Els síndics electorals de l'1-O neguen haver comès cap delicte
Denuncien la «voluntat persecutòria» de la fiscalia
En declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, el qui va ser president de la sindicatura, Jordi Matas, ha defensat que no han comès cap delicte i ha afegit que encara no saben qui ni de què se'ls acusa d'haver usurpat. El vocal Josep Pagés ha afegit que la dilació en el temps del cas li dona un «contingut polític» i demostra «voluntat persecutòria». I és que, segons Pagés, es tracta d'una «querella preventiva amb voluntat de dissuadir».
En la mateixa línia, la que també va ser vocal Marta Alsina veu l'actuació de la Fiscalia com un «escarment» per donar el missatge que no ho poden tornar a fer. Alsina considera que ja han complert el càstig tot recordant que se'ls va sancionar i que van dimitir el 21 de setembre del 2017 a instàncies del Govern, abans del referèndum.
En canvi, al seu escrit, el ministeri públic afirma que els cinc membres de la Sindicatura Electoral van signar resolucions com a tals tot i saber que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès les lleis aprovades pel Parlament per crear aquesta figura.