Diari Més

Política

El Tribunal de Comptes comunicarà aquest dimarts a 40 excàrrecs del Govern les fiances per les despeses d'acció exterior

L'import multimilionari que els reclami se sumarà als 4,1 MEUR que l'independentisme ja va abonar per l'1-O

L'entrada de la seu del Diplocat tancada mentre la Guàrdia Civil fa un registre al seu interior.

El Tribunal de Comptes comunicarà aquest dimarts a 40 excàrrecs del Govern les fiances per les despeses d'acció exteriorACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal de Comptes comunicarà aquest dimarts a una quarantena d'excàrrecs del Govern les fiances que els reclama per les despeses en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. Estan citats a les 9.30 hores els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers de Presidència, Economia i Exteriors com Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell, Raül Romeva o Jordi Turull. Cal sumar-hi secretaris generals, interventors, representants a la Unió Europea i delegats de la Generalitat a l'estranger. Els citats no hi han d'anar presencialment i poden enviar els seus representants legals. S'espera que els imports que se'ls reclami siguin multimilionaris.
La sala d'enjudiciament del Tribunal de Comptes comunicarà a les defenses dels investigats l'import que els reclama a cadascú. Les defenses podran fer al·legacions i, per tant, la quantitat reclamada pot variar després de la compareixença, que es podria allargar a dimecres 30 de juny. Si els investigats no abonessin les fiances en el termini que es fixi, es procediria a embargar els seus béns. Aquests imports s'hauran de ratificar més endavant quan se celebri el judici per aquesta causa.

La causa té com a origen un informe de fiscalització aprovat el 28 de març de 2019 pel Tribunal de Comptes sobre les polítiques d'acció exterior del Govern, a iniciativa del Congrés i el Senat, que va detectar «irregularitats» vinculades al procés independentista. Els dictàmens de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia va propiciar l'obertura de diligències, que es van acumular a les relatives a les despeses del referèndum de l'1-O.

L'informe del Tribunal de Comptes sobre acció exterior també va donar peu a una denúncia de la Fiscalia que va permetre que aquest 6 de maig del 2021 el jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona obrís diligències contra l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i nou excàrrecs més de la Generalitat de forma paral·lela a la causa del Tribunal de Comptes.

Defenses van denunciar «indefensió»

Les defenses d'alguns dels citats van demanar la suspensió de la citació d'aquest dimarts al·legant «indefensió» perquè denunciaven que no han tingut prou temps per analitzar l'extensa documentació o pel fet que no quedés clar quines despeses concretes se'ls atribueix. També reclamaven que s'ampliés el termini per fer al·legacions. El Tribunal de Comptes ho va rebutjar amb el suport de la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

Paper de l'Advocacia de l'Estat

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va assegurar ahir dilluns que el seu executiu no donarà instruccions a l'Advocacia de l'Estat respecte a les actuacions del Tribunal de Comptes. Segons Sánchez, «caldrà respectar el que resolgui» el Tribunal de Comptes, un òrgan «administratiu i no judicial». El ministre de Transports, José Luis Ábalos, va assenyalar divendres al Tribunal de Comptes com una de les «pedres»que hi ha al camí del diàleg i el retrobament amb la Generalitat. La citació coincideix amb la reunió entre Sánchez i el president del Govern, Pere Aragonès, al Palau de la Moncloa aquesta tarda.

Camí al judici

Un cop superada la fase d'instrucció s'entrarà en la del procés jurisdiccional, on el Tribunal emetrà un edicte que s'enviarà a les parts i al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per fer públic que es du a terme el procés i iniciar les vistes. Aquesta fase acabarà amb una sentència en primera instància que es podrà recórrer en apel·lació a la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, primer, i al Tribunal Suprem, després.

Altres causes contra l'independentisme

La causa per les despeses d'acció exterior no és l'única per la qual el Tribunal de Comptes reclama imports multimilionaris a l'independentisme. Puigdemont, Junqueras i 29 excàrrecs del Govern ja van haver de dipositar 4,1 milions d'euros per despeses de l'1-O. Es tracta d'un procés que es va iniciar per la demanda de Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució i que encara ha d'arribar a judici.

El procediment per les despeses de l'1-O també tenia precedents, ja que és similar al que va passar amb el 9-N. En el cas del 9-N, el Tribunal de Comptes va condemnar Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis acusats més a retornar 4.988.620,11 euros per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014. En el seu cas, en el procediment penal no els van arribar a jutjar per malversació.

Persones citades

Aquest dimarts, a banda dels expresidents, exvicepresidents i exconsellers hi ha citats els secretaris generals Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Lluís Bertran, Albert Carreras de Odriozola, David Mascort, Joaquim Nin, Jordi Vilajoana, Aleix Villatoro i Pau Villoria; a les interventores generals de la Generalitat, Maria Vidal i Rosa Vidal; als interventors delegats, Jordi Serra, Javier Acín, Virginia Astigarraga i Francesc Cubel; al secretari general del Diplocat, Alberto Royo, i als delegats de la Generalitat a Alemanya, Regne Unit, França, Ginebra, Polònia, EUA, Itàlia, Dinamarca, Portugal, Croàcia, Àustria i davant la Unió Europea.

Així mateix se cita els representants legals de la Generalitat de Catalunya, del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), de les societats Advocats Catalans per la Constitució i Societat Civil Catalana, a l'Advocacia de l'Estat davant del Tribunal de Comptes i a la fiscalia per a la pràctica de la liquidació provisional complementària a la realitzada el 28 de gener del 2020 per l'1-O.

tracking