«Som independentistes realistes, no s'ha de generar més frustració»

—El PDeCAT és una formació independentista? Amb quin full de ruta?

—Som una formació independentista perquè així queda recollit en els nostres estatuts fundacionals. Però som molt conscients que mentre no hi hagi una unitat estratègica dels partits independentistes que defineixi un full de ruta, no podrem avançar. Parlant amb el cor, seríem independentistes de manera immediata. Però no volem contribuir a generar més frustració a la població. Per tant, som independentistes realistes.

—A parer seu, desmembrar el PDeCAT amb la fórmula de Junts per Catalunya ha estat un error o una manera de clarificar postures?

—Al PDeCAT estem disposats a sumar, però no a renunciar al nostre model de país. Per això mai hem acceptat que, perquè nasqués Junts per Catalunya, morís el PDeCAT. La transversalitat és molt adequada quan els objectius són a curt termini, però quan són a llarg termini, s’entra en contradiccions. De fet, encara no sabem el marc ideològic de Junts per Catalunya i els exconvergents que s’hi han quedat, han quedat reduïts a la mínima expressió.

—Divendres la Junta Electoral Central va certificar que el PDeCAT manté tots els drets electorals per a les eleccions del 14-F. Quina valoració en fa?

—És un element de pura lògica, no s’entendria d’una altra manera. Hem fet renúncies i hem estat generosos, però no podem abandonar els nostres drets essencials. Se’ns ha intentat excloure de la taula de partits, i el que em sap greu és que al final se’ns hi convidi per pressió i no per convicció.

—Justament la taula de partits es reunirà el dia 15 per prendre una decisió sobre la celebració de les eleccions el 14 de febrer. Quin serà el seu posicionament?

—Per avançar la nostra posició hem de tenir tota la informació, i ara no la tenim. No hem estat convidats a cap de les reunions anteriors i, per tant, no podem prendre cap decisió sense saber les previsions sobre l’evolució de la pandèmia i les mesures que es preveu adoptar.

—El procés ha capitalitzat les eleccions al Parlament des de fa anys. Pensa que aquesta vegada també serà així?

—Ara la prioritat és la gestió de la pandèmia. Estem en una situació de desgovern, de contradiccions entre departaments i manca de planificació. Després, caldrà gestionar els efectes del confinament, perquè estem immersos en una crisi de demanada. En tercer lloc, hem de continuar fent una tasca que ha quedat en suspens, que és l’adaptació a la nova economia del segle XXI.

—En quins eixos centraran la seva proposta electoral?

—Presentarem els elements essencials en l’àmbit nacional i de govern que considerem irrenunciables per acordar qualsevol pacte. Però, evidentment, entenem que cal reimpulsar l’economia productiva adaptant-la al nou context, fer polítiques socials i recuperar el prestigi de les nostres institucions. També estem en contra de seguir ofegant la classe mitjana a nivell impositiu, i volem acabar, sí o sí, amb l’impost sobre successions.

—-I en l’àmbit territorial del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?

—Tot això ho explicarà el nostre cap de llista en el seu moment. Però, a nivell general, entenem que aquest nou govern ha d’integrar la diversitat territorial amb noves fórmules de cogovernança. Aquesta visió centralista del govern actual no pot ser.

—A Tarragona el candidat és el regidor reusenc Marc Arza i hi ha diversos alcaldes que donen suport a les llistes, com Carles Pellicer de Reus, Meritxell Roig de Tortosa, Pere Segura de Vila-seca o Quim Nin d’Albinyana. Això els permet, també, mostrar que són una formació amb capacitat de govern?

—A les nostres llistes hem volgut defugir de captar mediàticament, perquè gestionar el dia a dia és molt seriós. Entre els quatre caps de llista hi ha els alcaldes de Lleida i de Girona i dues persones que han estat regidors. Per tant, tots vénen del món municipal, són persones acostumades a gestionar realitats i han tingut la confiança directa dels seus electors.