Les temptatives de suïcidi creixen un 27% en menors durant el 2020

Això fa que les temptatives del 2020 sí que hagin crescut en comparació amb la mitjana dels darrers tres anys –des que es té dades-, amb una pujada del 9,1%, majoritàriament per les temptatives del primer i l'últim trimestre de l'any. La taxa de suïcidis a Catalunya és de 6,05 per cada 100.000 habitants, segons l'Anàlisi de la Mortalitat a Catalunya del 2018.

Les dades apunten que on hi ha hagut l'augment més marcat és en els menors de 18 anys. El darrer any, les temptatives registrades han pujat un 27,1%, i el percentatge escala fins gairebé el 30% si es compara amb les dades dels últims tres anys. Segons Blanch, aquestes dades no impliquen necessàriament una voluntat real de suïcidi, sinó que en alguns casos les conductes autolesives són un símptoma de patiment emocional. L'època de l'any en què s'ha concentrat més casos ha coincidit amb l'inici del curs escolar, que és quan els infants i adolescents han patit més estrès emocional.

Per la seva banda, la psicòloga adjunta del Programa de Prevenció al Suïcidi de l'Hospital Sant Pau, Thaïs Tiana, exposa que des del programa han detectat més persones «amb desesperança i dificultats per veure la llum en un futur proper». Segons creu, aquest increment podria ser perquè ara hi ha «més factors de vulnerabilitat emocional». La psicòloga assegura que han detectat més pacients que pateixen «tedi vital» i noten que «els costa la vida».

Les consultes cauen un 40% però creixen els trastorns

La pandèmia també ha dificultat l'atenció a les persones que comencen a patir trastorns de la salut mental. Les primeres visites a l'atenció primària i als hospitals s'han reduït considerablement el 2020, amb un 40% menys que el 2019. Tot i aquesta disminució, sí que s'ha detectat un increment en les persones diagnosticades amb ansietat, del 2,4% en adults i del 2% en infants i joves, així com dels trastorns de la conducta alimentària, de prop de l'1,6%.

El doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron, explica a l'ACN que la pandèmia també ha contribuït a un empitjorament dels pacients que ja tenien trastorns de base. Un exemple pot ser el d'infants que tenien trastorns de neurodesenvolupament o de dèficit d'atenció, a qui les classes telemàtiques i l'eliminació d'activitats extraescolars ha perjudicat molt, per exemple, o les persones que ja patien depressions o ansietat, que han tendit a recaure.

Un dels factors de risc per a la salut emocional han estat els dols complicats. Segons Ramos-Quiroga, abans entre el 2 i el 5% dels dols eren complicats –és a dir, implicaven un trasbals emocional intens que es podia complicar i generar depressió o ansietat-, mentre que ara aquesta xifra augmenta fins a entre el 20 i el 25% dels dols. També han detectat casos d'estrès posttraumàtic després d'estades intenses en UCI o en hospitalitzacions.

El 90% dels suïcidis són de persones amb una depressió greu

Encara que els trasbalsos emocionals o els trastorns no tenen perquè desencadenar en una situació autolítica, Ramos-Quiroga sí que apunta que el 90% dels suïcidis són de persones amb una depressió greu. Segons assenyala, un factor «essencial» per desenvolupar depressió és no tenir persones de confiança amb qui poder parlar i tenir una socialització baixa.

Un altre indicador de la vulnerabilitat emocional durant la pandèmia són les trucades al Telèfon de l'Esperança. El telèfon (682 300 003 | 682 900 500 | 681 10 10 80) atén persones que es trobin en situació de crisi emocional i necessitin ser escoltades o contingudes. Aquest 2020 han tingut un 77% més de trucades que l'any anterior, amb un total de 55.000 atencions. «Concloem que hi ha molta més necessitat de suport emocional i psicosocial», apunta el psicòleg de la Fundació Ajuda i Esperança Sergi Garcia. De fet, durant la primera onada de la pandèmia ja van notar que rebien més trucades, amb un augment del 25% de març a maig, però en el global de l'any han vist com es disparaven les xifres.

Garcia recorda que des de l'agost del 2020 hi ha un nou servei a banda del Telèfon de l'Esperança, el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 92 55 55), que està encarat només a persones que directament manifestin ideació suïcida més enllà de requerir suport emocional. La iniciativa, engegada conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona, ja ha rebut més d'un miler de trucades des del seu naixement, amb les persones d'entre 20 i 40 anys com a perfil majoritari.

Més recursos

Per afrontar la situació, els experts coincideixen que calen més recursos. De fet Ramos-Quiroga va més enllà i apunta que la pandèmia ha posat de manifest totes les «limitacions i mancances» del sistema, especialment en inversió i recursos per a salut mental. Un exemple d'indicador és la ràtio de psicòlegs per cada 100.000 habitants: segons el darrer informe del Defensor del Poble, el 2018 Espanya tenia una ràtio d'uns 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants. A la Unió Europea és de 18, el triple. «Ara ens plou sobre mullat», conclou Ramos-Quiroga.

El mateix doctor assenyala que per a fer front a la nova situació calen més professionals. «No requerim grans pròtesis ni tecnologia, el que ens cal són les mans dels professionals que treballen», insisteix.

L'abril del 2020 Salut va llançar una aplicació per avaluar la salut emocional dels usuaris i per donar-los eines per a la gestió emocional. A partir del febrer del 2021 l'aplicatiu es va actualitzar per incloure eines també per a infants i adolescents i de personal sanitari. Des de l'actualització, la web rep una mitjana de 25.000 visites diàries, 16 vegades més que la mitjana d'abans del canvi. Des del llançament de l'aplicació s'han fet 161.000 testos, amb 102.194 que requerien ajuda urgent, i s'ha contactat unes 15.000 persones. Es fan entre 90 i 120 trucades diàries.

Els suïcidis, encara un tabú?

Malgrat que els suïcidis són una realitat, molt sovint són un fenomen tabú del que s'evita parlar obertament. «Sembla que si en parlem creem una conducta imitativa; encara hi ha aquest mite dins l'imaginari de la societat i això ho hem d'anar canviant», apunta Garcia. El psicòleg insisteix que el que cal és, precisament, parlar-ne, perquè quan es visibilitzi el fenomen qui el pateixi ho podrà dir obertament i ser tractat. En un sentit similar s'expressa Tiana, que alerta que si no es fa visible la problemàtica després es fa molt més difícil demanar ajuda. «Del que no es parla no existeix», resumeix.

Ramos-Quiroga fa també una crida a què qualsevol persona que no estigui «forta emocionalment» demani ajuda. «Cal que la gent trenqui el tòpic; tenir depressió, ansietat extrema o estrès post-traumàtic no vol dir que siguis feble o que tinguis una diferència com a persona, vol dir que tens un trastorn que es pot abordar», apunta. De fet, assenyala que entre el 20 i el 25% de la població tindrà algun trastorn mental al llarg de la seva vida, pel que creu que cal fer visible una realitat oculta.