Els cinc síndics de l'1-O, a judici per desobediència i usurpació

Més de tres anys després de l'1-O, els cinc membres de la Sindicatura Electoral que el Parlament va designar com a òrgan clau per supervisar el referèndum afronten aquesta setmana el seu judici per desobediència i usurpació de funcions, delictes pels quals la Fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per a cadascun d'ells.

Es tracta dels acadèmics Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tània Vergé i Josep Pagès, als qui el Parlament va nomenar el 7 de setembre de 2017 com a àrbitre electoral per l'1-O, com una sort de Junta Electoral, tot i que van cessar dels seus càrrecs el 26 de setembre, després que el Tribunal Constitucional (TC) els imposés una multa coercitiva de 12.000 euros diaris a cadascun.

Quan van ser nomenats síndics, Jordi Matas era catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de Barcelona (UB); Marc Marsal, membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat des de febrer de 2016; Marta Alsina, advocada; Tània Verge, professora de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); i Josep Pagès, professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En el judici, que se celebrarà el dimarts i dimecres propers en el jutjat penal número 11 de Barcelona, la Fiscalia demana inicialment dos anys i nou mesos de presó per a cadascun d'ells per desobediència i usurpació de funcions, ja que els acusa d'haver dictat diferents resolucions en relació amb l'1-O, malgrat que el TC els havia notificat que la consulta quedava suspesa i els advertia de la seva obligació d'impedir-la.

Segons la Fiscalia, els encausats van celebrar el 7 de setembre de 2017 la «sessió constitutiva de la Sindicatura Electoral», de la qual van designar president Jordi Matas, i van publicar els nomenaments l'endemà al Diari Oficial (DOGC).

No obstant això, el mateix 7 de setembre el Constitucional va suspendre el referèndum d'independència i va notificar als síndics el seu deure d'impedir qualsevol iniciativa que suposés eludir la seva ordre, així com que «s'abstinguessin de procedir al nomenament dels membres de les sindicatures electorals de la demarcació».

El TC també va instar els membres de la Sindicatura a no crear cap «registre o fitxer» necessari per a la votació ni a «dictar acord algun amb vista a l'execució» de l'1-O.

Segons la Fiscalia, malgrat la «difusió i coneixement públic de les esmentades resolucions del TC, a les quals no eren aliens els encausats», la pàgina web referendum.cat va publicar l'anunci de la Sindicatura pel qual es designava als vocals de les demarcacions d'Aran, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

A més, els membres de la Sindicatura van publicar altres acords relatius a l'acreditació de les organitzacions interessades a participar en el referèndum i al model oficial de paperetes electorals que havien de ser usades en la votació.

Per a la Fiscalia, els síndics van dictar aquestes resolucions «actuant amb coneixement i consciència de la seva arbitrarietat i la falta de legitimitat per actuar».

El ministeri públic ressalta que el TC també va suspendre la llei de transitorietat jurídica, que configurava a la Sindicatura com «un òrgan independent, imparcial i permanent adscrit al Parlament», responsable de garantir «la transparència i objectivitat dels processos electorals, referends, consultes populars i processos de participació ciutadana».

Malgrat que aquesta suspensió va ser notificada als encausats, la Fiscalia sosté que això no va impedir que els acusats seguissin aprovant resolucions sobre l'1-O, «mantenint infrangible la seva voluntat d'ignorar els acords i els requeriments efectuats pel TC».

Entre els dies 12 i 14 de setembre, segons la Fiscalia, els membres de la Sindicatura van adoptar quatre resolucions més que van ser difoses en webs oficials de la Generalitat, resolent les acreditacions de les organitzacions interessades a participar en l'1-O i dels apoderats i interventors dels partits, supervisant la campanya institucional del Govern i acordant els terminis del procés electoral.

La causa contra els cinc síndics de l'1-O es va obrir arran d'una querella de la Fiscalia de Barcelona contra els membres d'aquest òrgan de control electoral, inicialment també per un delicte de malversació de cabals públics.

No obstant això, un informe de la Guàrdia Civil, que va descartar que gastessin fons públics en els escassos dies en què van exercir el seu càrrec, va servir perquè la instructora els eximís d'aquest delicte.

A la seva declaració com a investigats davant la instructora, els cinc membres de la Sindicatura Electoral es van acollir al seu dret a no contestar a la Fiscalia i, a preguntes de la seva defensa, van al·legar que van dissoldre l'òrgan quan el Constitucional va acordar sancionar-los si no cessaven en les seves funcions.

Entre els testimonis citats pel tribunal figuren el lletrat major del Parlament el 2017, Antoni Baiona, i un dels secretaris generals de l'època, Xavier Muro, que ja van declarar en el judici del passat any als membres de JxSí a la Mesa del Parlament en l'etapa de la presidència de Carme Forcadell, als quals el Tribunal Superior de Justícia Catalunya (TSJC) va condemnar a 20 mesos d'inhabilitació per tramitar les lleis del procés.