La presència d'autoanticossos contra una citocina, indicador d'un mal pronòstic de la covid-19
Un estudi de l'IDIBELL aporta més dades sobre què pot impedir un bon funcionament de la resposta antiviral
Els resultats de l'estudi apunten que detectar autoanticossos contra l'interferó a l'arribada a l'hospital podria ser de gran utilitat per seleccionar aquells pacients amb més probabilitat de patir hiperimmunitat (tempesta de citocines) i acabar a l'UCI i, així, poder adaptar-los el tractament, per exemple, intensificant l'administració d'interferó exogen. L'estudi s'ha realitzat en col·laboració amb el laboratori de Paul Bastard i Jean Laurent Casanova a Rockefeller University NYC/Imagine Institute a París.
Estudis previs havien apuntat que la citocina interferó tipus 1 podria estar tenint un paper clau en el desenvolupament de les formes més severes de covid-19. Aquests treballs van mostrar que un 10% dels pacients amb formes greus havien desenvolupat anticossos propis contra l'interferó i, a més, estudis paral·lels van demostrar que mutacions en la via de senyalització d'aquesta citocina també estaven relacionades amb covid-19 severa.
Els interferons són proteïnes de senyalització similars a les hormones que són essencials en la defensa contra les infeccions víriques. Aquest tipus de resposta immune és encara més important en la lluita contra el coronavirus, ja que el mateix virus té mecanismes per reduir la producció d'interferó per part de les cèl·lules del sistema immunitari. Per tant, en les persones amb anticossos contra aquesta citocina els efectes se sumarien i el virus passaria inadvertit per a les defenses de l'organisme.