Societat
El Govern estudia crear una base d'ADN per localitzar nadons robats
Una comissió especialitzada proposa obrir una oficina i un portal de transparència per identificar el màxim de casos
Demanen 5 anys de presó per una dona que va segrestar un nadó a Guadalajara
El pla d'accions inclou també la creació d'un registre o base de dades amb nadons i familiars de víctimes de les sostraccions, on hi apareixeria tota la informació relativa a les circumstàncies de la desaparició que puguin ser utilitzades per resoldre els casos. L'estratègia, en el mateix sentit, preveu una recollida de dades i informació d'expedients, arxius de maternitats i centres mèdics presumptament implicats, registres civils, jutjats de pau, esglésies, presons, arxius judicials i fons històrics i biblioteques.
El document també aposta per promoure davant els organismes, administracions i poders públics competents les investigacions en tràmit i obrir-ne d'ofici de noves. El grup de treball també planteja la creació d'una oficina especialitzada per atendre i orientar les víctimes, amb la creació d'un Portal de Transparència, Restauració i Aportació de Dades. En la mateixa línia, proposa formar professionals i crear un grup especialitzat per preparar possibles retrobaments.
Els primers casos de nadons robats es van produir a les acaballes de la Guerra Civil, com a mètode de repressió del règim franquista contra les dones republicanes empresonades i exiliades. Els fills en edat primerenca eren sostrets de les seves mares biològiques i ingressats en institucions d'acollida estatals amb la finalitat de lliurar-los a famílies afins al règim. Cap als anys 50, la sostracció de menors es va convertir en un negoci amb la justificació ideològica i moral del nacional-catolicisme. Les víctimes eren mares solteres, mares menors d'edat, prostitutes o dones sense recursos. Als anys 80 i primers 90, el fenomen va persistir com un negoci amb una xarxa criminal de professionals consolidada amb pediatres, maternitats i religiosos.
Segons l'Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, hi ha 400 denúncies de particulars presentades entre el 2010 i el 2014. La mateixa font, però, calcula en desenes de milers els casos de nadons robats a tot l'Estat, tot i que no existeix cap càlcul fiable sobre l'abast del fenomen a Catalunya. La major part dels casos ja han prescrit. La majoria de denúncies queden arxivades per la dificultat d'identificar els suposats responsables dels fets.