Més del 83% dels llits d'UCI estan ocupats i alguns centres ja han començat a desprogramar activitat

Per la seva banda, el coordinador de la unitat covid-19, Jacobo Mendioroz, ha desvinculat el creixement de casos que s'està vivint de les trobades socials que s'hagin pogut celebrar durant Nadal. Mendioroz ha assegurat que hi ha hagut «un alt graude conscienciació i autorresponsabilitat» i ha dit que no hi ha hagut «un augment exagerat» dels contagis. Amb tot, ha apuntat que de moment és «prematur» i que de cara a la setmana vinent es podrà començar a veure si hi ha hagut alguna afectació, encara que creu que l'impacte serà «difícil de distingir».

Actualment, ha recordat Vergés, hi ha 2.383 persones ingressades per coronavirus en hospitals catalans, de les quals 470 són a l'UCI. «Gairebé un 55% de les UCI estan plenes només de la covid», ha destacat Vergés, assegurant que és una dada superior al llindar de llits de crítics ocupats per pacients covid que permet mantenir l'activitat habituals als centres, fixada en 450. Per això, ha justificat, s'ha començat a desprogramar activitat, «sempre amb criteri clínic», en àrees com Barcelona.

Tot i que no ha concretat per centres, la consellera ha assegurat que a partir dels 400-450 ingressats a l'UCI, els centres ja van implementant els seus plans. «Qualsevol cosa que es desprogrami depèn molt del ritme d'ingressos i disponibilitat», ha puntualitzat.

«Tenim 536 ventiladors ocupats de covid i no covid i 324 persones amb ventilació invasiva, superem el 83% d'ocupació a l'UCI», ha repetit Vergés. Ara mateix, ha dit, encara hi ha 533 llits que poden ser per a pacients covid disponibles.

Salut espera poder disposar de més llits un cop estiguin a punts els edificis que s'estan construint al costat de cinc hospitals catalans. La previsió, ha dit la consellera, és que pràcticament tots es posin en funcionament alhora, a principis del mes de febrer.

Pla de vacunació

Vergés ha destacat positivament que fins avui més de 68.300 persones a Catalunya ja han rebut la primera dosi de la vacuna de Pfizer. El temporal, ha reconegut, ha dificultat la vacunació prevista durant el cap de setmana passat, fet que ha causat «alguna reprogramació» per a aquesta setmana.

D'altra banda, ha assenyalat que el temporal no ha afectat la nova remesa de dosis, que ha arribat la matinada passada, tal com es preveia. «No em consta cap problema», ha dit Vergés.

Segons la consellera, s'ha assolit un «ritme de creuer» amb les vacunacions i per això preveuen completar la vacunació a les residències -l'administració de la primera dosi- aquesta mateixa setmana, exceptuant aquelles vermelles en què hi ha brots que s'estan gestionant.

A més, la setmana vinent Salut ja començarà a administrar la segona dosi als residents que ja fa més de 21 dies que van rebre la primera dosi. «A partir d'aquí és quan podem posar la segona i haurem d'esperar 7-10 dies per haver generat immunitat», ha matisat. «Cada cop som més a prop del final», ha assenyalat la consellera.

Jacobo Mendioroz ha afirmat que el rebuig a la vacuna «ha baixat una mica» i ha passat del 5,7% la setmana passada a estar per sota del 5%. «Ja s'han vacunat entorn al 50% dels residents», ha afegit Mendioroz.

Pel que fa a l'arribada de la vacuna de Moderna, això no suposarà un canvi d'estratègia per a Salut. Vergés ha assegurat que la primera etapa de vacunació, que inclou residències i professionals sanitaris, s'hauria de poder completar amb les vacunes de Pfizer o si cal amb les de Moderna. Amb tot, ha recordat que qui comença amb una dosi ha de rebre la segona dosi de la mateixa vacuna, sigui la que sigui.

«Tenim la informació que tenim, i és poca», ha dit sobre les dosis de Moderna. Segons ha dit 5.800 dosis arribaran aquesta setmana a Catalunya, però Salut encara no coneix quin dia.

Poques descàrregues de l'app Radar Covid

En ser preguntada pel funcionament de l'app Radar Covid, Vergés ha dit que de moment no l'ha descarregat prou gent com perquè sigui «una eina útil». La consellera ha explicat que des del Govern sempre s'ha considerat l'aplicació desenvolupada pel govern espanyol com «una eina més» però que en cap cas buscava substituir la feina de rastreig. «És una cosa més, però no volia substituir aquesta feina ni teníem les esperances posades en què fos la solució a tot», ha insistit.