Salut
Vall d'Hebron duplica els trasplantaments pediàtrics de fetge gràcies a una tècnica que divideix l'òrgan en dos
Per primera vegada en 36 anys la llista d'espera arriba a zero i, a més, ha passat en tres ocasions
La llista d'infants que esperen un trasplantament de fetge s'ha quedat a zero en tres ocasions, en menys de 90 dies, durant les primeres setmanes del 2021. El cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de Vall d'Hebron, el doctor Ramón Charco, precisa que «això no vol dir que no hi hagi candidats, sinó que hem pogut intervenir tots els pacients que teníem a la nostra llista d'espera del Programa de trasplantament hepàtic infantil, únic a Catalunya i un dels cinc vigents a l'Estat». L'Hospital Universitari Vall d'Hebron és l'únic de Catalunya que fa trasplantaments pediàtrics de fetge i és un centre de referència a nivell estatal.
Durant el període que va del juliol del 2018 al març del 2021, es van trasplantar una mitjana de 20 pacients cada any. Això ha tingut una repercussió en la llista d'espera, que s'ha reduït de 119 dies a 36 dies de mitjana i en moments puntuals ha arribat a zero. «Sempre hi ha pacients que per pes o per grup sanguini són més difícils de trasplantar. Ara ja tornem a tenir tres candidats», recalca el doctor Charco. «Si seguim el ritme d'intervencions amb el que hem començat el 2021, a finals d'any podríem arribar a fer 24 trasplantaments», afegeix.
Charco ressalta que la mitjana del temps a la llista s'ha reduït a vuit dies i això és molt important tant per a les famílies, ja que afrontar un trasplantament genera estrès, com per als infants, que mentre esperen poden patir complicacions de salut.
El trasplantament 'split', de l'anglès 'partició', recorda el responsable de la Unitat d'Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric, el doctor Jesús Quintero, és un procediment complex. El fetge es pot dividir en dues parts, per exemple, el lòbul esquerre i el lòbul dret, i cadascuna de les parts pot funcionar independentment per a un trasplantament, però les venes i artèries «s'han de repartir entre les dues meitats i funcionar a la perfecció», assenyala el doctor Ernest Hidalgo, cap de Secció de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments.
La figura del doctor Hidalgo té un paper destacat en la implementació del nou protocol d''split' a Vall d'Hebron i a l'estat espanyol, ja que va desenvolupar part de la carrera a la Gran Bretanya, on aquesta tècnica estava més estesa. En reincorporar-se a l'hospital català va ajudar a desplegar el nou protocol d''split', que s'utilitza com a referent a l'Estat, per agilitzar els trasplantaments pediàtrics.
Altres factors que han contribuït a agilitzar els trasplantaments són la nova regulació estatal per als donants de fetge, que des del 2018 ofereix a un pacient pediàtric el fetge d'un donant menor de 35 anys. El trasplantament 'split' s'ha potenciat gràcies a l'acord de la Comissió Assessora de Trasplantament Hepàtic de l'OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments). També hi ha contribuït la pròpia experiència de l'hospital, que va fer el primer trasplantament de fetge a un infant el 1985. La taxa de supervivència de trasplantament hepàtic pediàtric és de més d'un 90% entre cinc i sis anys després del trasplantament.
El percentatge de donants reduïts o 'splits' ha passat de representar un 14% al 63%. Això es tradueix en el fet que la necessitat de trasplantaments amb donant viu (pare o mare) ha disminuït significativament. Ha passat d'un 38% a un 8%.
Trasplantament per «regalar vida» a la Martina, amb una malaltia minoritària
La Martina, de 15 mesos, és una de les nenes trasplantades de fetge el 2021, el 26 de gener. A aquesta nena que tres mesos i mig després de l'operació es bellugueja contenta per fora de les consultes pediàtriques externes de Vall d'Hebron, li van diagnosticar una malaltia minoritària en néixer, gràcies a la prova del taló. És la malaltia d'orina amb olor de xarop d'auró o leucinosi, que fa que el cos no metabolitzi els aminoàcids ramificats de les proteïnes i, quan s'acumulen, poden ser neurotòxics.
A la tardor, els metges van plantejar als pares la possibilitat de pal·liar els efectes de la malaltia amb un trasplantament de fetge. «De seguia vam tenir clar que ens hi llançàvem de cap per donar qualitat de vida a la Martina. I com a pares, estem més alleugerits. Ara gaudeix menjant; del peix, de la carn; la proteïna, no la coneixia. Està feliç», explica el pare, Pep Llauradó Dolcet. «Abans els àpats eren més aviat una tortura. Ara en gaudim; tots a taula, amb el germà, el Nil», afirma la mare, Marta Sánchez Torrens, que recalca: «Només cal veure-la. És pura vida».
Els pares agraeixen als donants la generositat. «Sense ells no estaríem aquí. Els ho vull agrair. I animar a tothom a fer-se donant. És una manera bonica, dins del procés de dol, de regalar vida», diu la mare, que destaca que, amb el trasplantament 'split', van rebre el fetge la Martina i una altra persona. «No saps de qui ve i, com que no pots agrair-li, vam escriure a través de les xarxes un text dient que allà on sigui, 'gràcies'», expressa el pare.
Retransplantament amb la tècnica 'split'
El trasplantament que va deixar la llista d'espera a zero per segon cop va ser especialment complex. «Es van mobilitzar 40 professionals un diumenge de casa a l'hospital. Això no funciona només amb capacitat tècnica i expertesa, es necessita un equip compromès i que tingui bona sintonia», destaca el doctor Hidalgo. S'havien de fer tres intervencions: extreure l'òrgan del donant, dividir el fetge amb la tècnica d''split' i procedir a fer el trasplantament a dos receptors: un pacient de menys d'un any i un adolescent.
Els dos casos tenien la seva complexitat. El primer perquè el pacient era molt petit i la intervenció requereix molta precisió. I el segon perquè es tractava d'un retrasplantament. És el primer cop que a Catalunya es fa un retrasplantament amb la tècnica d''split' a un pacient pediàtric que ja havia rebut un fetge amb el mateix procediment.