Arxivada una investigació secreta sobre la suposada ingerència russa a favor de l'1-O
Fiscalia i tribunal no veuen indicis de delicte i diuen que el confident policial es basa en notícies periodístiques
Els organitzadors de l'1-O tenien urnes alternatives per si la policia interceptava les originals
El novembre del 2019, El Paísva revelar l'obertura d'una investigació secreta per la presència a Catalunya el 29 de setembre de 2017 de Sergei Fedotov, que sembla el nom en clau de Denís Serguéiev, general del servei exterior de la intel·ligència militar russa (GRU). No va transcendir res llavors sobre que les indagacions apuntaven a ciutadans de nacionalitat espanyola que actuarien en connivència amb els russos. La notícia de la investigació de l'Audiència Nacional va estar seguida d'altres sobre les missions a Europa occidental de la Unitat 29155 del GRU, que incloïen l'eliminació física d'adversaris del Kremlin.
La clau en l'obertura de la investigació està en el testimoni del confident policial que sembla traslladar, primer als agents, i després al jutjat, la informació ja publicada pel portal rus Bellingcat, així com una altra desconeguda i, sobretot, la suposada connexió de tot això amb l'independentisme català. El confident va oferir una sèrie de noms de coneguts activistes del procés, entre els quals destaca l'empresari Oriol Soler, imputat des de finals del 2019 en una causa al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona en què treballa la Guàrdia Civil. A l'empresari, proper a ERC, se li atribueixen diferents delictes de corrupció i tràfic d'influències suposadament vinculats al finançament del procés sobiranista i, concretament, de Tsunami Democràtic. Però els fets als quals es referia el confident de la policia són uns altres. Es remunten a moments previs i també posteriors al referèndum de 2017 i són, segons la Fiscalia de l'Audiència Nacional, actuacions sense aspecte d'il·legalitat que a més han estat àmpliament recollides pels mitjans de comunicació.
Una de les informacions que va aportar la policia a l'Audiència Nacional en el cas de les suposades ingerències russes és la visita que Soler va fer a Julian Assange el 9 de novembre de 2017, en el seu llavors refugi de l'Ambaixada de l'Equador a Londres. Aquell viatge es va emmarcar en una gira de Soler per diversos llocs del món en relació amb el procés, inclòs Rússia. Es dóna la circumstància que la Guàrdia Civil també vincula Soler amb «una estratègia de desinformació i desestabilització» en què participaria al Kremlin, «com a part de la seva narrativa general sobre una Unió Europea a la vora del col·lapse».
En la investigació de l'Audiència Nacional, la Comissaria General d'Informació de la Policia va presentar el passat estiu l'informe que critica la Fiscalia de l'Audiència Nacional. En ell, els agents sol·licitaven autorització judicial per accedir al trànsit de trucades de diversos individus, així com al fitxer de titularitats financeres de quatre persones físiques i jurídiques. El ministeri públic s'hi va oposar i va demanar l'arxivament, acordat després pel jutjat d'acord amb els arguments de la fiscalia.
Segons relata el fiscal, el confident va narrar «una complexa trama d'ingerència orquestrada per Rússia que hauria interferit mitjançant un programari específic per a la manipulació de les xarxes socials a l'anomenat referèndum sobiranista català del primer d'octubre de 2017». Un dels catalans assenyalats pel testimoni hauria contribuït a la desconnexió d'un programa de protecció i, a partir d'aquí, es van identificar 2.200 comptes falsos dedicats a desacreditar el govern d'Espanya, a PP i a PSOE. Aquests comptes haurien difós així mateix que l'Estat espanyol mantenia actituds «feixistes i violentes», al mateix temps que denunciava «una suposada brutal repressió per part d'Espanya» al separatisme català.