Cuixart presenta el primer recurs al TEDH d'Estrasburg contra la sentència del Suprem
La documentació ha estat lliurada aquest dimecres al matí i ocupa més de 2.000 folis
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart
Òmnium, que no ha volgut donar més detalls que els que aporta a la nota i ha donat a la televisió catalana, assegura que explicarà el contingut d'aquest recurs en una roda de premsa dimarts vinent.
L'anunci del recurs arriba el dia després que, arran del detall de la sentència del Constitucional i els vots particulars de dos magistrats del tribunal, que van considerar «desproporcionada» la sentència a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja que són líders socials a qui se'ls ha de garantir el dret de reunió. Els membres del TC Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer van emetre un vot particular on coincideixen amb el posicionament respecte als recursos de Jordi Turull i Josep Rull però afegeixen que en el cas dels 'Jordis' s'ha donat una resposta penal «severa» davant de l'exercici del dret fonamental de reunió i s'ha provocat «un indesitjat efecte de desànim sobre el mateix». Afegeixen que s'hauria pogut fer un judici diferent «més d'acord amb una interpretació evolucionada i concordant amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans».
El vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, considerava poc després de conèixer el detall dels vots particulars que «la divisió» del TC en els recursos dels presos independentistes «vaticina la derrota» d'Espanya a Estrasburg. A parer d'Òmnium, els vots particulars «admeten clarament» els dèficits democràtics de l'Estat i evidencien les «fissures» en la seva «estratègia repressiva».
«La unitat d'Espanya no pot ser utilitzada com un límit a l'hora d'exercir els drets fonamentals», ha dit Mauri, i ha insistit que l'independentisme té «tot el dret a manifestar-se per demanar l'exercici del dret a l'autodeterminació». «No és cap delicte i avui ja ho admeten des de dins del propi Constitucional invocant sentències prèvies del Tribunal Europeu de Drets Humans», ha subratllat el vicepresident d'Òmnium.
Procés llarg a Estrasburg
A l'espera que Òmnium detalli exactament quins drets fonamentals consideren que s'han vulnerat, el procediment a Estrasburg pot trigar anys a resoldre's. El primer pas és que el TEDH admeti a tràmit el recurs. A diferència d'altres instàncies judicials, Estrasburg no informa quan ho fa.
Un cop passat el filtre inicial els magistrats hauran de decidir si tramiten el recurs per la via urgent. El TEDH resol amb més rapidesa els temes més greus que impliquen un risc per a la vida o si l'afectat es troba empresonat, com és el cas dels presos ara mateix.
Així, la duració del procediment depèn del tipus de cas i la seva complexitat. Per exemple el recurs de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l'1-O es va desestimar en dos anys des de la seva presentació. En canvi, el recurs contra la crema de fotos del rei a Girona va trigar més: tres anys. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal està intentant desencallar l'acumulació de casos que arrossegava fa uns anys.