Operen per primera vegada a l'Estat una dona amb complicació de placenta accreta

Aquesta unitat especialitzada ha dut a terme per primera vegada a l'estat espanyol una operació de placenta accreta en quiròfan híbrid, que permet fer l'embolització -si es requereix- per controlar el sagnat en la mateixa sala on s'opera.

«La cirurgia de la placenta accreta no sempre pot controlar el sagnat ja sigui pel seu volum o per les àrees on es produeix. El fet de poder tenir en un mateix espai la possibilitat de l'embolització suposa un benefici molt gran en termes de seguretat i salut de la pacient», explica el doctor Manel Casellas, cap de la Unitat Multidisciplinària de Placenta Accreta i metge del Servei d'Obstetrícia de Vall d'Hebron.

La cirurgia de la placenta accreta és complexa perquè el risc hemorràgic es alt. La quantitat de sang que passa per l'úter a terme és al voltant de 700 ml/min. El doctor Casellas destaca que el benefici d'operar en quiròfan híbrid és «doble». D'una banda, permet recórrer in situ a l'embolització i, de l'altra, només s'hi fan procediments invasius de radiologia intervencionista si calen. «Fins ara es col·locaven profilàcticament catèters a les artèries ilíaques internes per si es produïa sagnat durant l'operació. Aquests procediments, tot i ser segurs, no estan exempts de riscos», indica.

El quiròfan híbrid és una sala de cirurgia que compta amb la tecnologia d'imatge radiodiagnòstica -una plataforma de teràpia guiada per imatge- que permet identificar in situ el vas que està sagnant. Aquesta tecnologia genera de forma immediata una imatge d'alta precisió i resolució per detectar el vas que sagna. Així, no cal traslladar la pacient a una altra sala. Una vegada identificat el vas que sagna, s'introdueix el producte necessari per detenir l'hemorràgia.

La unitat diagnosticael 96% dels casos

La Unitat Multidisciplinària de Placenta Accreta ha atès des de la seva creació al voltant de 40 pacients i ha aconseguit reduir la morbimortalitat materna i fetal. Així, han disminuït les dades d'hemorràgies majors, la necessitat de transfusions, les lesions quirúrgiques, les reintervencions, els ingressos materns a l'UCI i la mortalitat materna.

Tot i que cada vegada són menys, algunes de les dones que pateixen placenta accreta no es diagnostiquen fins al moment del part, quan la placenta no es desprèn espontàniament i s'intenta l'extracció manual, que pot causar lesions i sagnats importants. Des de la creació de la unitat, el percentatge de pacients amb placenta accreta que es detecten amb suficient antelació abans del part ha passat del 56% al 96%.

Per reduir les complicacions que pot causar la placenta accreta, els professionals d'aquesta unitat programen el part (al voltant de la setmana 36). L'objectiu de programar el part és evitar-ne un inici espontani, que pot conduir a complicacions fonamentalment hemorràgiques.

Un dels reptes de la unitat és treballar per millorar els procediments diagnòstics d'aquesta patologia. Per això, ecografistes especialitzats estudien les pacients amb antecedents de cesària i placenta accreta prèvia. Aquest grup de gestants és el de màxim risc per desenvolupar la patologia. La ressonància magnètica funcional és de gran ajuda per avaluar l'extensió i grau d'invasió de la placenta.

El principal factor de risc perquè una dona pugui patir placenta accreta és haver estat sotmesa a una o vàries cesàries. Altres factors de risc poden ser cirurgies prèvies de l'úter; radiació a l'úter; l'edat avançada; la fecundació in vitro o el tabaquisme.

La Unitat Multidisciplinària de Placenta Accreta està constituïda per un equip multidisciplinari format per personal d'obstetrícia, cirurgia oncològica ginecològica, radiologia intervencionista, anestesiologia, urologia, neonatologia, especialistes en ressonància magnètica nuclear fetoplacentària i infermeres.