Cultura
'La vampira de Barcelona' triomfa en uns Premis Gaudí que també coronen 'Las niñas' i 'My Mexican Bretzel'
Tres òperes primes encapçalen els reconeixements d'una edició amb majoria històrica de dones al palmarès
La revisió de la llegenda negra d'Enriqueta Martí, 'La vampira de Barcelona', s'ha endut cinc estatuetes. Millor pel·lícula i direcció artística per Lluís Danés, i també el Gaudí al millor vestuari per Mercè Paloma (el cinquè de la seva trajectòria), el de millors efectes visuals per Lluís Rivera (que també repeteix per cinquena vegada), Anna Aragonès i Aleix Torrecillas, i el de millor maquillatge i perruqueria per Laura Pérez i Xavi Valverde.
En un segon lloc s'ha destacat l'òpera prima de Pilar Palomero 'Las niñas', recent triomfadora als Premis Goya i que l'Acadèmia del Cinema Català ha reconegut com la millor pel·lícula en llengua catalana d'aquest darrer any. A més, Palomero ha guanyat el Gaudí a la millor direcció. La coproducció catalana s'ha endut també el premi a la millor fotografia (Daniela Cajías) i el millor so (d'Amanda Villavieja, Alejandra Molina i Fernando Novillo).
'My Mexican Bretzel' es confirma com una de les sorpreses cinematogràfiques de l'any enduent-se tres estatuetes, un palmarès poc freqüent tractant-se d'un documental. El film de debut de Núria Giménez Lorang no tan sols ha guanyat el Gaudí al millor documental, sinó que també s'ha emportat el premi al millor guió i al millor muntatge.
Les categories interpretatives s'han repartit en canvi entre protagonistes d'altres films. Candela Peña, per 'La boda de Rosa' d'Icíar Bollaín, i Mario Casas per 'No matarás' de David Victori, s'han endut respectivament el Gaudí al millor paper protagonista. En la categoria d'actor i actriu secundaris, els guanyadors han estat Verónica Echegui, per 'L'ofrena' de Ventura Durall, i Alberto San Juan per 'Sentimental'. La pel·lícula de Cesc Gay s'ha hagut de conformar amb aquest únic Gaudí malgrat que partia amb 8 nominacions.
Tant la millor pel·lícula per a televisió com el millor curt dels Gaudí 2021 han tingut la memòria del militant antifeixista Guillem Agulló com a protagonistes. El film de Carlos Marquès Marcet 'La mort de Guillem' s'ha endut l'estatueta en la primera categoria, i d'aquesta manera el director segueix augmentant la seva col·lecció de guardons, després dels guanyats pels llargmetratges '10.000 Km.', 'Terra ferma' i 'Els dies que vindran' i la pel·lícula per a televisió '13 dies d'octubre'. De la seva banda, 'Ni oblit ni perdó, dirigit per Jordi Boquet Claramunt, ha estat reconegut com el millor curtmetratge.
Finalment, per quart any consecutiu l'Acadèmia de Cinema Català ha tornat a entregar el premi especial de públic a la millor pel·lícula. El guardó ha estat per 'Les dues nits d'ahir', òpera prima de Pau Cruanyes i Gerard Vidal, que ha estat ha estat escollida pels prop de 10.000 espectadors que han votat de forma telemàtica. La seva és una 'road movie' naturalista sobre la pèrdua i el dol, centrada en la peripècia de tres joves que roben les cendres d'un amic mort per espargir-les en el seu darrer viatge junts. Els protagonistes del film són Judit Cortina, Oriol Llobet Avellaneda i Arnau Comas Quirante.
Gaudí d'Honor per a Carme Elías
Un dels moments més emotius de la gala ha arribat amb el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter
2021, que ha recollit Carme Elías de mans de Vicky Peña, la seva companya a la funció 'Què va
passar amb Bette Davis i Joan Crawford?', en un homenatge en qual també han participat per
sorpresa Javier Fesser, que la va dirigir a 'Camino' (2008), i Claudia Pinto, cineasta amb qui ha filmat 'La distancia más larga' i 'Las consecuencias', darrer film d'una actriu amb una llarga trajectòria al cinema, la televisió i el teatre.
Vicky Peña i Carla Pinto has glossat la seva figura, destacant-ne la «delicadesa i força», així com l'absència «d'ego». Elías explicat com la segueixen «acompanyant» els personatges que ha interpretat al llarg de la seva vida. «Hem de seguir escoltant-los per seguir aprenent com fer de la nostra vida un camí de llum i no de foscor; tots ells son aquí amb mi i per a ells és aquest premi», ha dit.
D'altra banda, l'actriu ha agraït el suport del públic a la seva carrera, i també pel «gest de fidelitat» dels espectadors durant el darrer any anant als teatres i a les sales de cinema malgrat la pandèmia. Elías ha agraït també a l'Acadèmia que hagi tirat endavant l'edició dels Gaudí tot i les dificultats, i també ha tingut paraules pels líders polítics catalans presos. «Lo cor de l'home és una mar que tot l'univers no l'ompliria», s'ha acomiadat l'actriu citant Jacint Verdaguer.
Homenatge al cinema
La gala dels Premis Gaudí ha volgut fer un homenatge a les sales de cinema, en una situació delicada després dels tancaments i les mesures preses per les autoritats sanitàries. Les butaques i les crispetes que han omplert l'escenari de l'Auditori del CCIB, l'entrega del Premi del públic a la Sala Mozart de Calella, un In Memoriam rodat al Prado de Sitges, i el rodatge de l'espot al Principal són alguns dels elements que han teixit el leitmotiv de la cerimònia
Produïda per El Terrat (The Mediapro Studios), dirigida per Enric Cambray, ha comptat amb la participació d'Andreu Buenafuente, que ha ofert un monòleg dedicat a Pepe Rubianes i el tancament de sales com el Club Capitol. També Sílvia Abril, Enric Auquer, Bruna Cusí, Elisabet Casanovas, David Verdaguer, Maria Rodríguez, Elisenda Carod, Elisenda Pineda, Charlie Pee (també guionista, juntament amb Dani Amor i Oriol Pérez) i els músics Rigoberta Bandini, Maria Arnal i Marcel Bagès (que han posat música a l'espai 'In Memoriam'), i amb l'aparició sorpresa a l'inici de Josep Maria Mainat com a fals conductor de la gala, hi han participat.
Per mitjà d'una de les lliuradores de la nit, l'actriu Elena Tarrats, l'Acadèmia també s'ha solidaritzat amb «totes les víctimes» de presumptes abusos i assetjament a l'Institut del Teatre i a «qualsevol institució». Leticia Dolera també ha denunciat els desnonaments en pandèmia, i encara més «de la gent gran», després de relatar un cas particular d'una dona gran desnonada darrerament «per error».