Lliga Democràtica porta l'ajornament de les eleccions al TSJC

La Lliga Democràtica recorrerà aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'ajornament de les eleccions previstes per al 14-F. El partit que lidera Astrid Barrio no es presentava als comicis. La Lliga Democràtica considera «d'extrema gravetat» deixar sense efecte la convocatòria electoral tenint en compte la «precarietat institucional» de la Generalitat. Segons aquesta formació, en realitat no s'ajornen les eleccions sinó que es produeix una «veritable suspensió de la democràtica» i suposa un «abús de poder inacceptable». Aquesta tarda, Federalistes d'Esquerra té previst fer una roda de premsa per anunciar el seu posicionament d'emprendre accions legals contra el dret de suspensió de les eleccions.

La Lliga Democràtica defensa que un govern en funcions com l'actual no està habilitat per prendre la decisió d'ajornar unes eleccions «sense extralimitar-se en les seves atribucions». I recorda que en la situació d'ara, sense president i amb un «govern absolutament dividit» es fa imprescindible per gestionar la pandèmia «disposar d'un govern amb president, amb capacitat de lideratge, cohesionat i eficaç».

«Acomodar la celebració dels comicis i la formació d’un nou govern als seus interessos electorals posant com excusa la pandèmia és, en aquestes circumstàncies, una enorme irresponsabilitat que ocasiona un greuge inassumible al conjunt dels ciutadans de Catalunya i a la seva economia», afegeix la formació política en un comunicat.

Pel que fa als recursos, concretament presenten dos escrits, un recurs contenciós administratiu pel procediment de protecció de drets fonamentals i un escrit d'un recurs contenciós administratiu ordinari.

La Lliga denuncia la «deixadesa» del Govern a qui acusa de no haver previst totes les mesures possibles per fer possible celebrar les eleccions el 14 de febrer «fent compatibles les garanties sanitàries amb l'exercici dels drets de participació». I contraposa la situació a Catalunya amb la de la suspensió de les eleccions basques i gallegues. Segons argumenten, a Catalunya la situació no ha estat ni sobrevinguda ni hi ha un confinament domiciliari. En aquest sentit, conclouen que és «poc justificable» que es pugui anar a treballar i a estudiar amb uns transports públics «atapeïts» i no es pugui anar a votar.

La Lliga Democràtica va decidir l'11 de gener no presentar-se a les eleccions després de no arribar a un acord amb el PSC per anar-hi junts. El partit volia concórrer als comicis amb els socialistes i altres formacions que es defineixen com a catalanistes moderades, com Units per Avançar i Lliures.