Salut preveu 900 persones a l'UCI per covid en les properes setmanes
L'ocupació pot arribar als 1.300 crítics amb la resta de patologies
Salut preveu 900 persones a l'UCI per covid en les properes setmanes
El Departament de Salut preveu arribar a 900 persones ingressades a les Unitats de Cures Intensives (UCI) per covid en les properes setmanes, segons ha explicat el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella. Amb els malalts d'altres patologies s'arribaria a entre 1.200 i 1.300 crítics. Comella ha afirmat que aquestes previsions són en base a la situació actual però ha alertat que si hi ha alguna alteració «la situació de desbordament seria una possible realitat». Ha assegurat que la situació assistencial d'aquesta tercera onada «no tindrà res a veure amb la de la segona» sinó que «s'assemblarà més a la primera». Comella calcula que la desprogramació actual ja feta o en previsió és d'entre un 10 i un 15% d'activitat.
Vergés ha afirmat que la pressió és «altíssima» als hospitals i a l'atenció primària i que la pandèmia es troba en un «moment molt complex» tant a Catalunya com en altres territoris i països. La titular de Salut ha exposat que, si bé sembla que comença a frenar-se la corba epidemiològica -tot i que el nombre de casos continua sent molt elevat-, la pressió assistencial «continuarà creixent» en els propers dies.
Aquesta setmana s'ha sobrepassat el màxim d'ocupació que es va registrar en la segona onada a les UCI, quan hi va arribar a haver ingressats 594 pacients amb coronavirus, i Salut preveu un «gran creixement» en les properes setmanes, ha advertit Comella.
El director del CatSalut ha assenyalat que la capacitat de les UCI pot arribar a créixer fins als 1.200 o 1.300 llits però ha deixat clar que és «impossible» fer-ho mantenint la resta d'activitat i que això implica alterar l'assistència a pacients amb altres patologies.
Comella ha insistit que arribar als 1.300 llits d'UCI implica «alterar les estructures organitzatives dels centres». «Conduir a 140 km/h té molts riscos. No podem posar el nostre sistema 'conduint' a 1.300 llits de crítics perquè prendrem mal. Puntualment pot ser necessari i tenim la capacitat per fer-ho, però és una capacitat de risc», ha advertit.
Desprogramacions
En els darrers dies s'ha començat a desprogramar activitat en els centres sanitaris, tot i que l'afectació varia en funció de l'hospital i del territori. El director del CatSalut ha situat la desprogramació actual, feta o en previsió, entre el 10 i el 15%. Comella ha indicat que també s'està reprogramant activitat, és a dir, s'estan ajornant procediments que necessiten recursos més complexos.
El director del Servei Català de la Salut preveu que en els propers dies i setmanes l'alteració de l'activitat assistencial no covid-19 augmenti, però ha assenyalat que «no necessàriament» ho faran a través d'una instrucció, ja que, ha assegurat, els mecanismes de coordinació entre els centres sanitaris són «cada vegada més eficients» i estan fent un seguiment diari molt acurat. En la primera onada, el CatSalut va haver d'emetre una instrucció per desprogramar tota l'activitat no urgent als hospitals i centres d'atenció primària.
Comella ha destacat que en els darrers mesos els professionals sanitaris han après molt sobre la covid-19 i que els centres estan més ben dotats de recursos materials però ha afirmat que els límits del sistema són «els que són». El director del CatSalut també ha destacat la feina que està fent l'atenció primària en la primera línia del sistema i com està ajudant els hospitals.
L'hospital annex de Bellvitge
Preguntats pels cinc hospitals satèl·lits que Salut va començar a construir a l'estiu amb la previsió d'enllestir-los en mig any, Comella ha assenyalat que la setmana que ve està previst que es posi en marxa el de Bellvitge. El seguiran el primer tram de Can Ruti i Vall d'Hebron. També s'estan fent ampliacions a l'Arnau de Vilanova de Lleida i al Moisès Broggi.
Cap canvi previst en el protocol de vacunació
Vergés ha insistit que no es poden vacunar persones que no formen part dels col·lectius de la primera fase del pla de vacunació -persones que viuen i treballen en residències i professionals sanitaris, començant pels que estan a primera línia de la covid-19-, preguntada pels protocols després de diverses polèmiques a Catalunya i en altres llocs per persones que han rebut el vaccí, sobretot polítics.
La consellera ha assenyalat que, si bé els protocols estan permanentment en revisió, no té constància que s'hagin de canviar en els propers dies. En qualsevol cas, ha afegit: «Tothom ha de seguir els mateixos protocols, que ningú es vulgui passar de llest».
Debat tècnic de les mascaretes
Sobre la protecció dels diversos tipus de mascaretes, la consellera ha explicat que aquest dimecres van tenir un debat tècnic sobre aquesta qüestió i que estudiaran si cal prendre alguna decisió. Ara com ara, però, ha insistit en l'ús de les mascaretes i de portar-les de forma adequada. Alguns països s'estan plantejant, o ja ho han fet, decretar com a obligatòries les mascaretes quirúrgiques o FFP2 en alguns espais, com Alemanya.
Vergés demana «cogovernança» a Illa
La consellera ha demanat al ministre de Sanitat, Salvador Illa, «cogovernança» en la gestió de la pandèmia i que «desplegui eines» per a les restriccions però sobretot per a les ajudes. Després del Consell Interterritorial d'aquest dimecres, en què alguns territoris demanaven avançar el toc de queda, Vergés ha lamentat que Illa «no atengui les peticions de les comunitats autònomes». Vergés s'ha referit al titular de Sanitat com el «ministre-candidat Illa», per la previsió que es presenti com a candidat a les eleccions de Catalunya.
