Un de cada quatre pacients amb covid a la UCI pateix una trombosi, en molts casos asimptomàtica

Els investigadors van realitzar una ecografia als 230 pacients ingressats a les UCI, en un interval de temps de 48-72 hores en total. Aquestes proves es van fer en poc temps per minimitzar l’exposició dels professionals sanitaris al virus en un moment complicat de la pandèmia respecte a casos i disponibilitat d’equips de protecció individual. L’objectiu va ser determinar si aquests pacients tenien complicacions tromboembòliques com ara trombosi venosa profunda o embòlia pulmonar.

En el moment de l’ecografia, es van detectar 58 pacients (un 25,2%) que tenien trombosis venoses i/o embòlies pulmonars. D’aquests, un 32,8% -un 7% del total de pacients- eren simptomàtics. Els pacients es van seguir durant una setmana per comprovar la seva evolució i veure si es desenvolupaven noves complicacions. En aquest seguiment no es van realitzar ecografies addicionals als casos asimptomàtics sinó que es basava en l’aparició d’esdeveniments amb símptomes o de troballes casuals. Així, al cap de set dies s’havien detectat nous casos de trombosis fins a arribar a 61 pacients (un 26,5%). D’aquests, un 37,7% (23 pacients, un 8,3% del total) tenien símptomes. En concret, 38 eren asimptomàtics, 7 tenien trombosi venosa simptomàtica a les cames, vuit tenien embòlia pulmonar simptomàtica i vuit van tenir tant trombosi venosa com embòlia pulmonar amb símptomes.

L’estudi també mostra que els pacients amb tromboembolismes venosos a les cames tenien una estada més llarga a la UCI. En concret, 22 dies de mitjana en els casos amb trombes i 17 dies en els casos sense trombes, tot i que no hi havia diferències en la mortalitat.

«Hem comprovat que els pacients amb covid-19 greu tenen un risc incrementat de tromboembolisme venós. Això és degut a la pròpia infecció per SARS-CoV-2 i també a causa de la immobilització dels pacients i el tractament que necessiten, com ara la implantació de catèters», explica el doctor Sergi Bellmunt, cap del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Vall d’Hebron i investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Sobre l’alt percentatge d’asimptomàtics, Bellmunt considera que «pot ser a causa de que són pacients que en moltes ocasions estan intubats i no poden expressar bé si noten algun símptoma». A més, el fet d’estar estirat al llit evita que es produeixi edema, és a dir, que s’infli la cama, un símptoma molt característic de la trombosi venosa i sense el qual pot ser que passi desapercebuda, explica.

Augmentar les dosis d'anticoagulants

En base als resultats de l’estudi, els autors consideren necessari administrar dosis més elevades de tractament anticoagulant, com l’heparina, com a profilaxis en els pacients amb covid-19 greu a l’UCI. «Sabent que tenen un risc elevat de trombosis, i tenint en compte que hem observat pocs casos amb hemorràgia, seria necessari administrar heparina en dosis més elevades de l’habitual en aquests pacients ja des del moment de l’ingrés, per tal d’evitar que hi hagi complicacions greus més endavant», destaca el doctor Secundino Llagostera, cap del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Actualment, existeixen assaigs clínics en marxa, on participen els hospitals Vall d’Hebron i Germans Trias i Pujol, que permetran valorar la dosi d’heparina més adequada en aquests pacients, per tal d’equilibrar el risc de trombosi i el d’hemorràgia.

Finalment, el treball també va estudiar els nivells de D-dímer en sang en els pacients, un marcador que es relaciona amb la presència de trombosis. Els resultats van mostrar que uns nivells més alts de 1500 nanograms per mil·lilitre de D-dímer permetrien distingir aquells pacients amb tromboembolisme venós i amb més risc de desenvolupar complicacions. Els investigadors apunten però que aquesta anàlisi requereix prudència a l’hora d’interpretar-la, ja que el fet que estigui augmentat no significa necessàriament que hi hagi una trombosi, sinó que ha d’anar acompanyat per una sospita clínica.

Els autors indiquen que la principal limitació de l’estudi és que es va fer en un moment crític de la pandèmia que va dificultar fer un seguiment en profunditat de tots els pacients durant la seva estada a l’hospital.