Diari Més

Els síndics electorals de l'1-O neguen haver comès cap delicte

Denuncien la «voluntat persecutòria» de la fiscalia

El president del Parlament, Roger Torrent, rep la sindicatura electoral del referèndum de l'1 d'octubre al despatx d'Audiències de la cambra, el 23 de novembre de 2018.

Els cinc síndics de l'1-O, a judici per desobediència i usurpacióACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Tres anys i mig després dels fets, els cinc síndics electorals de l'1-O seuran demà dimarts al banc dels acusats. La fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per desobediència i usurpació de funcions públiques.

En declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, el qui va ser president de la sindicatura, Jordi Matas, ha defensat que no han comès cap delicte i ha afegit que encara no saben qui ni de què se'ls acusa d'haver usurpat. El vocal Josep Pagés ha afegit que la dilació en el temps del cas li dona un «contingut polític» i demostra «voluntat persecutòria». I és que, segons Pagés, es tracta d'una «querella preventiva amb voluntat de dissuadir».

La vocal Tània Verge ha defensat que tampoc van desobeir i ha instat la fiscalia a presentar proves tot recordant que la presumpció d'innocència està de la part dels exmembres de la Sindicatura Electoral de l'1-O. En aquest context, ha conclòs que és una querella amb «ànim de revenja».

En la mateixa línia, la que també va ser vocal Marta Alsina veu l'actuació de la Fiscalia com un «escarment» per donar el missatge que no ho poden tornar a fer. Alsina considera que ja han complert el càstig tot recordant que se'ls va sancionar i que van dimitir el 21 de setembre del 2017 a instàncies del Govern, abans del referèndum.

En canvi, al seu escrit, el ministeri públic afirma que els cinc membres de la Sindicatura Electoral van signar resolucions com a tals tot i saber que el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès les lleis aprovades pel Parlament per crear aquesta figura.

tracking