La jove que va perdre un ull en les protestes pro Hasel es querella contra el mosso que hauria disparat

La jove que va perdre un ull en les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasel a Barcelona el 16 de febrer i el centre Irídia s'han querellat contra l'agent que presumptament va disparar el projectil de foam. També es querellen contra el comandament responsable de l'equip d'aquest mosso.

Els querellants consideren que l'agent es trobava el 16 de febrer a la cruïlla dels carrers Bosch amb Via Augusta i que va ser el responsable del tret, mentre que el comandament es trobava també al lloc i «va autoritzar, ordenar o en el seu cas no impedir ni supervisar diligentment l'ús dels projectils de foam que s'estava duent a terme de forma antireglamentària i contrària al més elemental sentit comú».

Afegeix que s'estava disparant a la part superior del tronc «posant en greu risc la integritat física de les persones que allà es trobaven» i lesionant a la jove. A més, les dues parts es reserven ampliar la querella a altres persones que, a la vista de la instrucció, se'n desprengui que van col·laborar i participar de qualsevol altra manera en els fets.

En la querella particular, relaten que el 16 de febrer al voltant de les 20.20 hores la noia es trobava a la manifestació però «allunyada» del gruix de la mateixa. Afegeixen que «es trobava de peu» quan va rebre l'impacte d'un projectil de foam a l'ull dret. Asseguren que gràcies a imatges i vídeos han pogut constatar que en aquell punt es van produir dos trets d'escopetes de foam i que així ha estat corroborat pels periodistes i testimonis del lloc.

Les parts defensen que les llançadores de foam són armes d' «extrema precisió», a diferència d'altres projectils, i que no reboten. Argumenten que per l'abast de les lesions i la distància del presumpte llançador «se sospita que la bala utilitzada ho va ser del màxim calibre i per tant utilitzada també en aquest extrem, de forma antireglamentària».

Irídia afegeix al seu escrit que l'agent, fent ús de la mira hologràfica, «va disparar a la cara una arma i un projectil altament lesiu, essent conscient que produiria unes lesions greus o molt greus, acceptant la possibilitat de mutilar un òrgan principal». L'entitat aporta un seguit d'imatges i vídeos que argumenten aquesta afirmació i conclou que només poden haver estat dos els agents que van disparar.

D'altra banda, apunten que els agents han de rebre una «ordre expressa» amb una directriu tancada per fer un tret i només es pot fer sense aquesta ordre quan hi ha un risc per la integritat física dels agents. Els querellants apunten que no es donaven aquestes circumstàncies i asseguren que la noia es trobava a uns 20 metres i de peu, lluny del cordó policial.

Per tot això, consideren que s'ha produït un delicte de lesions amb l'agreujant de prevalença de caràcter públic atesa la pèrdua de l'ull. Afirmen que la responsabilitat tant de l'escopeter com dels comandaments –que per ara no han pogut ser identificats- és «clara». Irídia també considera que s'ha comès un delicte contra la integritat moral.

L'advocada d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha afirmat que han arribat a la conclusió que «només poden ser dos» els agents responsables i esperen que durant la investigació s'esclareixin els fets. Ha afegit que són uns fets «molt greus» i ha considerat «incomprensible» que continuï sense ser públic el protocol sobre l'ús de bales de foam, que el conseller d'Interior en funcions, Miquel Sàmper, va dir que es publicaria.

L'advocat de la víctima, Xavi Muñoz, ha confiat que s'obri el procediment judicial per determinar l'abast de les lesions, la causa i si hi ha i quina és la responsabilitat criminal dels fets.