Les persones amb fatiga post-covid es recuperen més lentament que les que pateixen fatiga crònica

Mentre que hi ha un elevat grau de coneixement de les característiques clíniques i dels efectes de la fase aguda provocats per la covid-19, es coneix poc dels efectes secundaris i conseqüències a llarg termini d'aquesta malaltia. «La restricció de moviment pel confinament, un ingrés hospitalari llarg o els pròpies efectes de la malaltia provoquen en molts dels afectats un deteriorament físic i cognitiu i psicològic, a la vegada, que es manifesta amb una fatiga intensa o greu de llarga durada», ha assenyalat Lluís Rosselló. «Hi ha gent que continua cansada amb una simptomatologia de fatiga», ha indicat.

Segons estudis xinesos que han utilitzat els investigadors, en el 64% de les persones que han passat la covid-19 acostuma a haver-hi una fatiga intensa o greu la qual es considera crònica quan es prolonga més de sis mesos. Les característiques clíniques són similars a les que pateixen els afectats pel síndrome de fatiga crònica. «Hi ha persones que estan cansades però poden anar a treballar tot i que amb dificultats, mentre que altres segueixen de baixa laboral. En altres, a més de la fatiga s'hi sumen també altres símptomes com poden ser dificultats respiratòries, fluixesa o problemes en el gust i l'olfacte», ha explicat Rosselló.

Els objectius de l'estudi són avaluar les característiques fisiològiques respiratòries, metabòliques i metabolòmiques a pacients amb fatiga post-covid19 en comparació amb pacients amb fatiga crònica i pacients sans. L'estudi, que es porta a terme a l'Hospital Santa Maria, analitzarà 66 persones, en concret dones, 22 de cadascun dels tres grups. Els investigadors han optat per centrar-lo només en la població femenina, ja que aquesta fatiga post-covid «és més freqüent en dones», tot i que els homes pateixen símptomes més greus amb el coronavirus, ha assenyalat. L'octubre passat van començar a seleccionar els pacients, al gener van començar a fer-los les proves de laboratori i fisiologia, i els investigadors confien obtenir resultats cap al juny d'aquest any.

Les primeres conclusions indiquen que persones que han passat la covid-19 tenen uns valors d'aprofitament d'oxigen inferiors als de fatiga crònica, és dir «estan pitjor que els que tenen el síndrome de fatiga crònica». «La majoria del grup post-covid no arriben al final de l'esforç màxim per claudicació muscular» i, amb l'estudi metabolòmic que ara han posat en marxa, volen poder determinar si el SARS-CoV-2, el virus que provoca la covid-19, també es posa a les cèl·lules musculars. «Se sap que afecta a les cèl·lules respiratòries i neurològiques però pensem que també afecta a la cèl·lula muscular», ha dit Rosselló.

Els investigadors han vist que «la recuperació després d'un esforç és molt més lenta que en els altres dos grups». «També mostren les importants diferències entre les valoracions fisiològiques i metabòliques en el post-covid comparat amb la fatiga crònica i sans», ha afegit.

Els investigadors confien que aquest estudi permetrà ampliar el coneixement sobre els motius que provoquen la fatiga post-covid i, a la vegada, pot ajudar a identificar la causa que provoca el síndrome de fatiga crònica, així com indicadors més objectius que permetin diagnosticar-la. Rosselló ha indicat que «sempre s'ha pensat que un virus en podria ser el causant però mai s'ha pogut demostrar, tot i que també s'ha parlat de tòxics o de factors ambientals». En aquest sentit, no ha descartat la possibilitat que el virus del SARS pogués ser el alguna de les causes que provoca el síndrome de fatiga crònica.

A la vegada, aquest estudi també pot obrir la porta a què es puguin dur a terme altres estudis similars i obrir noves línies terapèutiques. Per això, els investigadors compten amb la col·laboració de professors d'INEFC perquè l'exercici físic és un dels tractaments que millor funciona als pacients amb fatiga crònica, segons Rosselló.