La inseguretat residencial afecta la salut mental dels nens i els pot causar depressió i ansietat

La cap de Metodologia i Estudis del Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rosalina Alcalde, ha advertit de l'efecte «devastador» que les crisis tenen en la classe treballadora i, en conseqüència, en els seus fills. L'estudi revela que el 75% de les famílies ateses han vist reduïts els seus ingressos pel coronavirus, i un 66% afirma que això l'ha afectat per al pagament de l'habitatge. De fet, el 29% de les famílies que han hagut de canviar de residència els últims cinc anys per motius econòmics ho han fet per culpa del coronavirus.

L'informe se centra en la relació que hi ha entre l'habitatge i la salut dels infants. De les famílies enquestades, el 46% creuen que estan en risc de perdre casa seva. La meitat admeten que tenen dificultats per pagar-lo i el 23% diuen que directament no poden assumir-ne el cost. El 10% afirma que està ocupant il·legalment l'habitatge.

Una de les situacions que més preocupa la Fundació són els desnonaments. Un 22% de les famílies han patit un desnonament per impagament de lloguer o hipoteca els últims quatre anys. Alcalde ha remarcat que la situació no és «gens fàcil» perquè molt sovint l'estratègia dels pares consisteix a no explicar tota la veritat als infants, que ho viuen «en silenci». Per això ha demanat als centres educatius que treballin en estratègies perquè els pares ho puguin tractar amb els fills.

Falta d'intimitat

La Fundació també remarca que el 8% de famílies enquestades viu en habitacions llogades. Tot i ser un percentatge relativament baix, alerten de la gravetat de la situació, ja que pot ser «especialment greu» per als infants. Cal tenir en compte que, en aquests casos, l'habitació és el lloc de convivència de la unitat familiar, llavors es viu una situació d'amuntegament extrema.

A aquest percentatge també cal sumar-hi l'amuntegament que es viu en habitatges molt petits i on més d'una persona comparteix habitació, que creuen que afecta sobretot al sentiment d'intimitat de la família o dels infants. De fet, Alcalde ha assegurat que en la tornada després del confinament van detectar que molts infants havien perdut habilitats en el joc simbòlic: havien passat tantes hores en un espai compartit que havien adoptat un sentiment de «no voler molestar» que els havia portat a «l'autocontenció».

Aquestes situacions poden portar els infants a patir estrès, ansietat o depressió. A més, també hi ha un risc de patir estigma, que els causa vergonya o culpabilitat. De fet, més d'un terç (34,7%) de les famílies enquestades creuen que els seus fills pateixen problemes emocionals derivats de les seves condicions de vida i d'habitatge. Un 23,2% creuen que els nens tenen afectacions físiques i un 21,6% creuen que tenen problemes en la intimitat familiar.

A banda, l'informe també assenyala que gairebé el 80% d'enquestats reporta algun problema al seu habitatge, ja sigui per problemes d'espai o per falta d'habitacions. El tercer problema més freqüent són les goteres o humitats (25,6% de les famílies) i el quart l'absència de llum natural. Un 68% de les famílies admeten que tenen dificultats per mantenir l'habitatge a una temperatura adequada.

Totes aquestes situacions, a banda de problemes en la salut mental, també tenen implicacions en la salut física dels infants. Els resultats de les enquestes demostren que el 71% de les famílies que havien afirmat que els seus fills tenien asma, refredats o al·lèrgies també havien reconegut que tenien problemes per mantenir l'habitatge a una temperatura adequada a l'hivern, el 61% declarava tenir problemes de goteres.

Els investigadors també alerten que en els casos on es comparteix habitatge amb persones de fora de la unitat familiar augmenta molt el risc que els infants pateixin abusos sexuals i físics, que alhora també els provoquen por, inquietud i angoixa.

Dona monomarental i estrangera

La Fundació apunta que el perfil majoritari de famílies en aquesta situació són monomarentals; concretament representen el 65% de les 176 famílies enquestades. Alcalde ha apuntat a la correlació «altíssima» entre les famílies monomarentals i aquesta situació de risc. Si es tracta, a més, de dones estrangeres, el risc encara s'eleva més perquè, tal com assegura, acostumen a no tenir cap xarxa de suport. «Estan soles, no tenen cap xarxa. La combinació de l'empobriment i l'absència d'una xarxa familiar i d'ajut és una combinació explosiva», ha lamentat.

Segons l'informe, la meitat de les famílies viuen amb uns ingressos mensuals de 700 euros o menys. El 9% no tenen cap ingrés, i només el 10% tenen uns ingressos mensuals de més de 1.200 euros. La majoria procedeixen de prestacions, en primer lloc, i d'un salari, en segon. En el cas de les prestacions, la majoria les reben a través de l'atur (36%) i de la Renda garantida de Ciutadania (31%).