JxCat insisteix que ERC vol un tripartit malgrat el manifest signat

Els partits, enrocats en els pactes postelectorals

Després que els independentistes hagin signat un acord per vetar un Govern amb Illa, Aragonès ha insistit que no hi haurà cap entesa per a un executiu amb els socialistes, que no acceptaran els seus vots ni una abstenció perquè aposten per una Generalitat «compromesa amb l'autodeterminació i l'amnistia». També ha garantit que votaran 'no' si Illa es presenta a una investidura.

Això, però, no ha frenat l'escepticisme de Borràs, que ha insistit que JxCat és la «garantia» perquè no hi hagi un tripartit entre ERC, PSC i En Comú Podem. Borràs creu que comuns i socialistes són «el soci preferent» dels republicans. Aragonès li ha replicat que s'equivoca d'enemic, i li ha recriminat que JxCat governi a la Diputació de Barcelona amb Núria Marín, imputada: «Entre combatre la corrupció o criticar ERC, han decidir criticar ERC», ha reblat.

Carlos Carrizosa, candidat de Ciutadans, ha insistit que tot i que Aragonès i Illa ho neguen, «el tripartit es prepara»: «Ja negaven el tripartit amb Montilla», ha dit. I ha cridat al «constitucionalisme» per tenir un vot més que els independentistes i forçar així al PSC: «Illa diu que cal passar pàgina, però si el llibre és un drama, ja pot passar pàgines, que acabarà amb tragèdia», ha enraonat.

Pels comuns, Jéssica Albiach ha advocat pel «govern d'esquerres i transversal» que aplegui la seva formació amb el PSC i ERC. Davant l'aposta d'Illa de fer un Govern amb PSC i En Comú Podem, Albiach ha alliçonat que no es pot fer «un Govern en minoria, dèbil i fent malabars durant tota la legislatura». «Cal un govern fort i estable al qual li surtin els números», ha dit la candidata dels comuns, que, per la seva banda, veta JxCat perquè és «la dreta».

Albiach ha qualificat el rebuig signat pels independentistes a Illa de «presa de pèl» perquè ERC ha negociat amb el PSOE a Madrid i JxCat governa amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. «Pere, acabaràs fent president a Joan Canadell», el número 3 de JxCat, ha alertat la candidata dels comuns. Aragonès ha advertit que Illa «ha adoptat el programa de Ciutadans» i que també «adoptarà els seus pactes» amb Vox.

La cap de llista del PDeCAT, Àngels Chacón, ha expressat que donarà suport «a programes, no a candidats», i en diverses ocasions ha emplaçat Aragonès, que proposa «la via àmplia», a escollir «entre PDeCAT o CUP». «No donarem suport a un govern on estigui la CUP, perquè per la foto inicial quedarà perfecte, però les divisions estaran a l'ordre del dia quan haguem de gestionar; estalviem-nos els espectacles ja», ha exposat.

El candidat dels populars, Alejandro Fernández, ha asseverat que no acceptaran la hipòtesi de triar entre independentistes o Illa i que l'única possibilitat per fer-ho és que «el PPC tingui la clau». Amb tot, no ha volgut aprofundir més en els pactes postelectorals.

El candidat de Vox, Ignacio Garriga, ha dit que en cap cas donaria suport a una eventual investidura d'Illa: «Ni amb una abstenció», ha dit. El cap de llista de la formació d'extrema dreta ha dit que no avalarien el socialista perquè «forma part del problema» a Catalunya.

La relació Catalunya-Espanya

El cap de llista de Ciutadans, Carlos Carrizosa ha assegurat que el 14-F el constitucionalisme ha de superar l'independentisme i poder oferir un executiu que respecti la legalitat espanyola. S'ha referit a Illa i li ha dit que JxCat i ERC s'han de «superar» als comicis i no pas pactar-hi. Des del PPC, Alejandro Fernández ha lamentat que el procés hagi portat a la «radicalització cap a l'esquerra».

En una intervenció el candidat socialista ha opinat que el canvi ha arribat a Catalunya i que s'ha d'imposar la cohesió i buscar «objectius compartits». Sobre la declaració unilateral d'independència, Illa ha dit que no se la creuen ni JxCat, ni ERC ni la CUP «perquè no tenen ni la força política ni el reconeixement per fer-la».

El cap de llista d'ERC, Pere Aragonès, li ha respost que s'ha de produït una «retrobada» entre els «presos polítics» i les seves famílies. Ignacio Garriga (Vox) ha tret pit d'haver estat l'acusació particular del judici de l'1-O i ha demanat abandonar els posicionaments independentistes, rebaixar la despesa de la classe política i centrar els esforços en la lluita contra la delinqüència.

Des de Junts, Laura Borràs, s'ha compromès a treballar pel mandat de l'1-O, mentre que Laia Estrada de la CUP ha parlat d'activar la DUI quan s'arribi al moment idoni. La cap de llista del PDeCat, Àngels Chacón, ha reclamat també l'amnistia i un referèndum d'autodeterminació.

Illa, centre de les crítiques per la pandèmia

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha estat el centre de les crítiques de la resta de partits per la gestió de la pandèmia des de la seva posició de ministre de Sanitat abans de convertir-se en candidat a la presidència de la Generalitat. La majoria de formacions li han retret que no hagi aplicat abans les propostes que ara presenta com a solucions.

Sense voluntat d'entrar en el cos a cos amb la resta de candidats en aquest tram del debat, Illa s'ha dedicat a reiterar les propostes que ha anat recitant durant la campanya per «rescatar» l'economia i els ciutadans de l'independentisme. En aquest sentit, Illa fa seu el pla de vacunació europeu que hauria de garantir la vacunació del 70% de la població aquest any.

Sobre aquestes propostes, el candidat del PPC, Alejandro Fernández, li retreu que no hagi executat «cap» dels seus plans durant l'etapa com a ministre i reitera que, a Catalunya, cal apostar decididament per una obertura progressiva dels sectors econòmics més afectats per les restriccions, com l'hostaleria o el comerç, per donar un «respir» a les empreses.

La candidata de JxCat, Laura Borràs, assegura que Illa «fatiga» quan «diu que farà el que no ha fet» com a ministre i, com Fernández, s'afegeix a un pla de reobertura segura de les activitats econòmiques de la màde rastrejos massius per tal de combinar la salut amb la «salut econòmica» del país.

El candidat de l'ultradretana Vox, Ignació Garriga, va més enllà i acusa Illa de ser el «responsable» de les mort per covid-19 i de la ruïna de les empreses pels tancaments massius. En aquest sentit, Vox proposa «obrir-ho tot» i retreu al «separatisme» haver «malbaratat» en lloc de destinar recursos a l'emergència sanitària.

Des del PDeCAT, la candidata Àngels Chacón també defensa que hi hagi una desescalada, en aquest cas «territorial», per garantir la supervivència dels sectors econòmics més afectats per la pandèmia, com l'hostaleria o el comerç, acompanyat d'un pla de test massius per compatibilitzar economia i salut.

Per la seva banda, el republicà Pere Aragonès contraposa la gestió de la pandèmia que ha fet l'Estat amb la que ha liderat des del Govern. Aragonès, treu pit d'haver impulsat ajudes directes als sectors més afectats a diferència, diu, del que ha fet l'Estat: «Ho prometen ara que estem en campanya», ha retret Aragonès a Illa.

El líder de Cs, Carlos Carrizosa, ataca a uns i altres. Ha acusat el govern espanyol d'«amagar-se» darrere de les autonomies en la gestió de la pandèmia i al Govern de prioritzar la independència: «I ara diuen que té solucions», exclama. Carrizosa afirma que les restriccions son «una vergonya» que han «arruïnat» a hostalers i comerciants.

També la cap de llista de la CUP per Tarragona, Laia Estrada, no s'atura només en la crítica a Illa i assegura que també el Govern ha fet una «gestió pèssima» de la pandèmia. La cupaire proposa destinar més recursos per personal i infraestructures amb un model de sanitat 100% públic per «acabar amb les corrupteles».

En aquest punt hi ha trobat coincidència amb la candidata d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, que ha exposat els seus plans per revertir les privatitzacions en l'àmbit sanitari per fer-lo 100% públic. Albiach també ha aprofitat per retreure a Illa el «bloqueig» del PSOE a la tramitació de mesures de caràcter social al Congrés dels Diputats, com la regulació dels preus del lloguer.