ERC i CUP pacten que el 2023 es decideixi si es manté la taula de diàleg amb l'Estat

ERC i la CUP han pactat que durant la primera meitat del 2023 es valorin els treballs de la taula de diàleg amb l'Estat, s'analitzi si ha donat els seus fruits i es decideixi si es manté o es dona per finalitzada. És un dels punts del document de 16 pàgines que la CUP ha enviat a la militància perquè aquesta decideixi si l'avala. L'acord amb ERC també inclou una taula de partits i entitats independentistes per fixar una estratègia i preparar un «nou embat democràtic» amb l'Estat.

Un òrgan que també coordinaria els espais existents, com és el Consell per la República. Com ha avançat el presidenciable Pere Aragonès, també s'estableix que se sotmeti a una qüestió de confiança a mig mandat.

La CUP es compromet a donar un «cert marge de temps» a la taula de diàleg existent amb l'Estat i assegura que no basarà el seu suport o oposició al Govern en funció de l'existència d'aquesta taula. Però també deixa clar que només formaran part de la taula en cas que hi hagi el compromís de totes les parts «d'afrontar la solució del conflicte mitjançant el dret a l'autodeterminació i l'amnistia».

A banda de sotmetre la taula de diàleg a una «rendició de comptes» i avaluació continuada, l'acord entre ERC i la CUP estableix que durant la primera meitat del 2023 es valoraran els treballs d'aquest òrgan en cas que es mantingui vigent. «S'analitzarà si el procés de negociació ha donat els seus fruits i es decidirà quins seran els passos següents a seguir, inclosa l'eventual finalització d'aquesta negociació», afegeix el document.

Per resoldre conflictes que resultin del procés negociador amb l'Estat, la CUP diu que l' espai de debat estratègic es reunirà i «decidirà posar en marxa els mecanismes de solució que consideri adequats, per decidir si el procés de negociació ha de continuar, i com, o si ha de ser suspès, ajornat o tancat».

En cas que la taula de diàleg no aconsegueixi la resolució política ja sigui per la manca d'acords o per altres motius sobrevinguts com unes eleccions o un canvi de govern, la CUP i ERC es comprometen a «generar les condicions i els acords necessaris perquè es pugui plantejar un nou embat democràtic, durant aquesta legislatura, per la via que el conjunt de l'independentisme valori com la més adequada derivada dels principis de consens estratègic i d'acumulació de forces socials, prioritzant la via del referèndum d'autodeterminació».

Pel que fa a la taula independentista, ERC i la CUP es comprometen a crear una «taula de direcció estratègica» independentment del resultat de les negociacions de la investidura i la governabilitat. Una taula amb participació dels partits i les entitats independentistes i que ha de servir per «traçar les línies estratègiques i preparar les condicions per al nou embat amb l'Estat». En la taula també s'haurà d'acordar, com diu el document, la coordinació entre tots els espais existents, com el Consell per la República o l'Assemblea de Càrrecs Electes. Així mateix, s'estableix que la taula s'ha de convocar «com més aviat millor» i que ha de quedar fora de les «disputes del dia a dia més conjunturals o tàctiques».

Implicació en la governabilitat condicionada per la concreció dels compromisos

Pel que fa la implicació de la CUP en la governabilitat, la CUP diu que treballarà per facilitar la governança en totes les qüestions vinculades als compromisos adquirits, incloent l'estabilitat pressupostaria. Però afegeixen que en tot allò que no està referit a l'acord i que no s'hagi anat acordant en els grups de treball, la CUP farà la «seva pròpia acció parlamentària».

El document fixa que la col·laboració entre ERC i els anticapitalistes s'ha de basar en la «confiança mútua, la transparència i la claredat en el seguiment dels compromisos adquirits». I afegeix que seran les «concrecions» dels compromisos acordats les que generaran una implicació major entre ambdues forces així com en la garantia de la governabilitat.

Parlament

En l'àmbit del Parlament, les dues formacions independentistes es comprometen que la Mesa garantirà els «drets materials, civils i polítics» malgrat les «conseqüències» que això pugui suposar. I volen reformar el reglament del Parlament «per tal de garantir la sobirania de la cambra, la plena consecució i el blindatge dels drets materials, civils i polítics, fer efectiva la igualtat així com ser un mur contra el feixisme». El document no diu res sobre l'article 24.5 del reglament que JxCat vol modificar i que estableix la suspensió dels diputats en cas que se'ls obri judici oral per corrupció. Un article que podria afectar la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pel cas de la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Acords programàtics

El document que la CUP ha enviat a la militància detalla els acords programàtics amb ERC. I entre ells destaca dissenyar durant el 2021 un pla pilot per implementar una Renda Bàsica Universal «en alguna o algunes franges d'edat» i començar a fer les adaptacions necessàries per posar-la en marxa. I que el 2022 es pugui ja implementar el que s'ha acordat en polítiques de rendes socials.

En l'àmbit de l'habitatge es proposa «modificar» el protocol de llançaments judicials i entre les mesures hi ha que l'ARRO i la BRIMO dels Mossos no intervingui en desnonaments de famílies o persones vulnerables.

Pel que fa l'ordre públic, tal com es va avançar, s'estableix la suspensió de les pilotes de foam mentre no sigui públic el protocol d'ús i s'afegeix que s'exigirà un «compliment estricte del protocol i que no es vulnerin els drets fonamentals en la seva aplicació. Un altre de les reclamacions reiterades dels anticapitalistes és que la Generalitat retiri les acusacions particulars contra participants de manifestacions socials i polítiques. El document diu que es retiraran de totes excepte aquelles on hi hagi lesions a agents «acreditades amb certificat mèdic». I per a les actuacions futures, es fixa que la personació de la Generalitat «es limitarà als casos de lesions acreditades, si s'escau, i es centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus».

Dels acords programàtics també destaca la implementació de la Banca Pública «a curt termini»; crear el marc normatiu que faciliti la remunicipalització de serveis públics com l'aigua; crear una energètica pública per recuperar a control públic l'energia; la creació de la Conselleria d'Acció pel Clima; destinar el 25% del pressupost sanitari a l'atenció primària; un Pla d'Estabilització dels 90.000 interins i temporals del sector públic català; i fer un seguiment durant els tres primers mesos de legislatura dels projectes Next Generation seleccionats com a «emblemàtics».

Grups de treball

El document dibuixa tres grups de treball perquè « la col·laboració entre les dues formacions pugui ser el més estable i fructífera possible». I els anticapitalistes apunten que aquests grups podrien existir «sigui quin sigui el resultat de la negociació» perquè, segons indiquen, l'objectiu inicial de la proposta seguiria vigent: concretar la majoria independentista d'esquerres en l'agenda política del país.