desenvolupat per l’equip de Química i Farmacologia Mèdiques de la Universitat de Barcelona. El fàrmac pertany a una família de molècules que quan s’uneixen als receptors imidazòlics I2, redueixen la neuroinflamació i milloren la cognició i d’altres marcadors de la progressió de la malaltia. Els resultats mostren que aquests efectes beneficiosos tindrien lloc quan es modula la via de la calcineurina. Segons els investigadors, aquest estudi preclínic obre la porta al desenvolupament de noves teràpies contra l’Alzheimer, una malaltia que encara no té cura, i també contra altres patologies neurodegeneratives.
El nou compost, que presenta una alta afinitat i selectivitat pel que fa als receptors imidazòlics I2, ha estat dissenyat i sintetitzat pel grup de química mèdica de Carmen Escolano. Aquests receptors es troben en diferents òrgans i participen en múltiples processos fisiològics (analgèsia, inflamació, malalties del sistema nerviós). A més, s’han relacionat amb processos neurodegeneratius i es troben incrementats en el cervell de persones que pateixen Alzheimer.

Estudis previs d’aquest grup de recerca han demostrat l’efecte positiu d’aquesta família de compostos en l’evolució de l’Alzheimer. «Després d’aquests resultats, el nostre objectiu era determinar el mecanisme i els paràmetres que es modifiquen quan s’administra el fàrmac a models animals, en concret a ratolins amb neurodegeneració vinculada a l’envelliment, que es considera assimilable a l’Alzheimer d’inici tardà. És a

dir, aquell en què els símptomes s’inicien cap als 65 anys», explica Carmen Escolano.

En l’experiment, els investigadors van analitzar diferents marcadors de l’evolució de la malaltia, així com proves conductuals i de memòria a curt i llarg termini, per estudiar els efectes del tractament en el comportament i la memòria dels ratolins. Els resultats mostren una millora significativa dels animals que van rebre el fàrmac, en comparació amb el grup control. «La nova molècula va millorar la cognició i va mitigar l’ansietat dels ratolins. A més, vam poder confirmar a nivell molecular que el tractament amb aquesta molècula va reduir la neuroinflamació i l’estrès oxidatiu característics en l’Alzheimer, a més de disminuir marcadors específics de la patologia, com la proteïna tau o la beta amiloide», explica Mercè Pallàs.

L’estudi també ha permès deduir el mecanisme d’acció del nou compost. «Les nostres troballes proporcionen evidència que els canvis moleculars que tenen lloc després del tractament estan relacionats amb la via de la calcineurina, un enzim fosfatasa responsable de la producció de mediadors inflamatoris com les citocines o de la reducció de la plasticitat neuronal», explica Carmen Escolano.

«Aquests resultats -continua la investigadora- obre noves possibilitats per a aquesta família de lligands dels receptors imidazòlics I2, ja que la millora cognitiva que produeixen en models animals de neurodegeneració està determinada pel mecanisme d’acció descrit».

L’article és resultat de la col·laboració de dos equips de recerca de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació liderats per Mercè Pallàs, membre de l’Institut de Neurociències (UBNeuro), i Carmen Escolano, de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) . El treball també està signat pels investigadors de la UB Christian Griñán Ferré, Foteini Vasilopoulou, Sergio Rodríguez Arévalo, Andrea Bagán i Sònia Abás.

tracking