Diari Més

Eleccions

El «risc de qüestionar» el resultat sobrevola les eleccions si es vota el 14-F

Una modificació de l'estat d'alarma per incloure una clàusula electoral podria solucionar l'ajornament dels comicis

Reunió de la Mesa de grups del Parlament sobre les eleccions del 14-F, en una imatge d'arxiu.

Mesa de grups del Parlament, eleccions, 14-FACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Votar el 14-F és més arriscat que el 30-M pel que fa a la legitimitat del resultat electoral. Així ho apunten a l'ACN diversos experts en Dret i Ciència Política, sobre la incertesa de les eleccions al Parlament. El professor de Dret Constitucional de la UAB Josep Pagès afirma que els comicis estan «sota el risc que el resultat pugui ser qüestionat», i que el 14-F podria comportar «afectacions en la legitimitat» del desenllaç electoral. En aquest sentit apunta, com a possible solució i marc legal, que es modifiqui el reial decret d'estat d'alarma per incloure una clàusula que permeti ajornar les eleccions. De la seva banda, la professora de Dret de la UB Mar Aguilera remarca que la intervenció i la incisió del TSJC hauria de ser «mínima».

En una línia semblant, el professor de Ciència Política de la UOC Marc Sanjaume subratlla que seria «insòlit» que el TSJC fixés la data electoral, i reitera que això ha de ser una decisió «consensuada» de la taula de partits i el Govern en funcions. El professor de Dret de la UPF Josep Lluís Martí sosté que, si les eleccions es fan el 14-F, hi haurà «problemes claríssims de legitimitat i de drets polítics dels votants», ja que per aquestes dates no es podria votar «amb seguretat».

Així, Martí opina que els comicis s'haurien d'ajornar per al 30-M, quan segurament no hi hauria tots aquests problemes de legitimitat dels resultats. I insisteix que votar a finals de maig permetria que hi hagués «menys pressió» al damunt de la llibertat i la seguretat de la ciutadania per votar. El professor de la UPF, finalment, reclama que es donin més opcions de votar a les persones confinades per minimitzar l'«impacte» sobre la legitimitat electoral.

El 14-F pren força

Per la seva banda, Sanjaume adverteix que les possibilitats que el TSJC mantingui l'aval dels recursos són «bastant altes» i que, en aquest sentit, pren força que les eleccions s'hagin de celebrar el 14-F. El professor de Ciència Política a la UOC considera, a més, que és «impossible» trobar un escenari que no susciti cap mena de «risc», tenint en compte la situació sanitària. Això sí, reitera que el més convenient és arribar a un consens polític.

Pagès també creu que les possibilitats que els recursos prosperin són «existents». En aquest cas, es tornaria a la «casella de sortida» i la ciutadania votaria el 14-F, «sota el risc que el resultat pugui ser qüestionat». El professor de la UAB assevera que, si una campanya alterada per la pandèmia ja pot afectar el resultat, el perill encara és major si hi ha una «intervenció important» dels tribunals.

De la seva banda, Aguilera manifesta que la situació és de molta «incertesa», perquè cal protegir la salut, assegurar les garanties de les votacions i, alhora, no trencar el cicle electoral. La professora de la UB conclou que les dues alternatives -votar el 14-F o el 30-M- son «dolentes».

Si es mantingués la voluntat del Govern i de la majoria de partits de celebrar les eleccions el 30-M es trenca el cicle electoral i es malmet el dret a vot. Si, en canvi, el TSJC fixa els comicis pel 14-F, dona per fet que moltes persones no podran votar: «Els tribunals han de dirimir què s'ha de fer. Tot i que el més ideal seria que els polítics haguessin arribat a un acord amb consens», conclou Aguilera.

Finalment, Martí manifesta que les eleccions s'han de poder ajornar per causa major i que, en tot cas, cal discutir si ara mateix s'està en una situació d'excepcionalitat o no. El professor de la UPF defensa que la legislació és «clara», i que si no es garanteixenles condicions de seguretat i llibertat per qualsevol causa «sobrevinguda» cal poder ajornar els comicis.

Modificar l'estat d'alarma

Pagès apunta una alternativa que donaria cobertura jurídica a la Generalitat i que permetria al TSJC mantenir el decret que deroga la convocatòria del 14-F sense problemes. El professor de Dret Constitucional de la UAB sentencia que el govern espanyol podria modificar el reial decret d'estat d'alarma per preveure la possibilitat que les autonomies poguessin desconvocar i tornar a convocar unes eleccions.

Aquesta via, segons Pagès, faria que els jutges acceptessin la impossibilitat de realitzar els comicis el 14-F. Ara bé, el propi professor reconeix que és un escenari «complicat», ja que per ara ni la Moncloa preveu modificar el decret, ni tampoc el Govern en funcions sembla que tingui aquesta via damunt la taula.

Bayona aposta pel 14-F

D'altra banda, l'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona creu que hi ha «més probabilitats» que les eleccions se celebrin el 14-F. En declaracions d'aquest dimecres a Rac1, el professor de Dret Administratiu de la UPF considera que el Govern en funcions hauria d'haver optat per «paralitzar el procés electoral i tornar-lo a reactivar». Bayona també recorda que si finalment el TSJC suspèn el decret d'ajornament electoral, l'executiu «pot dictar un nou decret en uns termes diferents».

tracking