Sanitaris en la tercera onada: «Ens hem habituat a l'esgotament»
La sobrecàrrega i la pressió «crònica» dels professionals s'està traduint en alguns casos de depressió i ansietat
Sanitaris en la tercera onada: «Ens hem habituat a l'esgotament. Tirem la feina endavant, però passa factura personal»
Ara bé, el cap del Servei de Malalties Infeccioses i coordinador de la covid-19 assenyala que el pic d'ocupació de les UCI pot arribar «una mica més tard». En aquests moments, hi ha 30 pacients a les UCI del Mar, 718 a tot Catalunya. Per posar en context aquestes dades, abans que esclatés la pandèmia, els llits d'UCI a Catalunya no arribaven als 600. «Tenim organitzades des de fa temps possibilitats d'augment de llits en els plans de contingència. Si no puja molt més, encara podríem incrementar-los; també tenim respiradors i monitors. El problema és el personal», afirma el doctor Horcajada.
La manca de personal, sobretot d'infermeria, afecta també a l'hora de cobrir tots els serveis. «L'hospital no vol deixar de fer l'atenció a les patologies no covid-19 i està lluitant amb molta força per donar el servei que ha de donar en el seu entorn. Això implica un sobreesforç dels professionals sanitaris; molts canvis, moure la gent de lloc», destaca el doctor Horcajada, que també és president de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.
A la primavera, el doctor Horcajada va equiparar la primera onada amb un «tsunami», quan els hospitals catalans van convertir-se en monogràfics de la covid. Després, els centres sanitaris i Salut han buscat preservar al màxim la resta d'activitat assistencial, però en la tercera onada, s'ha hagut de desprogramar de moment entre un 25% i un 30% de l'activitat no covid-19 en el global de Catalunya, tot i que no s'han vist afectades cirurgies urgents, segons va indicar el CatSalut a mitjan setmana. El coordinador de la covid-19 al Mar indica que, en aquesta tercera onada, hi ha més pacients amb covid-19, però també amb altres malalties que afloren durant l'hivern.
Sobrecàrrega
«Ho portem com podem», repeteix la doctora Díaz, amb la granota blanca i el cabell recollit sota el mocador a les portes d'una de les zones d'UCI. «Com a intensivistes, sempre tenim una part important de càrrega emocional, forma part de la nostra feina. Però en la pandèmia, és augmentada. I la portem com podem», diu aquesta metgessa, que posa èmfasi en les infermeres, un dels col·lectius clau en l'atenció a la covid-19: «Estan patint molt. Elles són les més perjudicades per aquesta càrrega emocional».
El coordinador de la covid-19 al Mar parla de l'impacte de l'esgotament en els professionals sanitaris: « Potser el rendiment no és el mateix. I hi ha algunes persones que s'han agafat la baixa per depressió o ansietat. O gent que falta alguns dies a la feina, necessiten descansar. És massa pressió. I una pressió important, crònica i permanent durant molts mesos i això el personal sanitari ho està acusant».
Precisament un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges del Mar, amb dades de més de 9.000 treballadors de 18 centres d'arreu de l'estat espanyol, va revelar que gairebé la meitat dels professionals sanitaris té un alt risc de patir un trastorn mental després de la primera onada del coronavirus i que un 14,5% el pateix de forma discapacitant, és a dir, amb repercussions clares en la vida professional i personal. Segons l'estudi, publicat recentment, els símptomes principals són depressió i ansietat, entre altres.
El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va apuntar en roda de premsa aquest dimecres que la fatiga pandèmica, l'estrès i la pròpia covid fan que hi hagi en aquests moments «uns índexs d'absentisme en els centres hospitalaris i d'atenció primària com mai» tot i que no va aprofundir en la qüestió i Salut no n'ha donat més detalls. «No podem refiar-ho tot a la bata blanca i la veritat és que ho estem refiant bastant. Els hem d'agrair aquest esforç que estan fent i el que faran en el 2021», va afegir Argimon.
Horitzons
Deu mesos després, els professionals sanitaris veuen algun horitzó del final de la pandèmia? Aquesta pregunta es realitza en plena tercera onada, amb la incògnita de com afectarà a Catalunya la nova variant del virus i la vacunació de la covid-19 en marxa des de fa un mes, però amb problemes de subministrament.
«Vull tenir una visió optimista, però potser l'horitzó serà més lluny del que pensàvem. La solució ve per la vacuna i ara mateix el ritme de vacunació a l'Estat i Europa és molt més lent del que caldria perquè tingui un impacte notable en la pandèmia. Acabarà funcionant, però hem d'anar més ràpid», reflexiona el doctor Horcajada.
Per a la doctora Díaz, el que veuen de vegades és un «fals horitzó»: «Sempre tenim l'esperança que potser en un mes començarà a baixar, però llavors sortim al carrer i veiem coses que ens fan preguntar com pot ser que aquella gent que no segueix les normes estigui tan poc conscienciada. Et quedes totalment xafat quan veus això i amb el que estàs vivint aquí dins».