El Parlament s'avança al Congrés reconeixent les dones trans sense hormonar

El Parlament de Catalunya aprovarà aquest pròxim dijous la nova llei contra la violència masclista, que posarà al dia la legislació abordant per exemple l'assetjament digital i que inclou també a les dones trans, considerades així també aquelles que no han rebut tractament, la bretxa política en el Congrés entre PSOE i Podemos.

El nou text demana reconèixer com a dones trans a les quals s'identifiquen com a tals sense mediar, com en la llei de 2008, l'obligació d'haver d'aportar un informe dedisforiade gènere i dos anys de tractament per a poder ser ateses en una oficina d'atenció contra la violència masclista.

«Abans es 'patologizaba'a les dones trans i es demanava que haguessin passat un tractament per a la seva 'patologia' quan en el teu DNI no posava que eres dona. Hem volgut fer un pas endavant i eliminar aquests requisits que erenpatologizadores», ha explicat la relatora de la proposta, Susana Segòvia (Comuns).

Aquest punt no obstant això és un dels quals ha portat a populars i socialistes catalans a l'abstenció. Bea Silva (PSC) ha explicat a Efe que el sentit del seu vot s'explica en què en considerar a les trans com a dones no fa falta explicitar-lo.

Silva, que ha cridat l'atenció sobre la urgència dels treballs amb els quals s'ha dut a terme la tramitació, lamenta que no hi hagi hagut pràcticament treball de posada en comú amb les entitats feministes que sí que van ajudar a cosir la llei en 2008.

En el Congrés existeixen en el mateix sentit discrepàncies de cara a la futura llei de transsexualitat en el si de la coalició pel PSOE, en les línia de les històriques associacions feministes, i Unides Podemos, que com elsComunsaposten per l'autodeterminació de gènere.

Així, en l'article 2 del nou text, amb àmplia majoria per a aprovar-se, es diu que «les referències a les dones incloses en aquesta llei s'entén que inclouen les nenes i les adolescents, i, per tant, també les dones, nenes i adolescents transgènere».

I afegeix: «les dones transgènere que no tenen l'esment de sexe registrada com a dona en la documentació oficial s'equipessin, a l'efecte d'aquesta llei, a les altres dones que han sofert violència masclista en la mesura que es reconeixen com a dones».

Fora ha quedat, per falta de suports suficients, la primera proposta delsComuns, que incloïa també a «les identitats no binàries o les que no volen relacionar-se amb cap espectre de gènere binari», segons els textos preliminars als quals ha tingut accés Efe.

Més enllà de l'àmbit d'aplicació, la posada al dia dotze anys més tard de la llei de violència masclista destaca per recollir noves formes com la violència digital i la violència institucional.

En el primer cas s'inclouen comportaments com el control del telèfon mòbil de la parella o l'»assetjament per whatsapp», així com també la difusió d'imatges a tercers per a vexar a la dona.

Com a violència institucional es considera tot «desistiment de funcions» per part de l'administració en protecció i reparació a la víctima de violència masclista, per exemple per part d'un jutjat que no permet a la dona declarar en dependències separades del seu agressor o d'un agent dels mossos que no segueix la diligència deguda quan la dona fa el pas de denunciar.

«Respecte a 2008, s'amplia la concepció de la violència masclista a tot el sistema de relació de poder d'home a dona i que va més enllà de la parella. Passem de l'àmbit privat al comunitari i també respecte a la reparació», ha destacat la diputada d'ERCJennDíaz.

Així mateix, també està previst que tiri endavant un apartat sobre la violència masclista en els partits polítics, que obligarà al fet que tinguin protocols d'actuació per assetjament en el si de les seves formacions tots els actors polítics, un punt que podria afectar directament a Vox si entra en elParlamentdesprés del 14F.

La formació d'ultradreta i la resta de formacions també haurien d'ajustar-se a l'obligació d'exigir als nous membres i militants no tenir antecedents de violència masclista i en el seu cas suspendre'ls de militància.