Les crítiques als partits que han gestionat la pandèmia escalfen el debat de RTVE

En la mateixa línia, el cap de cartell del PP, Alejandro Fernández, ha carregat especialment contra l'executiu espanyol i ha demanat «humilitat» al candidat socialista, Salvador Illa, ja que «el nivell d'incompetència ha estat palmari». A més, ha dit que quan el sent que torna a Catalunya a vacunar i «cuidar» de la salut dels ciutadans, a ell li entren ganes «de sortir corrents». Fernández creu que l'exministre es va «inventar» un comitè d'experts i que la manca d'assessorament de científics ha estat compartida per la Generalitat i la Moncloa.

Ho ha fet responent a Illa, que també ha demanat «humilitat» a la resta de forces i deixar de «fer demagògia». Segons ell, s'ha de reforçar el sistema sanitari i aquells que menys han ajudat són els qui han votat en contra d'algun dels estats d'alarma. A més, ha reiterat les crides a «treballar units» amb la resta d'Espanya a l'hora de posar en marxa el procés de vacunació.

Un dels punts calents, precisament, ha estat el grau de centralització de la gestió de la pandèmia. Mentre que Illa ha lamentat que l'independentisme demanés més autogovern i després votés No a algunes votacions que, segons ell, atorgaven més poders a la Generalitat, la candidata de JxCat, Laura Borràs, ha defensat els seus vots negatius. «Reivindico els nostres Nos», ha afirmat, referint-se a les votacions de l'estat d'alarma, dels pressupostos generals de l'estat i de la gestió dels fons europeus. «Un altre estat d'alarma era possible», ha afegit. A més, ha defensat el rol de Quim Torra al capdavant de la Generalitat perquè «va escoltar els experts» i «es va avançar» a les decisions que després prendria l'Estat.

El cap de llista d'ERC, Pere Aragonès, també ha defensat la tasca del Govern per fer front a la pandèmia, expressant que des del març passat s'han repartit 2.800 MEUR en ajuts i el ritme de testos ha passat de 5.000 a la setmana llavors, a 370.000 ara. Amb tot, ha etzibat als partits de l'executiu espanyol que «no fan la seva feina» en matèria d'ajudes i de retards en cobrament dels ERTO.

També ha xocat amb la candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, que acusava el Govern de no tenir un «pla de tests», mentre que ell li ha etzibat que sembla que ella «passava per allà» i no ha estat al Govern durant bona part de l'emergència sanitària.

Al seu torn, Chacón ha rebatut que «no s'ha parlat amb els sectors» afectats per la pandèmia ni se'ls ha donat ajuts directes. Segons ella, la Generalitat ha generat «confusió» en l'anunci de restriccions i ha deixat en evidència una «manca de planificació». Per Chacón, fer testos massius amb col·laboració público-privada és urgent, així com 2.500 euros mensuals als establiments que han tancat i diferents graus de confinament territorial tenint en compte la densitat de població i l'impacte de la pandèmia a cada territori.

Chacón ha proposat també «pena de presó» per les «màfies» que ocupen pisos buits, cosa que ha provocat l'enuig del número 2 per Barcelona de la CUP, Carles Riera. L'anticapitalista ha lamentat que la proposta arribi «en plena crisi humanitària». De fet, ha defensat que «cal expropiar els pisos buits dels grans tenidors». Riera s'ha apuntat a les crítiques als partits que ocupen els dos executius. Així, ha acusat el PSC «d'interessos electoralistes» que passen per damunt del dret de vot i la sanitat en el seu posicionament sobre un possible ajornament del 14-F. A més, creu que tots dos han «fracassat rotundament» i prova d'això són l'estat de les residències, els desnonaments, l'atur i l'empobriment de la població.

Unes crítiques que la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, només ha compartit per parlar del Govern. Segons ella, la gestió de la pandèmia ha estat un «desgavell» ja que hi ha implantat un «sistema sanitari sociovergent» on els ens públics, privats i les externalitzacions estan entrellaçades. La líder de Catalunya en Comú – Podem ha exigit a ERC i JxCat que no donin suport a projectes com BCN World i que ajudin més a treballadors d'indústries que afronten acomiadaments.

Albiach creu que gravàmens com l'impost de successions són necessaris per engreixar les arques públiques, mentre que el cap de cartell de Vox, Ignacio Garriga, creu que la solució seria «desmuntar xiringuitos» que tant «el separatisme com l'esquerra» han creat per col·locar «amics». Segons ell, aquestes entitats «tenen un cost milionari» i són el motiu pel qual els catalans estan afrontant els impostos més alts d'Espanya. «Per què? Per pagar la seva agenda rupturista i els seus deliris ideològics». Garriga ha coincidit amb Carrizosa a l'hora de definir com a «xiringuitos» ens creats per l'administració catalana.