El Comitè d'Afers Legals del Consell d'Europa demana a Espanya que alliberi els presos independentistes i retiri les euroordres
El text que ara es debatrà a l'Assemblea reclama la reforma de la sedició per evitar penes «desproporcionades»
Pla general del cartell del Consell d'Europa amb les banderes dels estats membre de fons el 14 de maig del 2019. (horitzontal)
D'altra banda, el Comitè reclama a Espanya que retiri l'acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l'1-O. «També que s'abstinguin de sancionar els successors dels empresonats per accions simbòliques que només expressen la seva solidaritat amb els detinguts», diu el text, en referència a l'expresident Quim Torra.
A més, creu que només es pot condemnar per malversació de fons quan es puguin «quantificar les pèrdues reals» per a l'Estat.
Igualment, la resolució insta l'estat a obrir «un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques a Catalunya, inclòs els que s'oposen a la independència, per enfortir la qualitat de la democràcia espanyola».
Finalment, el comitè remarca «com a punt positiu» que els tribunals espanyols absolguessin al cap dels Mossos Josep Lluís Trapero, així com altres membres de la sindicatura electoral de l'1-O.
El diputat socialista letó, Boriss Cilevics, ha realitzat l'informe durant un any i mig durant el qual ha visitat Madrid i Barcelona. La resolució anomenada 'Els polítics haurien de ser processats per declaracions realitzades en l'exercici del seu mandat?' també parla sobre la situació a Turquia.
No aclareix si són presos polítics
La resolució aprovada al Comitè d'Afers Legals del Consell d'Europa reconeix que Espanya «és una democràcia viva» on «la mera expressió de visions independentistes no dona peu a una persecució penal». També respecta «la independència dels tribunals espanyols» a l'hora de resoldre els recursos pendents.
»Tot i això, diversos polítics catalans han estat acusats i condemnats a llargues penes de presó per delictes de sedició i, entre d'altres, per declaracions fetes durant l'exercici dels seus mandats polítics, en suport del referèndum inconstitucional (...) i per cridar a la participació en les protestes massives entorn aquest acte», diu el text, que no diu explícitament que els condemnats de l'1-O siguin presos polítics. Tampoc que no ho siguin.
La resolució només recorda que es consideren presos polítics «els polítics detinguts per haver fet declaracions en l'exercici dels seus mandats polítics que respectin els límits de llibertat d'expressió».
«No es protegeixen els discursos d'odi que tolerin la violència contra persones o grups per motius de raça, origen, religió o opinions polítiques, així com les crides al derrocament violent de les institucions democràtiques», puntualitza l'informe.
Celebren el debat de la sedició
El Comitè d'Afers Jurídics i de Drets Humans celebra que a Espanya hi hagi «un debat intens» sobre els delictes de rebel·lió i sedició. Destaquen que hi ha «dubtes» sobre la seva aplicació per a casos de «protestes pacífiques»
«Això ha requerit interpretacions innovadores, com la noció de «violència sense violència» desenvolupada per la fiscalia, segons la qual el gran nombre de manifestants exercien coacció psicològica sobre els agents de policia que els estaven enfrontant, i d'un significat molt ampli donat al terme «insurrecció tumultuosa», apunta el text.
La visió del ponent
En una nota explanatòria, el ponent que ha elaborat l'informe qüestiona que els presos siguin «els autors d'un aixecament tumultuós només pel seu compte». «Si les protestes massives com a tals són exercicis legítims del dret a la llibertat d'expressió i reunió, com diu el Tribunal Suprem, llavors esperaria que això s'apliqui també a aquells que van organitzar i van convocar aquestes protestes», rebla Cilevics.
Així, considera que la interpretació que ha fet el Suprem del delicte de sedició «podria penalitzar l'organització de protestes pacífiques». «El tribunal d'Estrasburg tindrà l'última paraula sobre això», conclou.