Un 25% dels metges a l'estat espanyol ha estat de baixa per motius relacionats amb la covid-19

Segons l'informe, el 23% dels professionals considera que el seu estat de salut és dolent o regular, mentre que abans de la pandèmia aquesta percepció era del 7%. A més, els professionals dormen menys i pitjor. Així, s'ha doblat el nombre de metges que dorm menys de sis hores, que ha passat del 14% abans de la pandèmia al 27%

Sis de cada deu metges presenta algun indicador de fatiga, dolor o estrès i la mateixa proporció pateix el síndrome de burnout, és a dir, estrès que es cronifica i cursa en forma d'esgotament i, més encara, davant de l'expectativa de «no veure la llum al final del túnel». Per tot això, es registra un increment del consum de tranquil·litzants i hipnòtics, que passa del 19% al 29%.

El 51% dels metges afirma sentir-se «sobrepassat» i menys preparat físicament i emocionalment davant de noves onades, ja que no s'han recuperat de les anteriors. El 20% s'ha plantejat avançar la jubilació i el 34% ha sospesat la idea d'abandonar la professió, encara que reconeguin que no ho faran. Un terç dels professionals ha afrontat dilemes ètics i la millor manera de gestionar-los ha estat en equip (61%).

Els hàbits dels metges també han empitjorat. Tot i que els percentatges són relativament baixos, analitzen els responsables de l'informe, augmenta el nombre de professionals que consumeix bastant o molt alcohol, que passa del 4% al 7%, i disminueix del 50% al 28% la pràctica habitual d'activitat física.

Ara bé, els professionals han notat molt de suport per part dels companys i equips en els pitjors moments de la crisi (83%) i també pels pacients 82%. Per contra, només un de cada tres metges ha percebut el suport de l'organització on treballen i dels gerents i directius.

Una de les principals conclusions de l'estudi és que són pocs els metges que acudeixen als serveis de suport a la salut mental per gestionar el malestar emocional i l'esgotament. El 13% dels enquestats reconeix que necessiten ajuda encara que no estan recorrent a aquests serveis i afirmen que tenen previst fer-ho en algun moment.

Si a aquí s'hi afegeixen els professionals que sí que hi estan acudint, el nombre de metges que són usuaris reals o potencials dels serveis de suport a la salut mental puja a 25%. Les dones i els joves són els que en major mesura han recorregut a aquests serveis. L'informe mostra que el 88% dels metges troben a faltar formació per millorar les competències emocionals.

L'estudi Repercussions de la covid-19 sobre la salut i l'exercici de la professió dels metges d'Espanyaes basa en qüestionaris que han respost 4.515 metges entre octubre i desembre, és a dir, durant la segona onada i principis de la tercera. A Catalunya, els qüestionaris es van respondre al juliol. El 63% de la mostra són dones, mentre que la mitjana d'edat és de 52 anys. El 65% exerceix en el sector públic. Per àmbits assistencials, el 52% treballa en hospitals; el 30% a la primària i el 18% en altres àmbits, com el de la salut mental, sociosanitari o salut publica. El 30% té contracte temporal (interinatge, temporal laboral o MIR), un percentatge que s'enfila fins al 84% entre els professionals menors de 35 anys.

116 metges en exercici morts per covid-19; 14 a Catalunya

L'Organització Mèdica Col·legial recorda que 116 metges han mort en l'exercici de la seva professió per covid-19 a l'estat espanyol. A Catalunya, els col·legis professionals tenen coneixement que 14 metges en exercici han mort per covid-19, segons indica el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) a l'ACN. No és una dada oficial del Departament de Salut, sinó a partir de les informacions que han pogut compilar els col·legis.

«Els metges hem explicat malament el dia a dia»

El president de l'Organització Mèdica Col·legial, el doctor Tomás Cobo, ha reflexionat que al llarg dels anys els metges no han sabut explicar com és el seu dia a dia, que la pandèmia ha fet especialment esgotador i dolorós. «Hem explicat malament com se sent un metge anestesista o intensivista quan a les 6 del matí ha de sortir al passadís a dir a un pare o una mare que el fill de 16 ha mort i després continuar amb la guàrdia. O com se sent un oncòleg infantil. O un metge d'emergències quan es troba la mort a la carretera. Això ho hem explicat malament i és el dia a dia», ha expressat.

«Amb la pandèmia ho hem viscut amb tremenda intensitat i ho seguim vivint. Però les últimes setmanes de març i d'abril van ser terribles. La humanitat va estar ran de l'abisme i sembla mentida que a dia d'avui estiguem amb un lideratge tan pobre per seguir lluitant contra la pandèmia», ha continuat. El doctor Cobo, elegit president de l'OMC fa poques setmanes, ha afirmat que des de l'organització treballaran per a més formació, protecció i reflexió per afrontar aquestes situacions de molt volum emocional.