El desacord entre ERC i JxCat deixa de nou Aragonès sense presidència

Aragonès ha interpel·lat el líder de Junts, Carles Puigdemont, i l'ha avisat que està disposat a «coordinar estratègies», però «sense substitucions ni tuteles». El vicepresident amb funcions de president de la Generalitat ha reconegut la tasca de l'«exili», així com «l'actiu» del Consell per la República, però ha deixat clar que el lideratge es pilotarà des de Palau.

Ja al torn de rèplica, Aragonès ha argumentat que no entén l'abstenció de JxCat, i ha exigit «certeses» al partit de Puigdemont per no mantenir «indefinida» la interinitat de l'executiu en funcions. El candidat d'ERC ha insistit que «no hi ha motius suficients» per no votar la seva investidura.

«Ningú imposarà tuteles»

Per la seva banda, JxCat ha reclamat «flexibilitat» a Aragonès. La portaveu al Parlament, Gemma Geis, ha reafirmat l'abstenció del grup perquè no s'ha pogut arribar a «un bon acord» per a tota la legislatura. Geis ha dit als republicans que JxCat ja ha cedit en temes com la taula de diàleg, amb la que són «escèptics», i ha avisat que «les cessions han de ser recíproques». També ha garantit que «ningú imposarà» tuteles.

La diputada de la CUP-G Eulàlia Reguant ha avisat ERC i JxCat que depèn d'ells evitar una legislatura «d'embat de la gent contra el Govern». Ha ofert «mà estesa» pels drets i llibertats, però ha demanat evitar els «balls de cadires».

En un altre sentit, el líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha acusat Aragonès «d'abocar el país a unes noves eleccions» durant el segon debat, que es preveu també fallit. Illa ha reclamat a ERC i Junts que facin «un pas al costat» i que «deixin de culpar als altres dels seus fracassos».

Del 26 de maig a l'11 de juliol

Segons l'article 4 de la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, i l'article 67.3 de l'Estatut d'Autonomia, si dos mesos després cap candidat o candidata no ha estat elegit, «la legislatura resta dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria».

Com que Catalunya no té llei electoral pròpia, el termini el marca la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). La norma determina, d'acord amb la modificació del 2019, que la repetició electoral ha de tenir lloc 47 dies després -i no 54- de la seva convocatòria.

A la pràctica, el calendari es va activar divendres 26 de març, en la primera votació de la investidura d'Aragonès. Per tant, si el 26 de maig -dos mesos després- no hi ha hagut investidura efectiva, la XIII legislatura s'haurà acabat, es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions.

Com que la llei de la Presidència i l'Estatut parlen de convocatòria electoral «immediata» però no automàtica, hi ha cert marge per fer coincidir la nova data amb un diumenge, segons confirmen fonts parlamentàries.

Casualment, la persona que ara mateix té les funcions de president és el propi Aragonès, com a vicepresident de la Generalitat amb aquestes tasques des de la inhabilitació de Quim Torra. Si Aragonès convoqués les eleccions el mateix 26 de maig, les urnes es posarien el diumenge 11 de juliol.