Identifiquen alteracions en el cervell dels infants que pateixen obesitat

Els autors de l'estudi han analitzat imatges del cervell de 230 nenes i nens d'entre 8 i 12 anys -voluntaris de l'estudi BREATHE liderat per ISGlobal- i han observat que hi ha dues zones que tenen alteracions i es troben hiperexcitades.

Es tracta de l'escorça orbitofrontal i l'amígdala, els centres que regulen les sensacions de recompensa i de càstig i la seva relació amb la part del cervell que regula les necessitats bàsiques, com el menjar i les emocions, i l'escorça somatosensorial, on el cervell representa la imatge del nostre propi cos.

Aquestes alteracions són iguals que les de les persones que pateixen un trastorn obsessiu-compulsiu i que les d'aquelles que tenen la malaltia de Prader-Willi, d'origen genètic, que produeix un trastorn obsessiu i deriva en obesitat.

«El nen obès és un nen que pateix molt el seu problema i pateix la idea obsessiva al voltant del menjar. El menjar no el tranquil·litza, no en gaudeix, només li treu l'ansietat de forma parcial», explica Laura Blanco-Hinojo, investigadora de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica i signant de l'estudi. És a dir, l'obsessió per menjar envaeix la ment de la persona, fet que és viscut de forma negativa, amb patiment, un fet que no passa amb els infants amb pes normal o sobrepès.

L'alteració del sistema que regula la conducta es pot considerar que arriba al nivell de patologia cerebral, fet que cal tenir en compte. «La intervenció terapèutica és totalment necessària», assenyala el psicòleg Gerard Martínez-Vilavella, de la Unitat de Recerca en Ressonància Magnètica de l'Hospital del Mar i participant en l'estudi. «En el sobrepès hi ha alteracions quantitatives que indiquen que el cervell funciona diferent, però en el cas de l'obesitat, ja entra en la categoria del fet patològic», afegeix.

El fet de tenir hiperexcitades aquestes zones del cervell provoca una ansietat permanent en els infants amb obesitat i, a la vegada, altera la mateixa percepció del cos, magnificant-la. Per això, els responsables de l'estudi destaquen que cal un abordatge multidisciplinari i tenir en compte que aquests infants es troben encara en un moment de formació de la personalitat i de les estructures i connexions cerebrals.

Els investigadors apunten que l'estudi no permet determinar si l'obesitat genera les alteracions cerebrals o són aquestes alteracions les que provoquen el sobrepès i l'obesitat, però que cal tenir en compte els dos factors, l'alimentació i la patologia cerebral.

Jordi Sunyer, investigador d'ISGlobal i últim signant del treball, destaca que l'alta prevalença d'obesitat infantil és «una de les majors epidèmies del segle XXI». «La descoberta d'alteracions en el funcionament del cervell en les àrees relacionades amb la recompensa i la visió del cos d'aquests nens i nenes indica que el seu tractament ha de ser dirigit també a nivell individual. El fet que aquestes alteracions siguin comunes amb malalties mentals i del cervell orienta cap al tipus de pràctiques terapèutiques. Amb tot, no es pot obviar que la gran disponibilitat d'aliments hipercalòrics, l'excés de pantalles i vida interior i la mobilitat passiva són els determinants ambientals, que també cal adreçar», indica.

Entre el 38 i el 40% dels infants pateixen sobrepès o obesitat a Catalunya

El 38% de les nenes d'entre 6 i 11 anys de Catalunya pateixen sobrepès o obesitat, xifra que arriba al 40% entre els nens de la mateixa edat, segons un estudi de l'ISGlobal i de l'Institut IDIAPJGol realitzat amb més d'un milió d'infants i publicat a 'Jama Network Open'. La prevalença ha disminuït en general, però s'ha incrementat a les àrees urbanes més desfavorides. Es considera que un infant pateix obesitat quan té un pes que se situa en el percentil 95 de la mitjana corresponent a la seva edat.