El Suprem pot anul·lar els indults si hi ha recursos en contra però tindrà un marge limitat, segons diversos juristes

Segons Garrote, amb un decret amb una motivació «que al·ludeixi a una de les tres raons» que fixa la llei i «que sigui mínimament raonable», el govern espanyol estaria complint el requisit d'exigència de motivació. «La capacitat de controlar l'acte de l'indult està molt limitada», encara que existeix perquè tot acte administratiu, encara que sigui «discrecional», «és susceptible de control judicial».

En la mateixa línia, el catedràtic de dret penal de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de Lleida, Josep Maria Tamarit, apunta que la sala contenciosa-administrativa del Suprem no ha de revisar «el fons del tema» o «si està d'acord amb la decisió». Tampoc pot pronunciar-se com ja ho ha fet la sala penal en l'informe contrari als indults. «No pot entrar en els motius. L'únic que pot és controlar si realment la motivació ha estat suficient i adequada a la legalitat», afirma.

Tot i això, Tamarit recorda que la legislació sobre indults és «molt àmplia» i els criteris que estableix són «molt generals», però creu que si el govern de coalició ho argumenta «és molt difícil que ho pugui revocar». «Està clar que el Suprem el que no pot fer és de govern, que és a qui correspon valorar i decidir», subratlla.

El catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB), Vicenç Aguado, apunta que el Suprem «pot arribar a anul·lar els indults», com va fer el 2013 amb el cas del conductor kamikaze que va matar una persona després de conduir cinc quilòmetres en direcció contrària per una autopista a València. L'alt tribunal el va considerar «arbitrari». Segons el professor de la UB, aquesta revocació va ser «un punt d'inflexió».

En una altra línia, Aguado creu que el fet que el Suprem pugui entrar a valorar l'arbitrarietat de la decisió obre la porta a què es pronunciï sobre la «coherència» entre el que diu el decret d'indult i els fets. Ell sí que veu marge perquè la sala contenciosa-administrativa entri a valorar si veuen realment justificades les raons del govern espanyol i fins i tot creu que les declaracions dels afectats poden ser «rellevants» en la decisió d'anul·lar-los o no.

Qui pot recórrer?

Tant Garrote com Tamarit i Aguado coincideixen que les parts del procés penal sí que podran presentar recurs. Això inclou Vox com a acusació particular i la fiscalia. En canvi, dubten que el PP ho pugui fer. En tot cas, serà la sala tercera del Suprem la que decideixi quins recursos admet. La decisió es basarà en si el recorrent té «interès legítim», un concepte «indeterminat i bastant flexible», apunta la professora de la Complutense.

En el cas dels indults als presos independentistes, el fet que no hi hagi una «víctima identificada» fa que es plantegi aquest dubte sobre quins recursos es podrien admetre. Tamarit destaca que, encara que sigui una «anomalia» que un partit polític hagi estat part del procés penal, seria justament això el que «podria sostenir que Vox té legitimitat», però que el PP no la tingui.

La sala penal ho haurà d'aplicar

En tot cas, un cop aprovats els indults, la sala penal els haurà d'aplicar independentment dels recursos que es puguin presentar davant la sala contenciosa-administrativa. «La sala segona aquí no té res a dir», afirma Tamarit, que diu que «no tindrà res més a fer que acatar la decisió que prengui el govern». D'altra banda, Garrote apunta que, si els indults tenen condicionalitat, la sala penal intervindrà perquè serà l'encarregada de supervisar el compliment de les condicions.