Milers de cartes personals de catalans dels segles XVI a XIX donen una mirada alternativa a la història

Temes quotidians com la por als bandolers, un mal viatge en tartana o el part d'una filla, i uns altres com l'amor vestit d'amistat entre dos homes el 1840 o la violació d'una noia muda el 1825 apareixen en les prop de 2.500 cartes personals dels S.XVI al XIX trobades per investigadors de la UAB i que ofereixen una mirada alternativa a la història.

Un equip d'investigadors del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, encapçalat pel professor Javier Antón Pelayo, han investigat durant 4 anys en 44 arxius històrics, on han localitzat 586 fons patrimonials, dels quals han extret 2.438 cartes familiars, que han registrat, transcrit i analitzat.

Es tracta del projecte 'EpiCAT. Cartes familiars de Catalunya (segles XVI-XIX). Inventari, estudi i difusió', on les cartes, «escrites per testimonis directes dels fets», donen «una mirada alternativa a la interpretació històrica, la construcció de la qual es basa en documents oficials», ha afirmat l'investigador principal, Javier Antón Pelayo, durant la presentació.

L'historiador ha reivindicat el valor de les relacions epistolars per conèixer millor la història i completar-la més enllà dels fets, «aprofundint en temes com les emocions» en permetre «aproximar-nos a la vida quotidiana de les famílies i conèixer les impressions que provocaven determinats fets històrics polítics, socials, climàtics, agraris o sanitaris».

Les cartes trobades estan escrites per persones que «pertanyen a un extracte social mitjà-baix», de manera que «ofereixen possibilitats extraordinàries per a la investigació», ha afegit l'historiador.

Aborden temàtiques quotidianes com la por als bandolers i la inseguretat en els camins, la calamarsa que arruïna la collita, un incòmode viatge en tartana, l'acció d'un militar en batalla, l'entrada de tropes en una ciutat, el part d'una filla o les noces d'un hereu.

Però també tracten altres temàtiques més particulars on es revelen els sentiments de manera explícita, com es pot llegir en la carta que Josep Oriol Milans va escriure a Joaquim Olivas el 1840 i en la qual confessava el seu amor disfressat d'amistat en afirmar que «ni el silenci, ni l'absència, ni el temps, dolç amic meu, poden entebeir la sagrada flama de la nostra amistat, abans al contrari, quan ella dura massa en el meu pit sense comunicar-se, llavors explota amb escriure't una carta on en va intento vessar tot el seu foc».

Un altre dels exemples és la carta que, el 1804, Fra Pere Bogunyà va escriure al seu germà Miquel sobre tres candidates a matrimoni en els termes següents: una és «ben educada i instruïda, neta de sang, de bons pares, viva i amb talent per governar qualsevol casa, de bons costums, nana d'alçada i lletja».

L'altra resulta «instruïda en les coses de la dona, de 28 anys, de bona sang i costums, és afable i grassa, no porta vestits de seda, encara que en té 3 o 4 i està ben abrigallada amb 1.500 lliures»; mentre que l'última «quan li vam dir la teva edat, va mostrar que aquesta qualitat no li anava bé».

En aquesta i altres cartes similars «hem entrat en la intimitat i hem trobat secrets inconfesables que segurament no es coneixien ni en l'entorn familiar» i, a partir d'elles, «veiem les estratègies que segueixen les famílies, per exemple quan es contracta un matrimoni», ja que «el que trobem en els registres diocesans amagava realitats menys fàcils», segons Antón Pelayo.

Per això, ha reivindicat el valor de les cartes familiars ja que «difícilment trobarem documents tan eloqüents» per «comprendre d'una manera més precisa i sensible el que eren les relacions socials i la mentalitat de l'època».

El buidatge i transcripció de les cartes familiars ha donat motiu a la creació de la plataforma digital EPIC (epicat.uab.cat), des d'on es poden consultar les 2.438 cartes, i en la qual apareixen digitalitzades en la seva versió original 250 d'elles.

Les cartes procedeixen d'arxius històrics com l'Arxiu Nacional de Catalunya i el de la Corona d'Aragó, de la Biblioteca de Catalunya, dels arxius històrics provincials de Girona, Lleida i Tarragona, dels arxius històrics municipals de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i de tots els arxius comarcals.