ERC defensa un 'Estat Major' autònom dins el Consell per la Repúbica

El diputat d'ERC al Parlament i membre de l'equip negociador del nou Govern, Sergi Sabrià, ha defensat constituir una «direcció col·legiada» de l'independentisme -inspirada en l'»Estat Major» del 1-O, que sigui «autònoma» encara que formalment funcioni sota el paraigua del Consell per la República.

En una entrevista amb Efe, Sabrià s'ha referit a un dels esculls entre ERC i JxCat que ha frenat fins ara la investidura de Pere Aragonès: el paper del Consell per la República, espai parainstitucional liderat per Carles Puigdemont i que JxCat vol que serveixi com a nucli de decisió estratègica de l'independentisme.

En el seu acord d'investidura, ERC i la CUP van pactar crear una «taula de direcció estratègica» de l'independentisme -que evoca a l'anomenat «Estat Major» del *procés que van pilotar Puigdemont i Oriol Junqueras per a organitzar en l'ombra el referèndum unilateral de 2017-, una idea que va fer saltar les alarmes a JxCat, que va interpretar que així pretenien arraconar al Consell per la República.

Segons *Sabrià, aquesta «direcció col·legiada» de l'independentisme que ERC i la CUP volen activar «ha de ser un espai autònom, encara que tingui una vinculació» amb el Consell per la República.

La fórmula de consens que està disposada a avalar ERC consisteix, doncs, a constituir aquesta direcció unitària de l'independentisme com a nucli «autònom» i «equilibrat», si bé podria actuar «en el marc» del Consell per la República si aquest és «reformat» perquè totes les organitzacions adherides se sentin «còmodes» i no sigui una «eina de part», controlada principalment per *JxCat.

El Consell per la República, per tant, podria ser el paraigua sota el qual quedés «inserit» el nucli estratègic independentista, però aquest nucli «no dependria» en cap cas de la cúpula del Consell per la República, que presideix Puigdemont.

«Que ningú confongui la direcció del Consell per la República amb la direcció col·legiada» de l'independentisme, ha remarcat Sabrià, que ha reconegut que Puigdemont «té una importància vital» per a l'independentisme i la seva «tasca d'internacionalització és capital».

Per a Sabrià, «el més important és com es reforma el Consell per la República si, d'alguna manera, aquesta direcció col·legiada ha de penjar d'aquí».

L'existència d'aquesta «direcció col·legiada» -amb representants de partits i entitats independentistes- per a consensuar els pròxims passos del procés, ha assegurat Sabrià, «no és incompatible» amb el lideratge institucional del Govern que vol presidir Aragonès.

«És evident que aquí qui mana són les urnes, el Parlament i el Govern. No s'acceptaran tuteles, això ha de quedar claríssim», ha recalcat.

Sabrià també s'ha referit a les crides de JxCat a «concretar» quin ha de ser el full de ruta del procés, més enllà de l'«embat democràtic» apuntat en l'acord entre ERC i la CUP.

«Em costa una mica quan se'ns demana a nosaltres concreció sobre l'embat nacional, perquè crec que hem estat bastant més clars que la resta», ha afirmat.

ERC no renúncia «a cap eina» per a aconseguir la independència, però la seva «prioritat és que aquest referèndum» que es planteja com a nou embat «sigui acordat», ha assenyalat.

Sabrià considera que la taula de diàleg amb l'Estat «hauria d'ajudar», encara que «no serà fàcil i és obvi que el PSOE no vol parlar» ni d'una amnistia ni d'acordar un referèndum.

Així i tot, defensa la via acordada per ERC i la CUP: «Jo crec que això és més clar que les alternatives que poden presentar uns altres. Jo no entenc el plantejament de: 'Farem una DUI'. D'acord, ja vam fer una i va durar massa poc. El dia que la fem, ha de durar per sempre», ha afirmat.

De cara a 2023, quan passats dos anys l'independentisme faci balanç dels resultats de la taula de negociació amb l'Estat, Sabrià diu que «ningú és un il·lús», però espera que pugui recollir-se algun fruit: «Crec que ha d'haver-hi avanços. M'agradaria pensar que es podrà avançar en la taula».

El que no vol és situar-se d'entrada en l'escenari d'un fracàs de la negociació: «Si ens avancem al 'després', donarem la taula per amortitzada, i no ho hem de fer, perquè les taules de diàleg, que aquí hem banalitzat, existeixen a tot arreu on hi ha un conflicte polític».