El sector pirotècnic es mostra lleugerament optimista gràcies a la recuperació de festes majors i els castells de focs

«Quan parlem d'espectacles, la facturació es va quedar en alguns casos en el 5%; va ser un absolut i complet desastre», lamenta Neus Cunillera, responsable de l'empresa Gironina, de Sabadell (Vallès Occidental), i membre del consell d'administració de l'Associació Espanyola de la Pirotècnia (AEPIRO). No obstant, es mostra optimista amb tota la prudència possible, donat que ara per ara es mantenen les previsions de festes majors a partir de les restriccions vigents.

També ho veuen així des de la Pirotècnia Igual de Canyelles (Garraf). Tot i que el primer semestre d'enguany també han rebut molt pocs encàrrecs, veuen com ara els ajuntaments recuperen les programacions de festes majors i això els porta a preveure un estiu més esperançador. Ara bé, l'activitat continuarà lluny de l'època precovid. «Si no passa res greu, arribarem a fer el 60 o 70% de la facturació habitual en castells de focs», explica el seu director general, Patxi Igual.

No obstant, les autoritzacions per poder reprendre l'activitat en grans esdeveniments, que afecta a festivals i festes majors, han arribat un pèl tard per al sector. Cunillera assegura que els processos administratius per licitar els castells de focs són lents i que s'han iniciat deixant poc marge perquè les empreses puguin treballar un pressupost d'acord amb els plecs que demana cada consistori.

A més, temen que després d'assumir una feina, els passi com al 2020 i s'acabin suspenent festes i espectacles. Això és el que els va passar a l'empresa Gionina, que havien d'assumir el llançament dels focs de fi de festa al setembre a Sabadell. Tot i haver treballat amb el consistori un espectacle adaptat a la situació pandèmica i haver preparat el material, poques setmanes abans van cancel·lar l'esdeveniment.

«Pot passar, a més, que alguns ajuntaments es trobin sense poder fer focs tot i voler-ho», adverteix Cunillera. Això pot ser així per l'alta concentració de festes majors en poc temps, entre juny i setembre, la compactació de festes majors i la desaparició de molta mà d'obra especialitzada en la fabricació de material pirotècnic durant l'any passat. «A més, aquest any les falles de València les han ajornat també al setembre», unes dates on Gironina, per exemple, també hi fa llançaments i participa en esdeveniments com les tradicionals mascletàs.

Els pressupostos dels ajuntaments també són ajustats, i això fa que sovint no surti a compte presentar-se als processos de licitació. «Es tracta d'espectacles de 12.000 o 15.000 euros, i es demanen coses massa complicades per pressupostos d'aquest tipus, on no es cobreixen costos», lamenta Cunillera. Patxi Igual, però, hi veu el got mig ple: «Tot i que la despesa és menor, el més important és que comencen a gastar», afirma.

Correfocs: més llum per festa major

Pel que fa als correfocs, la reactivació és més tímida. Igual calcula que no arribaran, ni de bon tros, a atendre ni el 50% d'encàrrecs que gestionaven abans de l'esclat de la pandèmia «perquè són espectacles de carrer on és molt difícil dominar l'acumulació de gent». De fet, al magatzem de Canyelles hi acumulen diverses comandes de colles de diables, dracs i bèsties de foc de l'any passat que tampoc preveuen que distribuir aquest estiu. Entre estoc de correfocs i d'espectacles suspesos ara fa un any, el magatzem és entre un 20 i un 30% més ple que el 2019.

D'altra banda, la companyia es mostra expectant a l'evolució de la covid arreu del món, ja que les exportacions representen el 60% de la seva activitat. Els Emirats Àrabs i els Estats Units són dos mercats que tímidament comencen a reprendre els espectacles amb focs artificials, fet que els dona esperances per preveure una «tornada a la normalitat» en un període de dos o tres anys. Més lenta, en canvi, serà la represa als països sudamericans, on el fort impacte de la covid «ho té tot aturat».