Les presons catalanes tornen a proposar el tercer grau per als presos de l'1-O

Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras han tornat a informar favorablement de la concessió del tercer grau penitenciari als nou polítics independentistes empresonats pel Tribunal Suprem. El secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, ha dit que els sis mesos transcorreguts des de la concessió de la semillibertat, revocada pel Suprem el desembre passat, refermen encara més el tercer grau, ja que, a més, tots ja han passat la quarta part de la pena o estan a punt de fer-ho. Les juntes ho han proposat per unanimitat en el cas de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Dolors Bassa, i per majoria en el cas de la resta d'empresonats.

Les tres juntes s'han reunit a les 9 del matí d'aquest dijous de forma simultània. Calderó ha recordat que el tercer grau va ser proposat per les juntes de tractament, per unanimitat, per primer cop el 2 de juliol i confirmat pel servei de classificació el 14 de juliol, decisió que posteriorment van ratificar els jutges de vigilància penitenciària. A principis de desembre el Suprem va revocar aquest tercer grau concedit a l'estiu. Però Calderó ha dit que aquests sis mesos transcorreguts van a favor dels presos, perquè suposen més temps de compliment de la condemna, entre 1.029 i 1.169 dies, al voltant de tres anys. Quatre d'ells ja han superat la quarta part de la condemna: Sànchez, Cuixart, Forn i Rull. La resta ho farà abans de l'11 de febrer.

Per això, sense haver llegit les resolucions de les juntes, Calderó ha dit que els tècnics han tingut en compte tant la resolució del Suprem que demanava més temps de compliment de la condemna, com el fet que la llei penitenciària estableix que cap pres pot seguir en un grau inferior al que es mereix. Segons ell, els tècnics actuarien de forma irregular si mantinguessin els presos en segon grau, i creu que els criteris del Suprem del desembre es basen en la situació del juliol, no la d'ara.

Sobre la proposta del Suprem d'establir programes de tractament específic pel delicte de sedició, Calderó ha dit que això és competència de les juntes de tractament, i que no existeix un tractament per cada delicte, però tots els presos tenen un programa individualitzat.

Les juntes de tractament estan compostes per més de 10 professionals. Són juristes, psicòlegs, treballadors i educadors socials, metges i mestres. Per formular la seva proposta, aquests equips estudien i avaluen els informes elaborats pels equips dels mòduls de la presó, que estan en contacte diari amb les persones internes.

A més dels anys de la pena, les juntes de tractament tenen en compte altres factors com la conducta i el nivell d’adaptació de les persones penades al centre penitenciari, les condicions de les seves xarxes socials i familiars, la capacitat de reinserció laboral, si tenen o no antecedents penals, el risc de reincidència, el temps complert en presó preventiva i com a penat, els arguments de l’anterior classificació, l’assoliment dels objectius marcats en la classificació inicial i, finalment, el règim de vida més adequat per a la consecució dels nous objectius.

Termini màxim de dos mesos per a la resolució

Ara, les juntes de tractament de cada presó traslladaran les seves propostes al Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima. A partir d’avui, s’obre un nou període màxim de dos mesos perquè aquest servei estudiï el conjunt de les propostes, per garantir que els diferents centres penitenciaris s’han pronunciat amb criteris homogenis. El Servei de Classificació les resoldrà després de confirmar la coherència entre les decisions de les tres juntes de tractament que les han formulades. Tal com estableix la llei, un cop resoltes, les classificacions s’hauran de revisar una altra vegada en un termini màxim de mig any.

Quan el Servei de Classificació hagi resolt les classificacions, les notificarà a les persones afectades i a la fiscalia. Les resolucions es podran recórrer davant del jutjat de vigilància penitenciària corresponent, que tot i avalar el tercer grau el podria suspendre mentre no es pronunciï el Suprem, com ja va passar a l'estiu en el cas dels presos de Lledoners. La decisió d’aquest jutjat també es podrà recórrer, en última instància, davant del tribunal sentenciador, que és el Tribunal Suprem.