Un estudi avala els actes culturals sense distància ni límit d'aforament amb cribratges, mascareta i ventilació
El sector musical reclama al Govern un pla sectorial per aplicar els protocols tan aviat com sigui possible
Segons Revollo, es poden crear «ambients segurs» basats en tres premisses: l'ús obligatori mascareta FFP2, garantint la distància física i limitant l'aforament i controlant la qualitat de l'aire en espais tancats. «Si s'hi afegeix un nou element, els testos d'antígens, es pot trencar el distanciament i la limitació d'aforaments», ha garantit.
El protocol de la Fundació Lluita Contra La Sida i Malalties Infeccioses preveu el cribratge de tots els assistents al concert -ja sigui el públic, els artistes o els treballadors- amb test de detecció d'antígens el mateix dia de l'esdeveniment. Revollo n'ha defensat l'ús com a pràctica segura en els esdeveniments «d'alt potencial de contagiositat» perquè detecten «prop del 100% dels virus que són transmissibles», també en persones asimptomàtiques.
En principal repte és, al seu entendre, generar una estratègia per fer testos massius amb menys personal per garantir-ne la viabilitat. «Si aconseguim que persones no sanitàries puguin llegir testos, podrem massificar-los», ha explicat Revollo. També ha advertit que, hores d'ara, els testos d'antígens només serveixen per un dia i serien innecessaris en cas de persones vacunades o haver passat la covid-19 recentment.
Alhora, l'estudi també preveu l'ús obligatori de mascaretes de protecció FFP2 durant tot l'acte, amb l'excepció dels espais destinats al consum de begudes i menjar, on sí que caldria respectar el distanciament social. La mascareta és, segons el doctor, un segon «punt de protecció», una «paret» en cas que alguna de les estratègies no hagi estat completament eficaç.
Finalment, caldria garantir un recanvi de l'aire per garantir una renovació «òptima dins del recinte», de 20 litres per persona i segon (IDA1). En aquest sentit, Revollo considera que és un «moment ideal» per celebrar esdeveniments culturals, especialment si es fan a l'aire lliure, arribant a crear «ambients segurs». Per tot això, caldrà generar un «full de ruta» amb normes i protocols específics per esdeveniments massius, davant d'uns estudis que entén que són «eficaços». «El seguiment d'aquestes estratègies permeten donar una resposta immediata a la situació d'aquest estiu», ha dit Revollo.
Les conclusions de l'estudi també avalen la decisió del Govern d'ampliar els aforaments fins al 70% a partir de dilluns que ve amb distància de seguretat per a un topall de 3.000 persones a l'aire lliure o ventilació reforçada per a espais tancats.
El sector musical reclama aprovar el protocol
La secretària general del Departament d'Interior, Beth Abad, ha assegurat que el principal escull per no permetre encara els festivals a peu dret és el risc de mutacions i el ritme de vacunació. «No puc dir amb certesa que seran possible aquest any, però sí que es treballa en aquest horitzó», ha precisat. La possibilitat de fer testos d'antígens a les farmàcies també està sobre la taula de la conselleria de Salut.
Conscients que aquestes noves mesures estan pendents del Procicat, el director del festival Cruïlla, Jordi Herreruela, ha volgut posar en valor el fet que la cultura hagi pogut estar oberta a Catalunya «malgrat les moltes limitacions», una «excepció» a nivell europeu gràcies a una indústria potent i a unes autoritats que «han escoltat». «Crec que el Cruïlla d'aquest any serà molt similar a l'habitual, amb 25.000 assistents, amb 300 professionals testant durant sis hores al CCCiB», ha augurat, tot i admetre que és un «repte». La situació es repetirà «dos o tres dies seguits».
Un altre dels responsables de certàmens com l'Acústica, Sons del Món i Strenes, Xavi Pascual, ha demanat treballar ja en el protocol per eliminar el distanciament social i treballar, en paral·lel, en com fer els testos antígens. «Podem donar a curt termini una solució per als programadors amb un topall menor al dels experiments científics per començar a veure concerts, fires, actes esportius?», s'ha preguntat.
El director de l'Àrea de Música de l'Institut Català de les Empreses Culturals, Xavier Cester, ha posat en valor el «diàleg» amb les autoritats malgrat reconèixer que la música ha estat dels sectors «més perjudicats» per la pandèmia per les «característiques pròpies de l'activitat».