Mor l'economista i expresident de Justícia i Pau Arcadi Oliveres als 75 anys

Oliveres havia col·laborat amb diferents moviments socials cristians. L'any 2013 va crear, al costat de la monja Teresa Forcades, la plataforma per la independència Procés Constituent amb la qual preveia presentar-se a les eleccions al Parlament. Al febrer es va fer púbic el greu estat de salut d'Oliveres i la família va obrir el portal, que ha recollit més de 7.000 missatges.

La família ha confirmat la notícia a la pàgina web Paraules per a l'Arcadi, on ha anunciat la mort de l'expresident de Justícia i Pau aquest migdia «amb una barreja de tristesa pel moment, d'alegria per allò viscut i d'agraïment per l'amor rebut». Ha explicat que la família més propera ha pogut estar al costat del difunt en els darrers moments.

Ha agraït també les mostres d'afecte cap a Oliveres que s'han succeït durant les darreres setmanes. Entre aquestes, els més de 7.000 missatges a través del portal web, dels que la família assegura que Oliveres va poder llegir pràcticament tots. «Ara aprendrem a fer camí sense ell i seguirem gaudint de les petites grans belleses que ens proporciona aquest viatge», conclou la família.

Tot i l'estat de salut, Oliveres va fer diverses entrevistes durant les darreres setmanes.

Una vida vinculat als moviments socials

Nascut el 1945 a l'Esquerra de l'Eixample, Oliveres havia estat tota la vida vinculat a moviments associatius i polítics. Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona, es va doctorar amb una tesi sobre l'economia de defensa i va començar a impartir docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En l'època d'estudiant va estar vinculat a moviments clandestins antifranquistes com ara el Sindicat Democràtic d'Estudiants. També va participar en la caputxinada del 1966, assemblea clandestina d'estudiants celebrada a l'església dels Caputxins de Sarrià, sota el setge policial, i a l'assemblea de Catalunya.

El maig del 1968 el va processar el Tribunal d'Ordre Públic i va ser jutjat per reunió clandestina, en un judici del qual en va resultar absolt.

El 1969, després de la mort del seu pare, Oliveres va haver d'agafar les regnes de l'empresa familiar, dedicada a la fabricació de suro i a la instal·lació d'aïllaments, en plena crisi del sector. Després d'uns anys es va veure obligat a fer fallida i liquidació de l'empresa, el 1978.

Va participar en l'incipient associacionisme veïnal i el 1974 va començar a militar a Pax Christi, una organització internacional catòlica dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, que arribaria a copresidir al costat de Frederic Roda i Àngel Colom. L'organització va fer campanya contra la pena de mort en els últims anys del franquisme i va participar en les marxes populars que reclamaven Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia. En una d'aquestes marxes, prohibides pel govern, Oliveres va ser detingut durant tres dies per la Guàrdia Civil.

L'any 1981 va començar a militar a Justícia i Pau, a partir d'un encàrrec de l'aleshores president de l'entitat Joan Gomis per elaborar un informe sobre el 0'7% del PIB d'ajut al desenvolupament. L'any 1986 en va ser nomenat vicepresident i el 2001 president, després de la mort de Gomis. Del 1986 al 1999 va ser vicepresident de la Comissió General de Justícia i Pau d'Espanya, que aplega les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau. Del 1999 al 2003 també va presidir aquesta entitat.

Algunes activitats que van comptar amb la participació destacada d'Oliveres van ser la campanya en favor del 0,7% (1981-82), la primera campanya en favor de l'Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l'Assemblea d'Objectors Fiscals (1983), o la campanya contra la llei reguladora de l'objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984). També va fer campanya contra l'ingrés d'Espanya a l'OTAN (1986) i va cofundar la Xarxa Europea Contra el Comerç d'Armes. A més va tenir part activa en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991) i contra la guerra de l'Iraq (2003), en la campanya per la cancel·lació del deute extern (1999) o en la promoció de la banca ètica a Catalunya.

L'any 2004 va ser elegit president de la Federació Catalana d'Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d'entitats catalanes. També l'any 2004 va ser nomenat per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Clos, membre del Consell de la Ciutat de Barcelona. També va presidir diverses associacions sense afany de lucre com el Consell Català del Foment de la Pau o la Federació Catalana d'ONG per a la Pau.

Pel que fa a la vinculació política, el 2013 va crear Procés Constituent al costat de Teresa Forcades, moviment organitzat a través d'assemblees locals i sectorials que reclamava un procés per permetre que el poble català decidís «de forma democràtica i pacífica» quin model d'estat i de país volia.