El pic de pressió assistencial a les UCI s'assolirà pocs dies abans del 14-F

Dos escenaris

Segons l'informe, el primer escenari implicaria que es mantingués una Rt estable al voltant d'1,15 fins que facin efecte les mesures en vigor, fet que passaria entre una i dues setmanes més tard. Això permetria una reducció de l'Rt fins a 0,9, que tornaria a pujar fins a 1 aproximadament després de la reobertura prevista pel 18 de gener.

En aquest escenari s'arribaria al pic de nous casos diaris entorn el 20 de gener, amb 4.500 o 5.000 casos al dia. Es calcula que el 14 de febrer hi hauria uns 3.000 casos per dia laborable i uns 610 pacients a la UCI. Hi hauria una davallada «molt lenta» dels nous casos i dels pacients ingressats.

En el segon escenari s'acceleraria el creixement temporal com a conseqüència de Cap d'Any, fins a una Rt estable d'1,3 mentre no fan efecte les noves mesures. Les mesures acabarien portant a una davallada fins al 0,9 i la reobertura provocaria un retorn de la Rt fins a 1, com en el primer escenari. En aquest cas, el pic de nous casos diaris seria el 20 de febrer, amb uns 6.000 casos al dia, i el pic d'ocupació de les UCI seria el 10 de febrer amb uns 850 pacients. Les projeccions apunten que el 14 de febrer hi hauria uns 4.500 o 5.000 casos per dia laborable i uns 840 pacients a les UCI.

El Departament recorda que a partir dels 400 llits d'UCI ocupats ja es comença a «condicionar» l'activitat assistencial i es poden donar desprogramacions. A partir dels 500 llits la desprogramació és «generalitzada» atenent a criteris clínics i a partir dels 650 pot arribar a afectar processos urgents. D'altra banda, l'Agència de Salut Pública estima que amb més de 3.000 contagis al dia és «molt difícil» fer un traçat detallat de totes els cadenes de contagis.

A l'informe Salut també apunta que les prediccions epidèmiques i de pressió assistencial «fan poc probable» que hi pugui haver mesures que suposin una desescalada «molt significativa» de la situació actual. Amb tot, també remarquen que no es pot descartar una eventual acceleració de la velocitat de propagació, ja sigui per la soca britànica, per les baixes temperatures o per la impossibilitat de tallar les cadenes de contagi.

En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha remarcat que a un mes vista «no és gens fàcil» fer prediccions i ha recordat que tots els experts assenyalen que es pot començar a preveure el camí de l'epidèmia amb 10 dies d'antelació. Amb tot, ha assegurat que «tant si estem millor com pitjor» la incidència de la transmissió i la pressió assistencial continuarà sent «alta» perquè no hi haurà hagut prou temps perquè baixi.

L'informe ha estat elaborat pel Computaciona Biology and Complex Systems Research Group (BIOCOMSC) en col·laboració amb l'AQuAS i el SISAP (ICS).

Reunió amb els partits

El Govern ha presentat aquest dilluns als partits un «anàlisi inicial d'escenaris» sobre la situació epidemiològica que es pot donar de cara a les eleccions del 14-F. Ho ha fet el secretari general de Salut, Marc Ramentol, en una reunió tècnica amb representants de les formacions polítiques. Segons fonts del Govern, la intenció és que a la reunió de divendres amb els partits s'abordi l'informe complert elaborat pel Departament de Salut. Per part del Govern, a la reunió hi ha assistit el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, la consellera de la Presidència i portaveu, Meritxell Budó, a banda del secretari de Transparència i Govern Obert, Jordi Foz, i del director general de Processos Electorals, Ismael Peña-López.

En la reunió, el Departament d'Exteriors ha explicat les darreres novetats sobre l’organització dels comicis, com ara les últimes resolucions de la JEC que accepten ampliar els terminis de sol·licitud del vot per correu o del vot exterior, o la denegació de la petició feta pel Govern que demanava excloure del sorteig de meses als majors de 60 anys.

D'altra banda, s’ha actualitzat el número de sol·licituds de vots per correu, que a hores d’ara se situa en més de 20.000 sol·licituds, la meitat de les quals s’han fet telemàticament. Això suposa multiplicar per tres les sol·licituds fetes al 2017 en el mateix període.