Indults

Els nou condemnats pel 'procés' sortiran de la presó aquest migdia

El BOE ja ha publicat els indults

Els set presos de Lledoners sortint per la porta de presó. — Indults el 14 de juliol? El govern espanyol pot fer-los coincidir amb el tercer grau dels presos independentistesACN

Publicat per

Creat: 23.06.2021 | 06:15

Actualitzat: 23.06.2021 | 06:15

El BOE ha publicat a primera hora d'aquest dimecres els nou indults als polítics independentistes empresonats per l'1-O, que ara només han d'esperar que el Tribunal Suprem comuniqui la interlocutòria d'excarceració a les presons. Les nou resolucions, d'una pàgina cadascuna i firmades pel rei Felip VI, indulten la pena de presó pendent de compliment amb la condició que no tornin delinquir en períodes de tres a sis anys, segons el cas. Cada reial decret, aprovat pel consell de ministres aquest dimarts, té en compte els informes del tribunal sentenciador, el Suprem, i de la fiscalia, i justifica l'indult «atenent les circumstàncies del condemnat i, en particular, als motius d'utilitat pública"».

Segons alguns mitjans, els expedients justifiquen l'indult per una de les tres raons previstes a la llei: la utilitat pública, però no pas la justícia ni l'equitat. Segons el govern espanyol aquest perdó ajuda a restablir la convivència i la concòrdia entre catalans i amb la resta de l'estat. Tot i això, admet que els indults no seran suficients per resoldre el conflicte polític, però sí per crear un «clima habitable». «És un acte de clemència d'un estat fort que apel·la als qui han actuat fora del marc constitucional», argumenta. També reconeix que cap líder independentista ha tornat a delinquir com el 2017 o ha instigat a fer-ho.

Respecte Oriol Junqueras, recorda que, tot i ser a presó, ha seguit obtenint amplis suports electorals i el seu pes en les relacions entre Catalunya i Espanya és «indiscutible». També es té en compte la seva actitud i «evolució»«decidida»i «nítida» per buscar solucions dialogades per millorar la convivència a Catalunya. Així, es valora especialment l'article que va publicar el 7 de juny passat on assumia com a pròpies només les vies de diàleg amb l'estat i l'acatament de les lleis.

Pel que fa a Jordi Cuixart, reconeix la seva posició «preeminent» en la societat civil independentista. L'expedient recorda que ni el penediment ni l'acceptació de l'indult són requisits per a la seva concessió. Per això, les declaracions de Cuixart dient «ho tornarem a fer»podrien suposar que no meresqués l'indult per raons de justícia i equitat, però sí pel superior interès públic. A més, considera que no hi ha risc de reincidència perquè tot i la seva influència i manifestacions públiques, «no ha tornat a instigar o cometre cap altre acte delictiu».

De Jordi Sànchez diu que va tenir un paper clau l'1-O i també el pot tenir ara per restaurar la convivència, recordant, a més, que ara és secretari general de Junts i va ser escollit diputat. També es té en compte la carta que Sànchez va escriure en resposta a l'article de Junqueras, on deia que l'1-O era més aviat una via per forçar la negociació amb l'estat que no pas una via per proclamar la independència efectiva. Es recorda que en el moment dels fets era un activista social defensor dels drets humans i adjunt al Síndic de Greuges, no polític, i això, com Cuixart, li va fer guanyar simpaties entre sectors no independentistes. No obstant la seva actual influència política, l'escrit del govern espanyol recorda que no ha tornat a instigar a la sedició des del 2017.

Respecte Carme Forcadell i Dolors Bassa, els informes destaquen que les dues han apostat per la via dialogada, recollint manifestacions públiques fetes per elles.