La manca de consens podria deixar les eleccions del 14-F en mans dels jutges

La legislació no contempla l'ajornament

Els experts consultats per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) han explicat que la llei electoral estatal que regeix a Catalunya no contempla la possibilitat d'ajornar unes eleccions. Tot i això, el precedent viscut el 2020 a Galícia i al País Basc on es van ajornar seria útil a nivell jurídic.

Pel catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la comissió d'assessorament del Síndic, Enoch Albertí, al país es podria fer el mateix que va passar a Galícia i al País Basc amb les "mateixes garanties" malgrat no estar previst per la llei.

El consens dels partits

Si bé no és determinant al 100%, la clau és el consens de tots els actors polítics a la taula de partits que se celebra aquest divendres. Si els partits no assoleixen l'acord i hi ha discrepàncies en l'ajornament, pel professor titular en ciència política de la Universitat de Barcelona (UB) , Josep Maria Reniu, es podria produir el cas que alguns actors denunciïn la lesió del dret a la participació política i actuïn en la via contenciosa jurídica contra el decret d'ajornament que aprovés el Govern.

Per Reniu es podria produir un atzucac perquè malgrat l'acord de la majoria d'actors polítics, la justícia prengués una resolució que anés en contra de l'ajornament. Sense una legislació que contempli el canvi de data electoral, apunta que podrien entrar el «col·lisió» la defensa de la salut pública amb el dret a la participació política.

L'argumentació del Govern

Un partit polític o un particular que volgués recórrer l'ajornament hauria de rebatre els arguments donats pel Govern. En concret, segons han explicat els experts, hauria de posar en dubte l'existència d'una força major que justifiqui la decisió i denunciar una vulneració del dret a la representació política o al sufragi actiu i passiu.

Per tot plegat, els experts consultats per l'ACN apunten que el Govern ha de justificar molt bé, en un decret d'ajornament, la força major i acreditar que hi ha inexistència efectiva de mitjans que permetin una votació segura i que no és possible celebrar el procés amb totes les garanties «democràtiques». Aquest darrer cas per veure's afectada la campanya electoral. «Defensar clarament que no es donen les condicions de seguretat i normalitat per convocar les eleccions i fer campanya», ha apuntat el professor de filosofia del dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) , Josep Lluís Martí.

Un dels arguments bàsics que es pot justificar és que el vot per correu es pot exercir fins a 10 dies abans de la votació. Això provoca que persones contagiades o contacte directe d'un positiu dies abans de les eleccions no podrien votar. A més a més, conclouen que la franja horària de votació per persones positives o sospitoses suposaria trencar confinaments i posar en risc a la població.

Precisament, han explicat que segons càlculs fets per la Generalitat això afectaria al voltant de 200.000 persones. Per això, els experts creuen que el Govern pot al·legar que no es pot deixar sense votar a tanta població en no tenir mitjans alternatius al vot presencial.

El marge per forçar el 14-F

El professor de filosofia del dret Josep Lluís Martí ha constatat que els dubtes legals al voltant de l'ajornament es poden produir sobre el procediment que cal seguir per fer-ho i en si es produeix la causa major que l'avala.

Al seu torn, Enoch ha apuntat que existeix marge perquè algun partit vulgui forçar que es facin eleccions el 14-F. «Algú podria discutir que com que no està previst per llei l'ajornament, no es pot fer», ha explicat.

El catedràtic ha recordat, però, que la Comissió de Venècia del Consell d'Europa apunta que en cas d'emergència està justificat suspendre unes eleccions. «No es tanca la porta de manera absoluta que se suspenguin unes eleccions ja convocades malgrat que no hi hagi una previsió legal de fer-ho», ha defensat. La via, doncs, per forçar el 14-F seria que s'al·legués que malgrat que es pugui fer un ajornament no es donen les circumstàncies que el justificarien.

Enoch ha indicat que el decret d'ajornament s'hauria de recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), que podria arribar al Tribunal Constitucional (TC). Tot i que es demanés empara al TC, Enoch veu «difícil» que en poques setmanes es puguin resoldre els processos amb una resolució definitiva sobre la qüestió.

Com es podria impugnar l'ajornament?

Segons Martí, per impugnar l'ajornament electoral, caldria buscar la «contradicció» del Govern. Defensar que prèviament al decret d'ajornament havia assegurat que estava organitzant les eleccions amb mesures per fer-ho de forma segura.

Així, podrien apuntar que fins ara l'executiu català ha defensat que els comicis es poden fer de manera segura sense posar en risc la integritat. «Si es poden fer de forma segura, llavors no i ha la causa major per suspendre o ajornar els comicis», ha analitzat.

Finalment, Martí ha argumentat que és «normal» que l'última paraula de l'ajornament electoral la puguin tenir els tribunals. «Han de validar que és una causa de força major i que no és una decisió que s'ha pres en abús. Que no és el Govern a qui li convé per raons electorals», ha conclòs.