El TSJC diu que ajornar el 14-F provocaria un «període prolongat de provisionalitat»

El tribunal també qualifica d'«incertesa» condicionar la celebració dels comicis el 30 de maig a una valoració prèvia per part del Govern de les condicions sanitàries en aquell moment, però sense determinar els indicadors epidemiològics que han de tenir-se en compte per decidir la nova convocatòria. A més, tampoc veuen previsible que hi hagi garanties absolutes sobre la situació de la pandèmia a finals de maig.

En aquest sentit, consideren que no hi ha cap «imprevist» com a causa de força major que permeti endarrerir la votació, ja que «la situació ja era coneguda el 21 d'octubre del 2020 quan no es va proposar cap candidat per a la Presidència de la Generalitat». «Des d'aquell moment, el 14 de febrer era la data predeterminada legalment si en dos mesos s'hagués investit un president, cosa que hauria evitat la celebració d'eleccions, perquè quedava un any més de legislatura», recorden. Dos mesos després, el 21 de desembre, es va dissoldre el Parlament i es van convocar eleccions en ple estat d'alarma, «essent previsible que hi hauria un repunt de la pandèmia per efecte de les festes de Nadal, efecte que s'ha estabilitzat o fins i tot disminuït en els últims dies».

De fet, aquesta previsibilitat de les males condicions sanitàries va portar a crear la Taula de Partits el 4 de desembre amb un protocol que ja predeterminava la revisió periòdica del 14 de febrer com a data electoral fins el dia d'inici de la campanya electoral, el 29 de gener passat. Segons el protocol, aquesta revisió no s'havia de fer només per criteris estrictament sanitaris, sinó de garanties del procés electoral, cosa que els magistrats consideren que queda fora de l'àmbit de la força major que podria impedir les eleccions ja convocades.

Els magistrats també argumenten que el mateix decret d'ajornament admet que no s'ajorna la data per criteris únicament sanitaris, sinó de garanties del correcte desenvolupament de la campanya electoral, l'exercici del dret de vot i de garantia democràtica en la població electoral. «Això suposa introduir criteris de qualitat per justificar l'ajornament, cosa que no es correspon amb una situació d'estat d'alarma i d 'nova normalitat'». Per al TSJC, aquesta nova normalitat implica restriccions per a tota la societat i obliga els partits a «adaptar-se» a la situació per difondre el seu missatge electoral.

Els magistrats consideren que l'ajornament vulnera el dret fonamental de vot i recorden que l'actual decret d'estat d'alarma estableix expressament la continuïtat dels processos electorals. També asseguren que no hi ha cap norma legal que permeti al vicepresident del Govern, en funcions de president, Pere Aragonès, a ajornar o suspendre uns comicis. Per això, només una situació «imprevisible» que impossibilités uns comicis per raons de salut pública podria ajornar-los. Aquesta circumstància, diu el tribunal, es donava en les eleccions d'Euskadi i Galícia al principi de la pandèmia, però no pas ara.

El tribunal considera que la limitació del dret de vot només es podia basar en criteris de salut pública. Així, considera que les limitacions imposades per l'estat d'alarma no impedeixen votar, ja que es poden fer activitats no essencials menys importants que votar i amb igual o més risc per la salut. També assegura que les restriccions actuals, vigents fins el 8 de febrer van ser dictades el 4 de gener, que no van canviar «substancialment» les dictades abans de Nadal, tot i que es va passar del confinament comarcal al municipal. «No s'aprecia una variació substancial de la situació epidemiològica que justifiqui la suspensió de les eleccions», afirma la sentència.

Per últim, valora les mesures adoptades per l'administració sobre la flexibilització del vot no presencial i la prevenció de contagis. La sentència conté un vot particular favorable a ajornar els comicis, en considerar que Aragonès sí que té competències per ajornar-los i que sí que hi ha causes de força major que ho justifiquin.