La pandèmia genera un tap de manuscrits a les editorials, que ja treballen en les publicacions del 2022

La pandèmia ha generat un tap en la publicació de manuscrits a les editorials catalanes, la majoria dels quals, ha posposat l’arribada de volums a les llibreres. Així ho constaten a l’ACN una desena de segells, que també reconeixen que han hagut de retardar la resposta als autors dels textos. En alguns casos, com el de Periscopi o Males Herbes, fins i tot tenen cancel·lada l'admissió de manuscrits. Les empreses avancen que tenen tancat el pla editorial pel 2021 i ja treballen en el del 2022 i, alguns com Anagrama, fins i tot en el del 2023. Totes les editorials coincideixen en apuntar que han rebut un alt nombre de llibres sobre el coronavirus, tant d'assaig com de ficció, malgrat que són contràries, per ara, a publicar sobre la temàtica.

La pandèmia de coronavirus i l'estat d'alarma va obligar a les editorials a cancel·lar les publicacions previstes en un moment àlgid per al sector com Sant Jordi, que van haver de posposar-se al mateix any o al 2021. Com recorda Glòria Gasch, editora de Columna, els llibres previstos per publicar van quedar confinats i a partir de llavors, reconeix, “tot va ser una cadena”. L'editora creu que és una situació «atípica» que ha obligat a refer tot el pla editorial i a reprogramar-ho tot.

Des d'Ara Llibres i Amsterdam, admeten que el context ha fet que s'ajornin les novetats, es replantegin la programació d'alguns títols i que s'espai una mica més la publicació. En la mateixa línia, Males Herbes admet que s'ha produït «un tap» perquè s'ha estat un parell de mesos sense publicar i el que havia de sortir entre el març i el maig «va quedar congelat i s'ha desplaçat». Sense anar més lluny, per exemple, van publicar al mes de juny quan no ho fan habitualment.

Augment dels manuscrits rebuts

Una de les conseqüències també d'aquesta situació és que les persones han tingut més temps per escriure i, consegüentment, les editorials han rebut molts més originals. Anagrama creu que hi ha hagut un creixement de presentació d'originals «notable» i posen com exemple el Premi Herralde de novel·la del 2019, que va rebre 700 originals l’edició anterior, mentre que en l’actual, dha arribat als 900. El premi català -que s'obria al setembre- va passar de 30 a 80.

Columna també ha rebut més manuscrits. Per contra, admet Gasch, les respostes de l'editorial als autors s’han retardat: «No podem respondre amb poc temps, al contrari, si abans responíem amb dos mesos, ara en triguem uns sis i hem de donar prioritats als autors que tenim contractats, alguns dels quals, que ja han entregat el seu manuscrit».

Eulàlia Pagès, de Pagès Editors, creu que això ja és anterior a la covid-19 i que estan reben manuscrits de molta gent que s'estan iniciant en l'escriptura, un procés que vincula a les escoles d'escriptura. Pagès assegura que “clarament” hi ha un embús d’originals i que responen a molts autors que alguns llibres hauran d'esperar un any a ser publicats.

Des de Males Herbes, Ramon Mas assegura que «s'ha disparat» la recepció d'originals i que la gent s'ha dedicat a escriure o acabar coses que tenien. «Des de l'estiu que no parem de rebre originals, quan tenim la recepció tancada, però la gent els envia igualment». Cada dia, afegeix, reben un manuscrit, quan normalment en rebien un a la setmana.

Per la seva part, Sandra Ollo, directora i editora de Quaderns Crema, explica que van rebre «moltíssims» manuscrits, especialment entre els mesos de juny i octubre, una gran part dels quals són d'autors de l'editorial, que estaven treballant en els seus textos.

En el cas de Periscopi, des d'abans del confinament ja rebien molts originals fins al punt que s'endarrerien molt amb les lectures, les valoracions i la resposta als autors. Per això, van decidir tancar l'admissió d'originals de forma provisional i no l'han tornat a obrir. Tot i això, com apunta Aniol Rafel, encara hi ha autors que els hi envien manuscrits que els hi responen que no ho poden valorar perquè tenen tancada l'admissió de manuscrits.

Un cas diferent és el d’Ara Llibres iAmsyerdam, que no ha detectat que hi hagi un gran augment de rebuda de manuscrits. Joan Carles Girbés, el seu director editorial, ho circumscriu al fet que tradicionalment han treballat des d'una actitud propositiva. «La gran majoria dels llibres els pensem i dissenyem i els proposem a un autor», precisa.

Canvis en els plans editorials

La situació ha fet que les editorials tinguin gairebé tancat el pla editorial del 2021 i pensin ja en el del 2022. «Mai està tancat del tot, però hi ha molts llibres que han passat del 2020 al 2021», assegura l'editora de Columna. En aquest sentit, Gasch adverteix que no es poden publicar més llibres. «La sobreproducció no tocava abans i no toca ara», reflexiona.

»Potser ens hem de replantejar el ritme i l'ajornament de publicacions fa que hi hagi un petit tap», diu Obiols, que admet que ja tenen tancada la programació de 2021 i la de 2022 pràcticament també i ara miren nous llibres per a l'any 2023.

Des de Comanegra, Joan Sala reconeix que entren “més manuscrits que mai”, però que no “de manera exagerada”. «Nosaltres ja vam dir que de la segona part de l'any editaríem la meitat del previst i són llibres que han passat al 2021». L'editorial treballa en les publicacions del 2022.

Coronavirus com a temàtica

Una altra de les conseqüències de la pandèmia és l’aposta per la temàtica sobre el coronavirus, no només en el terreny de l'assaig, sinó també en les novel·les. Les editorials coincideixen en assenyalar què són contràries a publicar llibres de ficció sobre la covid-19. «La gent necessita desconnectar. Amb els problemes econòmics, de feina, de salut i, en alguns casos, havent tingut la desgràcia de tenir un familiar afectat o mort, creus que algú vol obrir un llibre i llegir sobre això? Jo crec que no», assegura l'editora de Columna.

»L'àmbit de la ficció requereix molt més temps de cocció, de pair les coses i analitzar els efectes que tenen el present», afegeix Girbés. El director editorial d'Ara Llibres i Amsterdam fa èmfasi en el fet que un dels llibres de l'editorial que més va vendre és 'Dones valentes' de Txell Feixas, malgrat publicar-se en l'inici de la crisi sanitària. «Va ser interessant veure que estem confinats i estàvem patint tota la temàtica al voltant del virus i la gent volia llegir un llibre que li parla de la situació de les dones a l'Orient Mitjà. A vegades pensem que la temàtica que impera a l'actualitat és la que impera en els llibres que llegim i a vegades no és així», conclou.

Anagrama rep obres tant de ficció com de no ficció sobre la pandèmia, amb propostes de dietaris escrits durant el confinament o «reflexions de tall filosòfic de què significa el tancament». «Allò que ens temíem està passant», assenyalen des de Males Herbes, al veure's incrementat els manuscrits sobre la pandèmia.

Des de Comanegra tenen clar que no publicaran res sobre el confinament i la pandèmia perquè «és molt prematur. Potser d'aquí deu anys voldrem, però ara és molt poc atractiu i no és ni sa llegir sobre una cosa que estem vivint», insisteix Sala.