Les universitats catalanes allarguen el model híbrid de docència fins a finals del curs vinent

D'altra banda, el CIC ha demanat que es modifiqui l'obligatorietat d'acreditar un nivell B2 en una tercera llengua en els estudis universitaris de grau. El CIC veu necessari flexibilitzar els criteris i adaptar-los a les necessitats i especificitats de cada universitat. L'exigència de l'acreditació del nivell B2 afecta ara mateix els estudiants que van començar els estudis de grau a partir del curs 2018-2019 i, per tant, ja s'hauria d'aplicar als estudiants dels graus de 180 crèdits que finalitzaran aquest curs, i als dels graus de 240 crèdits que finalitzaran el curs vinent. Davant la proximitat d'aquests terminis, el CIC ha analitzat la situació i ha revisat la normativa, i planteja la conveniència d'adaptar la llei a les circumstàncies actuals de les universitats catalanes.

Concretament, l'acord proposa «modificar la normativa sobre l'aprenentatge i l'acreditació de coneixements i competències en terceres llengües en el sistema universitari de Catalunya amb l'objectiu de substituir l'exigència actual d'un únic nivell per a tot l'estudiantat universitari en acabar els seus estudis per una regulació més flexible, més àmplia i adaptable a les possibilitats i necessitats de cada universitat, d'acord amb la seva autonomia universitària».

En aquesta línia de flexibilització dels criteris, el CIC, format per representants del Govern i de les 12 universitats catalanes, proposa que es consideri una possible ampliació del ventall de llengües incloses en l'acreditació –actualment són les llengües estrangeres establertes en les PAU, és a dir, l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià–, per posar en valor la riquesa plurilingüe de Catalunya i reforçar la funció social de les universitats. Igualment, també demana que es pugui valorar l'establiment d'exempcions de l'acreditació de nivell per atendre la diversitat en aquells casos en què hi hagi dificultats importants per a l'adquisició de competències lingüístiques.

Així mateix, l'acord proposa la flexibilització de les vies que permetin demostrar els coneixements i competències en terceres llengües, com a complement de l'acreditació mitjançant certificats oficials. A tall d'exemple, l'acord del CIC recull algunes opcions com ara haver cursat i superat un mínim de 9 crèdits ECTS d'assignatures impartides íntegrament en una tercera llengua, de qualsevol tipologia, en què l'avaluació s'hagi realitzat en aquesta llengua; elaborar, defensar i superar el treball de fi de grau en una tercera llengua, o fer una estada en una universitat o empresa estrangera en el marc d'un programa de mobilitat o d'un conveni de cooperació educativa en què l'activitat es faci en una tercera llengua, dins d'un estudi universitari oficial, i haver obtingut un mínim de 9 crèdits ECTS. En el cas que l'estada inclogui activitats d'avaluació, cal que es realitzin en aquesta tercera llengua.

Aquesta flexibilització permetria que cada universitat pugui establir les vies que consideri més adequades, tenint en compte la situació específica de les seves facultats i centres, per tal que els seus estudiants tinguin més opcions de demostrar els seus coneixements i competències en terceres llengües.

Competència digital en la formació docent inicial

Durant la reunió de la junta directiva del CIC, la Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Empresa i Coneixement, el Departament d'Educació, i totes les universitats catalanes han acordat impulsar un grup de treball conjunt amb l'objectiu de desenvolupar les accions necessàries per assegurar l'assoliment de la Competència Digital Docent (CDD) a la formació inicial dels mestres i del professorat.

Això comportarà, d'una banda, integrar aquesta competència, la CDD, als plans d'estudi dels títols de grau en Educació Infantil i Educació Primària i del màster universitari en Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes (MUFPS). I, de l'altra, reconèixer la CDD assolida per part del col·lectiu de persones titulades dels estudis esmentats. Per assolir aquests objectius, aquest nou grup (anomenat Grup de Seguiment per a la integració de la Competència Digital Docent en la Formació Universitària Inicial dels Mestres i del Professorat) dissenyarà una estratègia comuna i propostes operatives, a nivell de sistema universitari català, per assegurar aquesta competència.

Els equips del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) i del Programa de Millora del MUFPS, coordinaran i gestionaran aquest grup de seguiment, que també disposarà de la col·laboració de la resta d'agents implicats, especialment universitats catalanes, així com la Direcció General d'Universitats del Departament d'Empresa i Coneixement; la Direcció General d'Innovació, Recerca i Cultura Digital, del Departament d'Educació; i l'Agència per a la Qualitat Universitària de Catalunya.