Judicial
El TSJC condemna el conseller Solé a un any d'inhabilitació i una multa de 16.800 euros per l'1-O
El tribunal considera provat que va cometre un delicte de desobediència greu quan era batlle d'Agramunt
El TSJC condemna Solé a un any d'inhabilitació i una multa de 16.800 euros per l'1-O
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, a un any d'inhabilitació i una multa de 16.800 euros pel seu paper en l'organització de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt. Era també diputat al Parlament. El tribunal considera provat que va cometre un delicte de desobediència greu a resolucions judicials, ja que constata que tenia coneixement personal i directe de les decisions del Tribunal Constitucional que advertien de les conseqüències en cas d'aplicar les lleis aprovades pel Parlament l'any 2017 sobre el referèndum. També haurà de pagar les costes del procés. El conseller encara pot presentar recurs davant del Tribunal Suprem, així que aquesta sentència encara no és ferma.
Segons el tribunal, Solé no només va permetre que el 25 de setembre del 2017 s'utilitzés un local propietat de l'Ajuntament per celebrar un acte públic destinat a promoure la participació ciutadana en el referèndum, sinó que «es va prestar a participar-hi com a orador en la seva qualitat d'alcalde i de diputat, aprofitant l'ocasió per encoratjar públicament els oients a anar a votar el dia 1 octubre 2017».
A més, afegeix que el mateix dia del referèndum «va tenir una participació activa i decidida en el seu desenvolupament i bona finalitat, personant-se des del primer moment en el centre de votació i assumint de forma intermitent durant tota la jornada responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors». Cita per exemple que va procurar puntualment les notícies autoritzades que li arribaven a ell des d'altres ajuntaments veïns sobre l'actuació a la comarca de la policia.
Segons el tribunal, també «va col·laborar decisivament en la presa de decisions capitals, com ara la d'amagar en un lloc segur les urnes amb els vots dipositats al seu interior i la documentació comprometedora relacionada amb la votació, o bé la d'avançar l'hora de tancament de la votació davant la possibilitat que es personessin» els cossos de seguretat de l'Estat.
